El MACBA reivindica el vídeo amb la triple mostra 'El gest de filmar'

El MACBA ha presentat 'El gest de filmar. El vídeo a la Col·lecció MACBA', una nova proposta dedicada a la presència de la imatge en moviment dins la col·lecció del museu. La mostra, que es podrà visitar a partir del 9 de juliol, aplega tres projectes expositius que recorren diferents moments i maneres d’entendre el vídeo com a llenguatge artístic i com a instrument de transformació social: 'Contrainformació. Video-Nou / Servei de Vídeo Comunitari', 'Ecos. Vídeos de la donació de la Fundació Han Nefkens' i 'Pere Portabella. La mirada compromesa'.

El MACBA ha destacat que les tres propostes exploren "el potencial fonamental de la imatge en moviment i comparteixen una mateixa mirada: entendre el vídeo no només com un mitjà de registre, sinó també com una manera d’activar relats, generar pensament crític i donar visibilitat a realitats sovint absents de les narratives oficials".

La primera proposta, 'Contrainformació. Video-Nou / Servei de Vídeo Comunitari', recupera una selecció de treballs produïts durant els primers anys de la Transició. El museu ha assenyalat que el conjunt posa en valor "l’experiència pionera d’aquest col·lectiu, que va convertir la càmera en una eina de participació comunitària i de documentació crítica dels moviments socials, obrers i veïnals d’un moment decisiu de la història recent".

La mostra continua amb 'Ecos. Vídeos de la donació de la Fundació Han Nefkens', una selecció d’obres d’artistes contemporanis que amplien les possibilitats narratives i formals del vídeo. Les peces exploren "llenguatges experimentals i aborden qüestions socials, polítiques i íntimes a través de relats no lineals, superposicions d’imatges i noves formes d’experiència visual".

'Pere Portabella. La mirada compromesa'

El recorregut es completa amb 'Pere Portabella. La mirada compromesa', un programa de projeccions que s’inscriu en el marc d''Acció Portabella'. La selecció permet revisitar la radicalitat cinematogràfica del cineasta català, l’obra del qual "ha qüestionat els codis tradicionals del llenguatge fílmic i manté una profunda dimensió política i experimental".

Amb 'El gest de filmar', el MACBA ha destacat que es proposa "una reflexió sobre el potencial crític de la imatge en moviment i sobre la seva capacitat per construir memòria col·lectiva, generar espais de debat i establir noves formes de relació entre document, testimoni i experiència".