El Memorial Democràtic recupera dades “inèdites” de 37.000 catalans en una recerca sobre les Milícies Antifeixistes
El cens inclou informació rescatada als papers de Salamanca i culmina 11 anys d’investigació
- Què ha passat: El Memorial Democràtic ha presentat aquest divendres una base de dades inèdita amb més de 37.000 noms de Milicians Antifeixistes de Catalunya, culminant 11 anys de recerca. La informació prové principalment dels papers de Salamanca, documents confiscats pel franquisme i retornats el 2006.
- Les revelacions: Del 95% d'homes, hi havia 1.501 dones amb trayectòria política prèvia. El 39% venia de la CNT, però un 25% del PSUC, 10% d'ERC i 6% del POUM, trencant el mite que les milícies eren exclusivament llibertàries. El 72% es va destinar a Aragó, 15% a Madrid i 12% a Balears.
- La col·laboració: El projecte és una expressió de cooperació entre el Memorial Democràtic i l'Arxiu Nacional de Catalunya, amb l'objectiu de fer accessible la informació acadèmica a la ciutadania i explicar 'què va passar a la guerra'.
El Memorial Democràtic ha presentat aquest divendres una base de dades “inèdita” dedicada a les Milícies Antifeixistes de Catalunya, coincidint amb el 90è aniversari de l’inici de la Guerra Civil. El cens inclou més de 37.000 noms de moment, si bé es continuarà ampliant a mesura que avanci la investigació, i permet culminar 11 anys de recerca per part de l’acadèmic Gonzalo Berger. La informació recopilada s’ha extret principalment dels anomenats papers de Salamanca, documents que van ser confiscats per les tropes franquistes durant la Guerra Civil i que es van retornar a la Generalitat el 2006. La base revela diferents dades sobre els milicians i s’ha posat a disposició de la ciutadania.
El director del Memorial Democràtic, Jordi Font, ha valorat el cens com “una gran aportació” perquè proporciona "moltes dades, no només noms i cognoms”. “És un exercici d’història pública: fer accessible i posar el treball acadèmic i rigorós a l’abast de la ciutadania”.
El projecte, elaborat “íntegrament” pel Memorial Democràtic i compartit amb l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), conforma una “expressió de col·laboració” entre les dues institucions, segons ha afirmat la directora de l’arxiu, Pilar Cueva. L’objectiu d’aquesta cooperació ha estat trobat els canals perquè la informació “arribi a més gent” i que la societat pugui conèixer “què va passar a la guerra”, ha dit.
Sexe, origen i afiliació política
La major part de la informació s’ha pogut extreure dels justificants de pagament dels subsidis que es van abonar als milicians entre 1936 i 1937. Són fonamentalment els voluntaris que van estar vinculats al Comitè Central de l’Organització de Barcelona, perquè dels milicians comarcals “no hi ha pràcticament registre”, ha explicat Berger. A partir de la seva investigació, el doctor en Història per la Universitat de Barcelona ha pogut revelar algunes dades fins ara desconegudes.
Dels 37.002 voluntaris registrats, el 95% eren homes, però a les files de les milícies també hi va haver 1.501 dones, la majoria amb una trajectòria prèvia de militància política, cosa que Berger considera un “fet excepcional” perquè “no se les esperava ni se les volia”. Per origen, nou de cada deu combatents residien a Catalunya, un 7% havia arribat de l’Estat espanyol i un 3% procedien de l’estranger.
El cens també “ajuda a trencar la idea que les milícies estaven formades única i exclusivament pel moviment llibertari”: un 39% dels combatents eren de la CNT, però una quarta part procedien del PSUC, un 10% d’ERC i un 6% del POUM. A més, s’ha pogut concretar el nombre de voluntaris que es va destinar a cada front (un 72% va anar a l’Aragó, un 15% a Madrid i un 12% a les Illes Balears) i la força de les diferents columnes (la de Durruti va ser “la més gran” amb 42 centúries de soldats, seguida de la Macià-Companys amb 29 centúries i l’Ortiz, amb 23).