VEUCAT
Notícies de Catalunya, comarca a comarca.
Cultura

El Museu de l'Empordà aborda la petjada de la comarca en el món del còmic amb una exposició

La mostra, que es podrà veure fins al gener, reflexiona sobre el pes que ha tingut i la mirada "tòpica"

El Museu de l'Empordà aborda la petjada de la comarca en el món del còmic amb una exposició

El Museu de l'Empordà de Figueres inaugura aquest dissabte 'D'Empúries a Spiderman. Narratives gràfiques a la perifèria', una exposició que aborda la petjada de la comarca en el món del còmic. La mostra vol oferir una mirada "crítica" sobre com les narratives gràfiques s’han creat, consumit i representat lluny dels grans centres urbans. La mostra, comissariada per Mª Mercè Cuartiella i Joan Manuel Soldevilla, ressegueix la "llarga tradició" d'aquest gènere a l'Empordà, des de les primeres manifestacions fins al còmic contemporani.

El recorregut inclou publicacions de diferents èpoques, estils i formes d’entendre el còmic, des de personatges populars i consolidats com 'El Capitán Trueno' fins a propostes més alternatives i autogestionades, com els fanzins 'Pus de iaia' o 'Empordà Funeral'.

L’exposició planteja dues mirades complementàries sobre la relació entre l’Empordà i la narrativa gràfica: la mirada des de dins i la mirada des de fora. Des de dins, la mostra explica com un territori perifèric respecte dels grans nuclis editorials ha participat activament en la cultura del còmic, tant com a espai de lectura i consum com a lloc de creació. Les grans transformacions que han marcat la història mundial del còmic també han tingut el seu reflex a l’Empordà, però incorporant-hi formes, iniciatives i sensibilitats pròpies.

Des de fora, s’analitza com l’Empordà ha estat utilitzat com a escenari de ficcions creades per autors allunyats del nostre territori. En aquestes representacions, la comarca apareix sovint plena de tòpics de l’imaginari col·lectiu.

La mostra parteix d’una concepció àmplia de la narrativa gràfica. La necessitat d’explicar històries mitjançant la combinació d’imatge i relat és molt anterior al naixement del còmic modern: es pot rastrejar des de les representacions prehistòriques fins als vasos i mosaics grecollatins, els retaules medievals, les pedres asteques, el tapís de Bayeux o les auques populars.

En l'era de la industrialització i els canvis socials i tecnològics entre els segles XIX i XX la tradició desemboca en la historieta moderna, convertida "en un nou mitjà de masses". El seu desenvolupament es vincula especialment a les grans ciutats, on es concentren els principals centres editorials.

I l'exposició qüestiona, precisament, aquesta "idea de centralitat" mostrant com "els fenòmens culturals nascuts als grans centres urbans són adoptats, transformats i viscuts amb intensitat als territoris perifèrics".

Activitats paral·leles

L’exposició es complementa amb un programa d’activitats adreçat als diferents tipus de públic del Museu amb visites comentades, la presentació del còmic 'L'altre Empordà', de Toni Benages-Gallard i Ricard Martín Cortada, i la conferència 'Místiques de la masculinitat. Identitats de gènere entre els herois del còmic', a càrrec de Pere Parramon.

A més i fruit del conveni signat fa un any entre l’Ajuntament de Figueres i la Càtedra d’Art i Cultura Contemporanis de la Universitat de Girona, s'ha organitzat 'El còmic: noves mirades des de l’acadèmia, els museus i la recerca', una jornada professional d’estudis que tindrà lloc a Figueres el 12 i 13 de novembre.

 

Llegeix l'original a l'ACN