El Papa arriba a Montserrat entre l'expectació i la devoció de més de 8.000 fidels

El Papa ha arribat a Montserrat poc abans de les dotze del migdia i ha fet un recorregut des del Mirador dels Apòstols fins a l'entrada de l'abadia des del papamòbil. Durant el recorregut, s'ha aturat diverses vegades per saludar els assistents que l'han rebut amb aplaudiments i crits. L'abat de Montserrat, Manel Gasch, i uns 800 alumnes d'escoles cristianes han rebut el Papa a l'atri de la basílica. Els fidels han anat arribant a Montserrat des de primera hora del matí, ja sigui amb aeri o cremallera, ja que l'accés per carretera estava restringit per als vehicles acreditats. Un total de 8.000 persones han cridat "Visca el Papa!" i han esclatat d'emoció. La visita del pontífex a Montserrat suposa un "colofó" a la celebració del mil·lenari.

Durant el recorregut que ha fet el papa Lleó XIV fins a la basílica ha rebut l'escalf de milers de persones que ho han volgut viure en primera persona. Alguns també han mostrat pancartes amb missatges de benvinguda i també s'han vist algunes estelades i banderes espanyoles. El Papa, que anava dalt d'un vehicle descapotat, ha fet diverses parades per donar la mà i saludar els assistents i també ha sostingut en braços alguns nadons per beneir-los.

El Papa ha arribat poc abans de les 12 del migdia al recinte monàstic i ha començat un recorregut fins a l'entrada de l'abadia. Allà, l'ha rebut l'Abat de Montserrat i uns 800 alumnes de 24 escoles de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC), que l'han esperat a l'atri -l'espai previ a l'accés del temple-. Ja a dins de la basílica, Lleó XIV ha presidit la pregària del Rosari i ha fet la benedicció final.

Un dels moments més solemnes ha sigut quan l'Escolania de Montserrat ha cantat el Salve Regina i el Virolai, i amb aquesta música de fons, el pontífex ha venerat la Moreneta.

El moment més esperat per tots els feligresos, que s'esperaven a fora amb paraigües i gorres per protegir-se del sol, ha sigut quan ha sortit el balcó. Durant el seu discurs, ha agraït a Catalunya la seva capacitat d'acollida a totes les persones nouvingudes i "ensenyar" tothom a integrar-los "dins una mateixa família".

La visita de Lleó XIV a Montserrat ha estat envoltada per unes fortes mesures de seguretat i una logística molt important. L'arribada al recinte per part dels fidels només s'ha pogut fer a través de l'aeri o el cremallera i els visitants havien de disposar d'una reserva prèvia. En total, s'espera que unes 8.000 persones segueixin la visita del Papa.

Entre les autoritats que han assistit a l'acte hi havia el president de la Generalitat, Salvador Illa; el president del Parlament, Josep Rull; el conseller de Justícia, Ramon Espadaler; el ministre de Transports, Óscar Puente, i una representació de l'Església, com ara el cardenal Juan José Omella, entre d'altres.

Segona visita a Montserrat

Aquesta és la segona vegada que el pontífex visita Montserrat. Fa uns anys, en un viatge que va fer a Catalunya, ja va resar davant la Moreneta i ara ho torna a fer de nou, aquest cop, però, com a màxima figura espiritual del catolicisme. Lleó XIV es converteix en el segon pontífex que prega a Montserrat. L'any 1982 també ho va fer el papa Joan Pau II, un dia de pluja i fort vent. En el seu discurs, va enaltir la importància del monestir com a "santuari de la fe" i "far de la cultura cristiana d'Occident".

Els vincles del Papa amb Montserrat

L'abadia de Montserrat ja ha deixat empremta en la vida de Lleó XIV. Durant la seva etapa de missioner a Trujillo (al nord del Perú) en la dècada dels anys 90 va ser un dels impulsors de la construcció d'un temple de la Mare de Déu de Montserrat, on va exercir d'administrador i rector de la parròquia, situada a la urbanització Monserratete. Una destinació on va estar durant més d'una dècada. Així, el Papa comparteix amb la comunitat benedictina de Montserrat la Regla de Sant Benet i la vida en comunitat.

Hi ha, però, una altra dada històrica rellevant. Robert Prevost va escollir el nom de Lleó XIV, seguint la petjada de Lleó XIII, el Papa que l'any 1880 va declarar la Mare de Déu de Montserrat Patrona de Catalunya.