El Parlament tomba una proposició de Junts per donar més eines als municipis per regular els habitatges d’ús turístic
Les esmenes prosperen amb els vots de PSC, ERC, Comuns i CUP, el rebuig de Junts, PPC i AC, i l'abstenció de Vox
- Què ha passat: Les esmenes a la totalitat han prosperat amb 71 vots (PSC, ERC, Comuns i CUP) contra 50 (Junts, PPC i Aliança Catalana) i 11 abstencions (Vox). La proposició queda rebutjada.
- La proposta de Junts: Plantejava que els ajuntaments establissin les condicions per autoritzar habitatges turístics segons el seu planejament urbanístic, amb suport estatal per als municipis sense recursos.
- El context: Uns 250 treballadors del sector es van manifestar contra el decret del Govern que eliminarà habitatges turístics a partir del 2028. Adverteixen que podria significar l'«ERO més gran de la història de Catalunya».
- Les posicions: Mentre Junts defensava l'autonomia municipal, ERC, Comuns i CUP reclamaven una lluita contra la turistificació per prioritzar habitatge residencial.
El Parlament ha tombat aquest dimarts la proposició de llei de Junts sobre els habitatges d’ús turístic, que pretenia vincular les llicències d’aquests allotjaments al planejament urbanístic de cada municipi. Les esmenes a la totalitat han prosperat amb 71 vots a favor, de PSC, ERC, Comuns i CUP; 50 en contra, de Junts, PPC i Aliança Catalana; i 11 abstencions, de Vox. D’aquesta manera, la iniciativa ha quedat rebutjada i no continuarà la tramitació parlamentària. Durant el debat, unes 250 persones s’han concentrat davant del Parlament contra el decret del Govern que preveu eliminar habitatges d’ús turístic a partir del 2028.
El text de Junts plantejava que fossin els ajuntaments els que establissin les condicions i els requisits per autoritzar habitatges d’ús turístic, d’acord amb el seu propi planejament urbanístic. La proposició també preveia que el departament competent en habitatge dotés els municipis dels recursos necessaris per redactar i tramitar aquests planejaments en cas que no en tinguessin.
La diputada de Junts Maite Selva ha defensat la iniciativa argumentant que “ningú sap millor què necessita un carrer, un barri o un poble que el seu alcalde”. “Avui tenim l’oportunitat de corregir un error, d’esmenar una norma que no ha aportat cap solució real a la crisi de l’habitatge”, ha conclòs. També ha advertit que “prohibir” habitatges d’ús turístic pot enviar “milers de famílies directament a l’atur” i ha criticat que es continuï deixant els ajuntaments “sense autonomia municipal”.
ERC, Comuns i CUP han mantingut les esmenes a la totalitat, mentre que el PPC, que inicialment també n’havia presentat una, l’ha acabat retirant. Des dels Comuns, Susanna Segovia ha lamentat que hi hagi municipis amb més allotjaments turístics que residencials i ho ha atribuït a la “barra lliure descontrolada” del govern d’Artur Mas.
La diputada d’ERC Ester Capella ha defensat que “l’habitatge ha de ser la clau de tots els altres drets” i ha acusat Junts de plantejar una mesura que “expulsa els ciutadans dels pobles i les ciutats”, “treu habitatge residencial” i és “una perversió de la llei del sòl”. “Vostès defensen el campi qui pugui”, ha conclòs.
Per part de la CUP, Laure Vega ha criticat que “no es poden mantenir discursos antagònics” perquè, segons ha dit, “com més augmenta el sector turístic, més cau el sector productiu”. “Perquè hi hagi municipis, s’hi ha de poder viure”, ha defensat.
El PSC també ha donat suport a les esmenes a la totalitat. La diputada Eva Candela ha recordat que el Tribunal Constitucional ha “esmenat tots els dubtes” que podia tenir el decret llei vigent i ha remarcat que, des de l’aprovació de la norma, diversos municipis han iniciat modificacions del seu planejament o de les seves ordenances per regular els habitatges turístics.
El PPC ha votat finalment en contra de les esmenes a la totalitat a la proposta de Junts. La diputada Àngels Esteller ha acusat els partits d'esquerres de “prohibir” i ha advertit que "el que s’ha de fer és regular, no prohibir”.
Vox s’ha abstingut. La diputada Mónica Lora ha afirmat que la proposició de Junts “tampoc és la solució” perquè “manté el mateix error de fons” i ha criticat que es presenti com una alternativa sense trencar amb el “model de l’esquerra woke”. “Ens demanen triar entre l’ensurt o la mort”, ha dit.
Aliança Catalana, en canvi, ha votat contra les esmenes. Rosa Maria Soberana ha defensat que no sigui la Generalitat qui decideixi “des d’un despatx de Barcelona” la diferència entre l’ús residencial i l’ús turístic i ha reclamat reforçar el paper dels ajuntaments.
Treballadors del sector turístic es manifesten al Parlament
Durant el debat, unes 250 persones s’han concentrat davant del Parlament en contra del decret del Govern que han advertit que preveu eliminar habitatges d’ús turístic a partir del 2028, el que consideren que els deixarà sense feina.
Convocats per les plataformes Treballadors pel Lloguer Turístic i APARTUR, els treballadors han mostrat pancartes amb lemes com ‘El major ERO de la història de Catalunya, per decret’, ‘De debò sobren 1.900 milions d’euros a l’economia de Barcelona?’ i ‘Darrere de cada llicència hi ha una família’, entre crits i xiulets.
En una roda de premsa posterior, el president de Treballadors pel Lloguer Turístic, Guillem Laporta, ha advertit que si no s’elimina el decret llei vigent “més de 200.000 persones poden anar al carrer per decret”. “Seria l’ERO més gran de la història de Catalunya”, ha afirmat. Laporta ha defensat que els treballadors del sector no poden ser “el cap de turc d’un problema” que, segons ha dit, no han creat i que “no es resoldrà si s’eliminen els habitatges d’ús turístic de Catalunya”.
Laporta ha demanat al president de la Generalitat, Salvador Illa, que rebi l’entitat i escolti les seves demandes. “Això va de persones reals que poden perdre la feina i famílies que poden perdre els seus ingressos”, ha dit.
Segons l’entitat, entre 35.000 i 40.000 persones treballen de manera directa en el sector a Catalunya, entre personal de neteja, manteniment i empreses que donen serveis directes. La plataforma eleva fins a 200.000 els llocs de treball afectats si s’hi inclouen els indirectes, com bugaderies, restauració i altres serveis vinculats.