El Parlament valida el decret llei per simplificar i adaptar l’urbanisme als municipis rurals

El Parlament ha validat aquest dimecres el decret de mesures urgents en l’àmbit urbanístic i de la contractació en relació amb els municipis rurals, amb el vot favorable de tots els grups excepte Vox, que hi ha votat en contra. La cambra també ha aprovat per unanimitat que la norma es tramiti com a projecte de llei, fet que permetrà als grups introduir-hi esmenes. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha defensat que el decret vol adaptar la normativa urbanística i la contractació pública a la realitat dels municipis rurals per reduir burocràcia, facilitar habitatge, impulsar l’activitat econòmica i combatre el despoblament.

(Aquesta ampliació incorpora declaracions del conseller de la Presidència Albert Dalmau)

El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha dit que l'aprovació d'aquest decret significa "fer les coses fàcils" als municipis rurals del país perquè puguin generar activitat econòmica. Amb aquesta mesura es "facilita" l'arrelament de la població als pobles, ha afegit Dalmau.

El conseller ha narrat que la realitat dels municipis rurals "és una realitat diferent d'una ciutat com la de Barcelona" i d'aquí la necessitat d'aquest decret. A tall d'exemple ha citat que aquesta modificació dels mecanismes de l'urbanisme permetran facilitaran la construcció d'habitatge, construir una estable en un espai per activitat econòmica o facilitar els tràmits urbanístics a molts ajuntaments. Són els consistoris els que "fa molt de temps que es queixen" per aquesta qüestió que aquest dimecres s'ha aprovat.

Paneque ha situat el decret com un “segon pas” després de l’aprovació de l’Estatut dels municipis rurals i ha remarcat que el món rural no pot ser tractat amb les mateixes exigències que una gran ciutat. “No es pot exigir el mateix a una gran ciutat que disposa de recursos tècnics i humans que a un municipi petit o rural”, ha dit.

La norma s’adreça als municipis de menys de 2.000 habitants ubicats en comarques rurals, i també a municipis de fins a 2.000 habitants de comarques limítrofes amb creixement negatiu o baixa densitat. Paneque ha xifrat en 593 els pobles i viles que se’n poden beneficiar.

POUM rural

Un dels principals instruments del decret és la creació del POUM rural, una versió simplificada del planejament urbanístic per als municipis petits que vulguin impulsar creixements moderats. Segons Paneque, tindrà el mateix valor jurídic que un POUM ordinari, però amb menys documentació i una tramitació més àgil. El decret també preveu que els municipis sense previsió de creixement puguin ordenar-se mitjançant normes de planejament urbanístic de vigència indefinida.

La norma incorpora també nous instruments per al sòl no urbanitzable, com un inventari d’edificacions que no formen part del catàleg de masies, però que podrien recuperar-se per a usos com l’habitatge habitual, i la figura dels veïnats rurals tradicionals, pensada per a nuclis en sòl no urbanitzable amb més de cent anys d’antiguitat i construccions destinades principalment a habitatge. En matèria de contractació, el decret permet licitar conjuntament la redacció de projectes i l’execució d’obres, i preveu que Infraestructures.cat i L’Energètica puguin actuar com a mitjà propi dels ens locals.

Els grups anuncien esmenes

Per Junts, Anna Feliu ha reclamat més seguretat jurídica, criteris menys interpretables i una simplificació “real” dels terminis, costos, tràmits i paperassa. També ha proposat revisar l’exigència dels cent anys d’antiguitat per als veïnats rurals tradicionals, perquè considera que cal adaptar-la millor a la “fotografia real” del territori.

El diputat d'ERC Oriol López ha demanat aclarir la diferència entre el catàleg de masies i l’inventari d’edificacions. També ha alertat que l’eliminació de determinats controls previs pot generar dificultats als ajuntaments petits i ha reclamat estudiar fórmules de control tècnic i ambiental.

Àngels Esteller, del PP, ha valorat positivament l’adaptació de la normativa urbanística, la regulació dels veïnats rurals tradicionals i les mesures de contractació, però ha reclamat més seguretat jurídica i ha defensat que caldria revisar de manera més global les reserves d’habitatge de protecció pública, que al seu parer frenen la construcció d’habitatge.

Vox ha estat l’únic grup que ha votat en contra. El diputat Andrés Bello ha qüestionat que hi hagi una necessitat extraordinària i urgent per a presentar un decret llei. Bello ha admès que el seu grup podria compartir algunes mesures urbanístiques i d’habitatge, però ha rebutjat que s’introdueixi la possibilitat de contractar directament amb empreses públiques com Infraestructures.cat o L’Energètica.

Des dels Comuns, Lluís Mijoler ha defensat el vot favorable perquè els municipis rurals “necessiten respostes” i “eines”, però ha advertit que agilitzar no pot voler dir “afeblir controls” ni simplificar pot voler dir “desregular”. També ha reclamat més recursos tècnics, jurídics i econòmics per als ajuntaments petits.

El diputat de la CUP Dani Cornellà ha acusat el Govern de trencar el consens amb modificacions incloses a la llei d’acompanyament dels pressupostos. La CUP també ha advertit que la simplificació ha d’anar acompanyada de control efectiu i ha expressat recels sobre les excepcions a les reserves mínimes d’habitatge i sobre l’arribada de professionals amb més poder adquisitiu que puguin tensionar els pobles.

Per Aliança Catalana, Rosa Maria Soberana ha demanat incorporar mecanismes d’avaluació de l’impacte i escoltar el territori abans de legislar. Soberana també ha posat el focus en la capacitat real dels municipis més petits per aplicar la norma.