El pla Kanpai contra la multireincidència redueix un 40% els fets delictius a la xarxa de bus urbà de Barcelona

El pla Kanpai contra la multireincidència dels Mossos ha permès reduir un 40% els fets delictius a la xarxa d’autobusos de Barcelona durant el primer trimestre de 2026, passant de 605 denúncies el 2025 a 359 enguany. Des del novembre de 2025, la policia catalana, amb la Guàrdia Urbana i Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), ha desplegat un dispositiu per frenar aquest fenomen. L’operatiu ha comportat la detenció de 85 delinqüents amb 628 antecedents i la desarticulació de cinc grups criminals que aprofitaven “moments de grans aglomeracions” per furtar mòbils, carteres i targetes bancàries. Les víctimes eren sobretot dones, turistes i persones grans o amb mobilitat reduïda.

Aquest 2026, el 91,5% dels delictes registrats a la xarxa de bus de Barcelona han estat furts; el 3,3%, robatoris amb violència o intimidació, i el 2,2%, estafes vinculades a aquests furts. Ho ha explicat l’inspector José Ángel Merino, sotscap de la Divisió d’Investigació Criminal de Barcelona, que ha assenyalat que aquesta activitat s’ha concentrat en “zones turístiques amb elevada afluència de persones, com la plaça Catalunya o el Parc Güell”, així com en franges horàries de màxima mobilitat, com primera hora del matí, mitja tarda i hores punta laborals o escolars.

Pel que fa als objectes sostrets, ha detallat que principalment es tracta de telèfons mòbils, carteres i targetes bancàries, que posteriorment s’utilitzen per cometre estafes, fer compres fraudulentes i accedir il·lícitament a dades personals i financeres.

També ha explicat que la tasca d’investigació ha estat “molt complexa”, perquè sovint les víctimes no s’adonen del robatori fins que arriben al final del trajecte. Aquesta circumstància ha obligat els investigadors a dedicar moltes hores al visionament d’imatges per determinar en quins punts s’han produït els furts o robatoris.

Finalment, l’equip conjunt dels Mossos i la Guàrdia Urbana ha investigat 136 persones i ha practicat 85 detencions de delinqüents persistents que acumulen 628 antecedents policials. “Només cinc d’aquests autors concentren 175 antecedents, fet que representa el 25% del total”, ha apuntat Merino, que ha assegurat que aquest percentatge “és una mostra de la capacitat de reincidència i persistència que tenen aquestes persones”.

L’inspector dels Mossos també s’ha referit al perfil dels arrestats. Ha indicat que el 85% són homes d’entre 16 i 77 anys que actuaven en grup. Tot i això, també s’ha detingut algun individu que operava en solitari, grups mixtos i un grup integrat exclusivament per dones. Ha destacat igualment el caràcter itinerant de molts d’aquests delinqüents. De fet, gràcies a la coordinació europea, els investigadors han rebut informació sobre detencions de delinqüents persistents en altres països després d’haver estat arrestats a Catalunya.

En paral·lel, ha explicat que els jutjats han dictat una desena d’ordres d’allunyament de la xarxa de bus per a alguns d’aquests lladres. “Per ara no hem detectat cap trencament d’aquestes mesures, fet que ens porta a pensar que funcionen de forma efectiva per combatre la reincidència”, ha indicat Merino, que també ha assenyalat que alguns d’aquests delinqüents han marxat de l’Estat: “Hem desplaçat el problema fora de les nostres fronteres”, ha celebrat.

Modus operandi i víctimes principals

Merino ha detallat que els autors no concentraven l’activitat delictiva en una sola línia de bus, sinó que actuaven en diversos trajectes i aprofitaven moments de gran densitat de passatgers. En aquest sentit, ha apuntat que seleccionaven de manera premeditada víctimes que fossin dones, turistes o persones d’edat avançada, amb mobilitat reduïda o que, fins i tot, viatgessin amb un infant i un cotxet.

Per la seva banda, l’intendent Juan Guzmán, cap de la Unitat d’Investigació de la Guàrdia Urbana de Barcelona, ha assegurat que els mètodes més habituals detectats inclouen la tècnica de la “crossa”, que consisteix a ocultar la mà o el braç amb una jaqueta o un diari per cometre el furt; la del “fals samarità”, en què algú s’ofereix a ajudar a baixar el cotxet d’un nadó de l’autobús mentre una segona persona aprofita per sostreure objectes, i la del “tap”, basada a crear una situació d’aglomeració dins del vehicle per empènyer i distreure la víctima entre diverses persones i facilitar així el robatori.

Cinc grups especialitzats

Els cinc grups desarticulats gràcies a la col·laboració policial són, en primer lloc, un format per cinc delinqüents que, segons Guzmán, concentraven el 18% dels fets investigats el març de 2026, així com el 13% al novembre i l’11% al desembre de 2025.

D’altra banda, també s’ha actuat contra una banda integrada per deu persones, amb una clara divisió de rols: una part s’encarregava de cometre els furts i la resta gestionava els telèfons sostrets per accedir a dades bancàries i efectuar extraccions de diners. La investigació va permetre localitzar-los a Santa Coloma de Gramenet, on residien en un mateix bloc d’habitatges ocupat. Els objectes sostrets eren lliurats als receptadors, que ocupaven altres pisos del mateix immoble i des d’on contactaven amb les víctimes o els seus familiars per obtenir credencials bancàries. En una entrada i escorcoll es va localitzar roba utilitzada en els furts, diversos telèfons mòbils i un dispositiu TPV. El grup va quedar desmantellat, se’l va relacionar amb onze fets delictius i l’autoritat judicial va dictar tres ordres d’allunyament per als membres més actius.

La tercera organització sobre la qual s’ha intervingut concentrava els furtadors més actius: “Estava formada per vuit persones que col·laboraven habitualment i acumulaven dotze fets a Barcelona i quatre a Terrassa”. Es van efectuar detencions a Barcelona, Terrassa i Manresa.

En paral·lel, Guzman ha dit que es va desactivar una xarxa formada per quatre dones especialitzada en estafes bancàries immediates. Ha explicat que, pocs minuts després de cometre el furt, aquestes lladres feien transferències de quantitats elevades, sovint en moneda de Tanzània o Bulgària, i compres fraudulentes en centres comercials amb els dispositius sostrets. També ha detallat que, en algun cas, portaven una antena TPV compatible amb telefonia mòbil per agilitzar les operacions fraudulentes.

Mitjançant vigilàncies i seguiments es va localitzar el domicili d’aquest grup, s’hi va efectuar una entrada i es va detenir una persona que tenia una ordre de detenció vigent. A aquesta organització se li atribueixen quinze fets delictius.

Un clan familiar

En el marc d’aquest mateix treball, es va identificar un subgrup especialitzat en estafes de gran quantia a partir dels telèfons sostrets, accedint a comptes bancaris mitjançant l’ús de testaferros. La investigació va permetre constatar que aquesta banda estava formada per 35 persones molt actives, responsables del 19,84% dels fets comesos. Segons la policia, residien en un mateix bloc de pisos i, en alguns casos, mantenien vincles familiars. Fins i tot, es va arribar a observar com pares i fills cometien furts conjuntament, amb la participació també de menors d’edat majors de setze anys.

Es van dur a terme dues entrades i escorcolls al bloc, on es van intervenir nombrosos telèfons mòbils, alguns denunciats com a sostrets, targetes SIM, memòries amb dades de víctimes i joies. Es van practicar detencions per 52 fets, incloent-hi el delicte de grup criminal, i es van obtenir cinc ordres d’allunyament per als membres més actius.

Finalment, els cossos policials van identificar un autor solitari que concentrava el 9% dels fets al febrer i el 6% al gener de 2026. Va ser detingut per setze fets. Tot i que no es va aconseguir una ordre d’allunyament, aquesta persona va abandonar el país i no ha tornat a actuar.

Segons les primeres estimacions dels investigadors, les transaccions fraudulentes ascendeixen a més de 40.000 euros.

Més de 4.500 càmeres

En els últims sis mesos s’han dut a terme dos macrodispositius Kanpai centrats en la xarxa de bus barcelonina. Hi han participat uns 200 efectius policials de mitjana. En total, s’han detingut 29 persones i se n’han investigat penalment deu més. Els arrestats acumulen 236 antecedents.

El conseller delegat de TMB, Xavier Flores, ha remarcat la coordinació amb els Mossos i la Guàrdia Urbana per evidenciar que el transport públic és un espai on “no hi ha impunitat”. També ha recordat que la xarxa de bus disposa de 4.500 càmeres de videovigilància que actualment cobreixen tot el servei regular de la flota, amb l’excepció d’alguns busos de barri pendents d’instal·lació. El sistema de videovigilància, instal·lat el 2023, permet al Centre de Control de Seguretat de Bus visualitzar en temps real imatges de l’interior dels vehicles, així com descarregar immediatament qualsevol de les gravacions.