El pla local de salut de Girona per als pròxims quatre anys prioritza combatre el malestar emocional i les addiccions

El pla local de salut integral de l'Ajuntament de Girona per als pròxims quatre anys prioritza combatre el malestar emocional i les addiccions. El document parteix d'una diagnosi elaborada a partir de dades del sistema sanitari i d'enquestes qualitatives fetes a professionals i a la ciutadania i perfila accions de promoció de la salut que pivoten al voltant de quatre grans eixos: benestar emocional i salut mental, salut afectivosexual i reproductiva, consum i addiccions i salut comunitària. La regidora de Salut i Benestar Emocional, Sílvia Bosch, ha subratllat que han detectat diferències en funció dels barris i, per això, dissenyaran actuacions específiques en funció de les necessitats de cada zona.

El document s'ha elaborat durant prop d'un any i parteix d'una diagnosi construïda a partir de dades facilitades pel Departament de Salut i les àrees bàsiques de salut de la ciutat, una enquesta d'hàbits de salut adreçada a la ciutadania i entrevistes en profunditat a professionals. En total, l'enquesta ciutadana va recollir 131 respostes, majoritàriament de dones i persones amb estudis superiors, i es va complementar amb un qüestionari de 15 preguntes obertes als professionals per identificar les principals necessitats del territori.

La regidora de Salut i Benestar Emocional, Sílvia Bosch, ha subratllat que l'objectiu ha estat elaborar "una eina real" que serveixi de "full de ruta" per orientar les polítiques municipals de salut durant els pròxims quatre anys. "Hem escoltat la gent del carrer i el resultat és un diagnòstic honest. És des de la realitat, des del que nosaltres veiem al carrer, com podem fer aquestes polítiques", ha afirmat.

D'aquesta diagnosi en surten quatre grans línies estratègiques. El pla posa l'accent en el benestar emocional i la salut mental, la salut afectivosexual i reproductiva, el consum i les addiccions i la salut comunitària i l'equitat. Bosch ha explicat que el document reforça especialment l'àmbit de les addiccions respecte al pla anterior perquè, juntament amb el malestar emocional, és un dels aspectes que més preocupen segons els indicadors de salut. "Són dels indicadors que ens han donat des de l'atenció primària i des del Departament de Salut que són més preocupants, igual que el malestar emocional", ha assenyalat.

Precisament, la regidora ha definit el benestar emocional com "una emergència silenciosa". "L'ansietat, la depressió, la soledat no desitjada i el malestar emocional sobrepassen la capacitat de resposta del sistema públic actual", ha advertit. En aquest sentit, ha defensat que els ajuntaments poden jugar un paper clau en la promoció de la salut per prevenir que aquests casos acabin requerint una intervenció especialitzada. "Aquí és on hem d'entrar nosaltres, des de les polítiques municipals i des de la promoció de la salut", ha dit.

Una altra de les conclusions que recull la diagnosi és que les desigualtats en salut també existeixen dins la mateixa ciutat. Bosch ha remarcat que "no tots els gironins i les gironines gaudeixen de la mateixa salut" i ha vinculat aquestes diferències amb el barri on viuen. Per això, el consistori preveu adaptar les actuacions a les necessitats detectades en cada àrea bàsica de salut. "Les intervencions les farem en funció de les necessitats que ens han vingut donades des de l'àrea bàsica", ha explicat. Tot i això, ha puntualitzat que el malestar emocional és una preocupació transversal que afecta el conjunt de la ciutat.

Pel que fa a les actuacions, el pla preveu desplegar programes de promoció de la salut en coordinació amb els centres educatius, els equips de suport emocional, les àrees bàsiques de salut i altres serveis municipals. En l'àmbit de les addiccions, les intervencions es dissenyaran a partir de les dades que aportin els diferents professionals implicats, des dels centres sanitaris fins als Mossos d'Esquadra. "Les intervencions sempre estan evidenciades de dades que ens donen els diferents professionals", ha remarcat Bosch, que ha insistit que les accions es dirigiran als col·lectius i territoris on es detectin necessitats concretes.

Entre les iniciatives que el consistori ja impulsa en aquesta línia hi ha les campanyes per reduir el consum d'alcohol durant les Fires de Girona, amb la promoció de còctels sense alcohol, o el programa 'Nits de Qualitat', orientat a fomentar hàbits més saludables entre els joves. Segons la regidora, són exemples de polítiques de promoció de la salut que es basen en la detecció prèvia de necessitats i que busquen reduir conductes de risc abans que derivin en problemes de salut.

El tinent d'alcaldia i regidor de Talent, Innovació, Salut i Comunitat, Xavier Aldeguer, ha defensat que els municipis tenen marge per actuar en aquells factors que condicionen la salut més enllà de l'atenció sanitària. "Tenim un sistema de salut ben organitzat, però hi ha aspectes de la promoció de la salut que moltes vegades queden fora d'aquest àmbit. I aquí és on, a nivell municipal, s'hi pot aportar", ha afirmat.

Aldeguer ha recordat que l'accés al sistema sanitari en realitat explica només una petita part dels indicadors de salut de les persones, perquè els factors que tenen més pes són la càrrega genètica, el niell socioeconòmic i "el codi postal". Per això ha defensat reforçar les polítiques municipals relacionades amb la promoció d'hàbits saludables, la salut comunitària, la mobilitat o l'entorn ambiental.

Bosch ha insistit que el document és "un pla dinàmic" que es podrà adaptar als canvis que es produeixin durant els pròxims quatre anys i que totes les actuacions s'avaluaran periòdicament. "Aquest pla de salut de les persones que viuen a Girona ha de ser una prioritat real i no declarativa", ha conclòs.