El Port de la Selva també s'oposa a la reintroducció de la foca monjo al cap de Creus i alerta d'efectes sobre la pesca
Afirmen que els exemplars adults poden arribar a menjar 30 quilos de peix al dia
- Què ha passat: L'Ajuntament del Port de la Selva, amb suport de la Confraria de Pescadors, rebutja el projecte de reintroducció de la foca monjo al cap de Creus. Alerta que cada individu pot menjar fins a 30 quilos de peix diaris, equivalent a una setmana de pesca per a una embarcació de tresmall.
- Per què importa: La pesca ha estat fonamental en la història del Port de la Selva i essencial per a la seva recuperació econòmica i social. La seva desaparició representaria no només una pèrdua econòmica, sinó la pèrdua d'una part del patrimoni cultural del municipi.
- Consens que falta: L'Ajuntament critica que la Generalitat impulsi el projecte sense consenso del territori ni tenir en compte les conseqüències per al sector pesquer. Cadaqués ja havia fet una petició similar fa setmanes.
- El següent pas: L'executiu exigeix que el projecte s'aturi. Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica, ha dit que no hi ha data concreta i espera parlar-ne de manera diplomàtica amb els municipis.
L'Ajuntament del Port de la Selva (Alt Empordà) també s'oposa al projecte de reintroducció de la foca monjo al cap de Creus i avisa dels efectes negatius que pot tenir per a la pesca. En un comunicat consensuat amb la Confraria de Pescadors del municipi, el consistori afirma que els individus adults poden arribar a menjar fins a 30 quilos de peix al dia, el que equivaldria a la pesca d'una setmana d'una embarcació de tresmall. "No podem acceptar que es vulgui impulsar un projecte d'aquesta magnitud sense el consens del territori i sense tenir en compte les conseqüències que pot comportar per al sector pesquer", insisteixen.
"Som un municipi eminentment turístic, però continuem sent també un poble de pescadors", asseguren a l'escrit. En aquest sentit, recorden que la pesca ha estat "fonamental" en la història del poble i que va contribuir "decisivament" a la seva recuperació econòmica i social després de la Guerra Civil i durant la postguerra.
"La seva desaparició no representaria únicament una pèrdua econòmica, sinó també la desaparició d’una part essencial de la nostra identitat i del nostre patrimoni cultural", insisteixen al comunicat.
Amb tot, exigeixen a la Generalitat que aturi el projecte. El municipi s'uneix així a la petició que fa unes setmanes va fer l'Ajuntament de Cadaqués, on es preveu dur a terme la iniciativa. Fa uns dies, el secretari general de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, va dir que encara no hi havia una data concreta sobre la taula i que esperava que se'n pogués anar parlant de manera "diplomàtica".