El PP (25,5%) retalla distància amb el PSOE (31%) i Vox puja al 16,6% després de la crisi de Ceuta, segons el CIS

El baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) del mes de setembre situa el PSOE (31%) com a hipotètic guanyador en cas d’eleccions generals, però recull un descens de dos punts respecte al sondeig de juliol (33%). Per contra, el PP (25,5%) guanya quatre dècimes i retalla distància després de la crisi de Ceuta, dels 7,9 punts d’abans de les vacances als 5,5 actuals. Vox (16,6%) creix 1,3 punts respecte al juliol, mentre que Podem (3,7%) en guanya 1,2. Sumar (5,7%) perd quatre dècimes i ERC (2,5%) en cedeix dues respecte a ara fa dos mesos. Junts (0,7%) es manté igual que abans de l’estiu.

Pel que fa a la resta de formacions, Se Acabó la Fiesta (1,8%) perd vuit dècimes respecte al juliol. Bildu (1,3%) puja cinc dècimes, i el PNB (0,7%) en perd tres. Coalició Canària es manté en el 0,2% i UPN baixa una dècima, fins al 0,1%.

El sondeig, fet sobre una mostra de 4.042 persones, és el primer baròmetre del CIS amb estimació de vot després de la crisi provocada per l’entrada massiva de migrants a Ceuta a finals de juliol, que ha marcat bona part de l’agenda política de les últimes setmanes.

Després de la crisi de Ceuta, el CIS pregunta específicament per aquesta qüestió i la immigració perd pes entre els principals problemes dels ciutadans. Al mes de juliol la immigració se situava en segona posició per darrere de l’habitatge, i apareixia en el 23,4% de les respostes. Al setembre baixa a la tercera posició amb el 19,7% de les respostes, 3,7 punts menys. El CIS situa la crisi amb el Marroc i les fronteres de Ceuta i Melilla com una categoria diferenciada, amb un 4,8% de les respostes.

Sánchez duplica Feijóo com a president preferit

Pedro Sánchez continua sent el dirigent preferit pels entrevistats per ocupar la presidència del govern espanyol. El cita un 25% dels enquestats, gairebé el doble que Alberto Núñez Feijóo, que obté un 13,2%. Santiago Abascal és tercer amb un 9,8%, seguit del portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, amb un 4,6%. Isabel Díaz Ayuso obté l’1,7%, Alvise Pérez l’1,4%, Yolanda Díaz l’1,3%, Irene Montero el 0,7% i Ione Belarra el 0,4%.

Cap dels principals líders aprova

Cap dels quatre principals dirigents estatals que el CIS sotmet a valoració aconsegueix l’aprovat. Sánchez és qui obté la nota més alta, amb un 4,18 sobre 10, seguit de Yolanda Díaz, amb un 3,99. Feijóo queda en un 3,65 i Abascal tanca la classificació amb un 3,01.

Sánchez obté un 6,65 entre els votants socialistes del 2023 i també aprova entre els de Sumar (6,34), ERC (6,41), Junts (5,33), EH Bildu (5,64), PNB (5,24) i BNG (5,55).

Feijóo aconsegueix un 6,19 entre els votants del PP, mentre que Abascal arriba al 7,09 entre els de Vox. Yolanda Díaz rep un 6,16 entre els antics electors de Sumar.

Dos de cada tres enquestats desconfien de Sánchez

El 46,7% dels entrevistats assegura que Sánchez no li inspira "cap confiança" i un altre 20,5% diu que li inspira "poca confiança". En sentit contrari, un 22,8% afirma tenir "bastanta confiança" en el president del govern espanyol i un 8,7%, "molta".

Un 82,2% aposta per reforçar les fronteres

La crisi de Ceuta ocupa un bloc destacat del baròmetre. El 82,2% dels entrevistats considera necessari que Espanya reforci les seves fronteres per evitar entrades massives de persones en ciutats com Ceuta i Melilla, davant del 13,3% que no ho considera necessari. Entre els votants del PP ho defensa el 97,6% i entre els de Vox el 99,6%, mentre que en els del PSOE se situa en el 77,9%.

Alhora, el 86,3% atribueix molta o bastanta importància a l’”entesa entre Espanya i el Marroc” per garantir la seguretat de les fronteres, i el 89,4% considera que la Unió Europea hauria de col·laborar més amb Espanya en la gestió de la situació de Ceuta.

Un 77,1% sosté també que Ceuta i Melilla són territoris "tan espanyols com qualsevol altre territori de la península", mentre que un 14,3% considera que tenen una situació "ambigua i especial" que hauria de ser objecte d’acords i entesa amb el Marroc.

Els Estats Units i el Marroc, els més assenyalats

El 67,7% dels entrevistats creu que hi ha països, líders o actors internacionals que “estan intentant crear problemes o malentesos que poden afectar les relacions entre Espanya i el Marroc”.

Entre els que comparteixen aquesta opinió, el 49,1% apunta als Estats Units o a sectors d’aquest país, el 38,1% al Marroc o a sectors de la societat marroquina i el 35,4% a Israel. Donald Trump és citat pel 33,4% i Benjamin Netanyahu pel 15,2%.