VEUCAT
Notícies de Catalunya, comarca a comarca.
Política

El PSC aconsegueix aprovar les ordenances fiscals de Lleida amb l’abstenció d’ERC i Junts

Els grups discrepen en l’aplicació de mesures d’intervenció i recàrrecs als habitatges buits

El PSC aconsegueix aprovar les ordenances fiscals de Lleida amb l’abstenció d’ERC i Junts

El govern municipal en minora del PSC ha tirat endavant la modificació d’ordenances fiscals per al 2027 amb l’abstenció de Junts i ERC. En concret, la proposta s’ha aprovat en ple extraordinari aquest dimarts amb els 9 vots del PSC, les 10 abstencions de Junts i ERC, els 8 vots en contra de PP, Vox i el Comú. La modificació preveu la congelació de tots els impostos municipals i taxes, bonificacions a l’habitatge de protecció oficial i lloguer accessible i el retorn de l’excedent recaptat a la taxa de residus, entre d’altres. Els grups s'han mostrat dividits al voltant de dos models; un sobre l’aplicació de mesures d’intervenció i recàrrecs als habitatges buits o bé l’aposta exclusiva per incentius i protecció a la propietat privada.

En declaracions posteriors al Ple, l’alcalde Fèlix Larrosa ha fet referència al debat entre els grups sobre si s’ha d’incentivar la penalització en termes d’habitatge i ha apuntat que durant “molt temps” ells han estat penalitzant i no han aconseguit “dinamitazar el mercat ni a favor del lloguer ni d’altres solucions”. És per això, que segons Larrosa, s’estimen més seguir “incentivant per un costat”, facilitant la construcció per un altre i continuar incorporant les bonificacions que s’han incorporat en les ordenances d’aquest any.

L’alcalde ha remarcat que l’estratègia al voltant de l’habitatge per part de l’equip de govern municipal “és molt clara” i parteix de la col·laboració publicoprivada i l’habilitació de solars. Aquestes es fan de diverses formes, ha dit, per una banda, expropiant, també delimitant sectors, comprant i desenvolupant nous sectors residencials. Larrosa ha recordat que a la ciutat hi ha registrats aproximadament 600 habitatges buits, mentre que la previsió municipal és concedir llicències per a 400 habitatges nous abans d’acabar l’any.

Mesures tributàries i bonificacions en l’IBI i l’ICIO

L’equip de govern ha detallat el paquet de bonificacions fiscals incorporat a l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) i a l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO). A l’habitatge de protecció oficial (HPO) s’estableix una bonificació del 50% de l’IBI durant un període de fins a 6 anys per afavorir l’accés a preus assequibles. Al lloguer a renda limitada s’introdueix una bonificació de fins al 95% de l’IBI per a immobles destinats a aquest règim d’arrendament. Per a la promoció del lloguer social, s’ha aprovat una bonificació del 95% de l’ICIO per a la construcció d’habitatges en règim especial destinats al lloguer durant un mínim de 5 anys.

Amb relació a la rehabilitació urbana, s’amplia l’àmbit territorial de les bonificacions de rehabilitació, que fins ara es limitaven al centre històric, incorporant tota la primera corona urbana. A més, s’introdueix per primera vegada una bonificació general del 75% per a rehabilitacions a tota la ciutat, assolint bonificacions de fins al 95% en les zones prioritàries, en contrast amb el 50% vigent l’any 2023. Per a equipaments socials es preveuen bonificacions de fins al 95% de l’ICIO per a obres de construcció, reforma o millora d’equipaments destinats a persones amb discapacitat o en situació de risc d’exclusió social. I per a treballadors temporals, s’estableixen bonificacions del 95% tant a l’IBI com a l’ICIO per a actuacions orientades a allotjaments per a treballadors temporers.

Discrepàncies entre els grups pel model i les mesures d’intervenció

La portaveu del Comú de Lleida, Laura Bergés, ha qualificat la proposta del govern de “molt curta”. Tot i donar suport a les bonificacions plantejades per a l’habitatge assequible i la rehabilitació, ha exigit que vagin acompanyades de recàrrecs fiscals contundents contra els grans tenidors i multipropietaris que mantenen pisos buits sense causa justificada.

La regidora de Vox Gloria Rico ha anunciat el vot en contra perquè el seu grup ha estat “exclòs” de les converses prèvies. A les esmenes, la formació d’extrema dreta defensava una rebaixa lineal del 4% del gravamen de l’IBI, l’exempció d’aquest impost per als immobles afectats per ocupacions il·legals i l’eliminació de les bonificacions del 95% destinades a allotjaments per a treballadors temporers estrangers.

Per part de Junts, la portaveu Violant Cervera ha defensat el dret a la propietat privada i ha advertit del risc de les “penalitzacions indiscriminades” als pisos buits. Segons Cervera, iniciatives fiscals punitives com els recàrrecs de l’IBI o determinats decrets estatals generen “inseguretat jurídica” i provoquen la retirada d’immobles del mercat de lloguer. La juntaire ha apostat perquè l’administració generi confiança per augmentar l’oferta.

La portaveu d’ERC, Jordina Freixanet, ha posat l’accent en l’emergència residencial i ha defensat la incorporació de mecanismes derivats dels decrets estatals d’habitatge per aplicar recàrrecs a immobles desocupats de manera permanent durant més de 2 o anys de titulars amb 4 o més propietats. Freixanet ha retret al govern municipal que en 3 anys i mig de mandat no hagi signat cap decret de declaració d’habitatge buit ni s’hagi sancionat cap gran tenidor des de finals de 2022. En aquest sentit, ha reclamat una “caixa d’eines legals” completa que combini la construcció pública, les bonificacions i la intervenció ferma per mobilitzar el parc buit.

El portaveu del PP, Xavier Palau, ha qualificat les ordenances de “continuistes” i ha recordat que la congelació fiscal no equival a una baixada impositiva real per a la ciutadania. Així, ha lamentat la desestimació de les esmenes populars “encaminades a donar suport als autònoms, pimes i pensionistes”, i ha criticat la pèrdua de subvencions europees destinades a la rehabilitació d’edificis en els darrers anys. En relació a la taxa de residus, Palau ha defensat que la devolució dels imports recaptats de més és una obligació “evident” de l’administració i no una “concessió política”.

Llegeix l'original a l'ACN