El síndic de Barcelona reclama alternatives residencials adequades abans de desallotjar l'assentament de la Sagrera
Reconeix les deficiències de seguretat i salubritat però apunta que el cas transcendeix l'àmbit urbanístic
- Què demana la Sindicatura: Suspendre el desallotjament de l'assentament del carrer Gran de la Sagrera fins que hi hagi alternatives residencials adequades, estables i suficients per als afectats. Assegura que actualment no existeixen aquestes garanties.
- Qui viu a l'assentament: Aproximadament 66 persones, entre les quals infants, dones, persones amb problemes de salut, persones en situació administrativa irregular i residents de llarga trajectòria a Barcelona.
- El risc del desallotjament: Podria interrompre processos d'inclusió social, accessibilitat a serveis essencials i vincles comunitaris. Els recursos d'emergència oferits fins ara són només temporals, insuficients per garantir un reallotjament adequat.
- Perspectiva més ampla: La Sindicatura considera que els desallotjaments sense alternatives no resolen les causes estructurals de l'exclusió residencial i demanda reforçar polítiques públiques de prevenció del sensellarisme.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha considerat que l'execució del desallotjament de l'assentament situat al carrer Gran de la Sagrera no s'hauria de produir fins que no hi hagi alternatives residencials adequades, estables i suficients per a tots els afectats. En un comunicat, ha assegurat que no consta que ara per ara existeixen aquestes alternatives, i per això recomana "suspendre l'actuació fins que aquestes garanties estiguin efectivament assegurades". La Sindicatura va iniciar una actuació d'ofici l'abril del 2026 després de tenir coneixement a través d'Amnistia Internacional i Amics del Moviment del Quart Món de l'"imminent" desallotjament d'aquest assentament, segons ha explicat en un comunicat.
En aquesta actuació, la Sindicatura apunta que a l'assentament hi resideixen aproximadament 66 persones distribuïdes en diferents nuclis de convivència, entre les quals hi ha infants, dones, persones amb problemes de salut, persones en situació administrativa irregular i persones amb una llarga trajectòria de vida a Barcelona i a la seva àrea metropolitana. La institució apunta que es tracta d'una situació "complexa" que requereix una resposta "especialment acurada" per part dels poders públics.
La Sindicatura explica que una part important de les persones afectades participa actualment en processos d'inclusió social, seguiment professional i acompanyament especialitzat relacionats amb la salut, l'educació, l'assessorament jurídic o la inserció social. La institució alerta que un desallotjament sense una alternativa adequada podria interrompre aquests processos, dificultar l'accés als serveis essencials i debilitar vincles socials i comunitaris consolidats al llarg dels anys.
En aquest sentit, ha assegurat que les principals alternatives ofertes fins ara se centren en recursos temporals d'emergència i ha considerat que això no permet donar per complerta l'obligació de garantir un reallotjament adequat.
Sobre l'assentament, ha reconegut les deficiències de seguretat, salubritat i habitabilitat descrites en els informes municipals, però ha considerat que l'anàlisi del cas no es pot limitar a una perspectiva urbanística o patrimonial. I és que ha afirmat que aquesta situació afecta directament drets fonamentals vinculats a l'habitatge, la salut, l'educació, la dignitat i la inclusió social. A més, ha dit que les actuacions basades exclusivament en la desaparició física dels assentaments, sense alternatives suficients, "no resolen les causes estructurals de l'exclusió residencial i poden acabar reproduint el fenomen en altres espais de la ciutat".
També ha recordat que el dret a l'habitatge i els estàndards internacionals de drets humans estableixen que els desallotjaments han de tenir caràcter excepcional i que les administracions han d'evitar que la seva actuació desemboqui en noves situacions de sensellarisme o d'exclusió residencial severa. A més, i davant la presència d'infants, ha demanat valorar de manera específica l'impacte que qualsevol actuació pot tenir sobre l'escolarització, la salut, l'estabilitat residencial i el desenvolupament personal dels infants afectats.
Més enllà d'aquest cas, la Sindicatura ha apuntat la necessitat de reforçar les polítiques públiques de prevenció i erradicació del sensellarisme i l'exclusió residencial severa.