El Suprem avala que no es facin públics els noms de les empreses grans tenidores d'habitatge a Catalunya

El Tribunal Suprem ha avalat que no es facin públics els noms de les empreses grans tenidores d’habitatge a Catalunya perquè la seva identificació, combinada amb altres dades, pot facilitar la localització dels immobles i incrementar el risc d’ocupació il·legal. Així, la Sala Tercera ha desestimat el recurs de cassació de la Generalitat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que havia impedit facilitar aquesta dada arran d'una petició d'informació pública d'una periodista. Per la seva banda, la Cambra de la Propietat Urbana ha celebrat la resolució i ha considerat que té una "afectació directa" sobre el registre de grans tenidors del Govern, així com sobre els d’habitatges buits i ocupats sense títol habilitant.

La sentència resol el recurs de la Generalitat contra la resolució del TSJC que havia estimat el recurs de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona (CPUB) contra una resolució de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP). La petició d'informació, formulada per una periodista, incloïa la relació dels grans tenidors, entre els quals hi havia 3.187 persones jurídiques, el nombre de propietats arrendades i el municipi on es trobaven.

El tribunal dona per acreditat que la identificació dels grans tenidors pot facilitar la localització dels seus immobles si es combina amb el municipi, el nombre d'habitatges i informació disponible en altres fonts. La sentència també destaca que el 82% de les ocupacions produïdes a Catalunya afecten habitatges de grans tenidors i que un manual sobre ocupacions aportat al procediment situa la identificació del propietari gran tenidor com un primer pas per localitzar els immobles.