El Suprem confirma l'absolució de la noia acusada d'induir un amic amb esquizofrènia a matar el pare
Desestima el recurs contra la sentència del TSJC que va avalar el veredicte del jurat popular
- Què ha passat: El Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs i confirmat l'absolució de la jove acusada d'induir un home amb esquizofrènia a matar el seu pare el juny de 2019. El jurat popular va considerar que l'home va cometre el parricidi durant un brot psicòtic, però que ella no el va instigar.
- La teoria de les acusacions: Sostenien que la dona havia convençut l'amic que participava en un programa policial secret i que calia transferir 8.000 euros al seu compte. També acusaven que havia ideat la mort del pare i l'incendi posterior de l'habitatge.
- Sentència final: L'home està exempt de responsabilitat penal per alteració psíquica, però compleix mesures de seguretat: llibertat vigilada amb tractament psicofarmacològic obligatori durant fins a 17 anys per l'assassinat.
La sala penal del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va confirmar l'absolució de la noia de Vilanova i la Geltrú jutjada per haver induït un amic amb esquizofrènia a matar el seu pare el juny de 2019. El jurat popular, que va jutjar el cas el setembre de 2022 a l’Audiència de Barcelona, va considerar provat per unanimitat que l'home havia comès el parricidi durant un brot psicòtic, però també va declarar no provat que la dona l'hagués induït a fer-ho. L'octubre de 2023, el TSJC va confirmar la sentència, tot i el vot particular d'una de les tres magistrades, que va considerar que el judici s'hauria de repetir.
La sentència de l'Audiència, posteriorment confirmada pel TSJC i ara també pel Tribunal Suprem, va absoldre la dona dels delictes d'assassinat amb traïdoria, incendi i estafa. També va absoldre el fill de la víctima en considerar-lo exempt de responsabilitat penal per alteració psíquica, d'acord amb l'article 20.1 del Codi Penal.
Tot i aquesta exempció, la resolució li va imposar una mesura de seguretat de llibertat vigilada pel delicte d'assassinat, consistent en el compliment del tractament psicofarmacològic pautat i el seguiment de les visites psiquiàtriques programades per l'Equip de Salut Mental durant un màxim de 17 anys. Pel delicte d'incendi també se li va imposar una mesura de llibertat vigilada amb el mateix tractament i seguiment mèdic per un temps màxim de dos anys.
El judici amb jurat popular es va celebrar el setembre de 2022. Per unanimitat, el jurat va considerar provat que l'home havia mort el seu pare enmig d'un brot psicòtic i també va declarar no provat que la jove l'hagués induït a cometre els fets.
Segons sostenien les acusacions, la dona havia convençut l'amic que formava part d'un grup secret de col·laboració policial i que havia de participar en diversos cursos de formació. D'aquesta manera, l'home hauria aconseguit que els seus pares transferissin prop de 8.000 euros al compte de la jove.
El jurat popular, però, també va considerar no provat que la dona hagués aconseguit que l'home obtingués 500 euros en efectiu de la seva mare per lliurar-los-hi, ni que hagués ideat la mort del pare o inculcat al fill la idea de matar-lo.
Després de cometre el parricidi a l'habitació on dormia la víctima, l'home va incendiar l'habitatge. Les acusacions sostenien que aquest fet també havia estat ideat per la noia, una circumstància que el jurat popular tampoc va considerar provada.