VEUCAT
Notícies de Catalunya, comarca a comarca.
Cultura

El Teatre Lliure celebra mig segle de vida amb una exposició que reivindica la llibertat creativa i mirada contemporània

Cinc escenògrafs transformen el Palau Robert amb instal·lacions que exploren espai, identitat, comunitat i públic

El Teatre Lliure celebra mig segle de vida amb una exposició que reivindica la llibertat creativa i mirada contemporània

El Teatre Lliure celebra 50 anys amb una exposició al Palau Robert que proposa una mirada artística i contemporània sobre el llegat del teatre. La mostra reuneix cinc instal·lacions creades expressament per Frederic Amat, Montse Amenós, Max Glaenzel, Lluc Castells i Sílvia Delagneau, que dialoguen amb la història del Lliure a través de quatre eixos: espai, identitat, comunitat i públic. En declaracions a l'ACN, la comissària, Tània Balló, explica que la proposta busca "humanitzar" els 50 anys del projecte, mentre que el director del Lliure, Julio Manrique, destaca que les instal·lacions ofereixen mirades "molt lliures i molt subjectives" sobre l'esperit del teatre. La mostra es podrà visitar gratuïtament fins al 17 de gener.

La mostra incorpora cinc instal·lacions escenogràfiques creades expressament per a l'ocasió per Frederic Amat, Montse Amenós, Max Glaenzel, Lluc Castells i Sílvia Delagneau. La comissària explica que els artistes han treballat "des de la més absoluta llibertat" i a partir de la seva pròpia experiència amb el Teatre Lliure, amb l'objectiu d'oferir una aproximació personal al seu llegat.

En aquest sentit, Tània Balló destaca que les cinc propostes aporten dinamisme a l'exposició i permeten al visitant interactuar-hi "a nivell emocional" i des d'una perspectiva "juganera". "Hem aconseguit un equilibri entre una experiència emotiva, una experiència que valora el llegat del Lliure, però a la vegada també des d'una vigència contemporània que fa entendre que el Lliure té encara molt camí de futur", assenyala.

Per la seva part, Manrique assenyala que les instal·lacions parteixen també de la importància que l'espai escènic ha tingut en la història del Lliure, especialment a partir de la figura de Fabià Puigserver. El director de la sala recorda que els espais del teatre han mantingut sempre una gran capacitat de transformació i explica que aquesta idea és present en l'encàrrec als cinc escenògrafs: "Era una cosa molt important pel Fabià, va ser una cosa molt important pel Lliure Fundacional, ho ha seguit sent després, les sales de Lliure continuen sent xiclets que es poden estirar o arronsar i disposar molt lliurement". Per això, afegeix, s'ha demanat als artistes que "expliquessin el Lliure amb mirades molt lliures, molt subjectives i molt personals".

Espai, identitat, comunitat i públic

Els cinc treballs es combinen amb diversos espais d'entreacte que introdueixen elements de la història del Lliure sense plantejar una reconstrucció exhaustiva de la seva trajectòria. Manrique explica que aquests àmbits ofereixen "pinzellades sobre la història de Lliure" i busquen obrir portes perquè els visitants interessats puguin aprofundir posteriorment en el material documental de l'arxiu digital del teatre.

Els entreactes s'articulen al voltant de quatre eixos conceptuals: l'espai, la identitat, la comunitat i el públic, que Balló descriu com "els elements capitals de l'esperit del Teatre Lliure". Entre els continguts hi ha imatges i cartells que permeten repassar la identitat gràfica del projecte, mentre que la mostra també mira cap als seus orígens i cap al futur.

Un dels apartats està dedicat al públic i recupera un enregistrament de la nit del 2 de desembre de 1976, quan el Lliure es va inaugurar amb 'Camí de nit', escrita i dirigida per Lluís Pasqual. Manrique explica que, abans de començar la funció, els espectadors van aplaudir: "Nosaltres diem que va aplaudir una esperança, alguna cosa que tot just naixia". A partir d'aquest enregistrament, el Lliure ha preparat també una exposició al barri de Gràcia amb entrevistes a algunes de les persones que van participar en aquell primer aplaudiment.

La proposta busca així combinar la recuperació de la memòria del teatre amb una experiència més oberta per al visitant, sense convertir l'exposició en una retrospectiva convencional. Manrique remarca que la intenció és acostar-se a l'esperit del Lliure des d'una "mirada artística, contemporània", vinculada a la llibertat creativa, la comunitat, l'obertura i l'art.

Llegeix l'original a l'ACN