El TEDH no admet una demanda contra la sentència que imposa més castellà a l’escola Turó del Drac de Canet
Argumenta que l’ensenyament només en català situava les famílies castellanoparlants en situació de desavantatge
- Què ha passat: El Tribunal Europeu dels Drets Humans ha desestimar la demanda de famílies de l'escola Turó del Drac de Canet contra la sentència que obliga a impartir més castellà al centre per compensar castellanoparlants.
- L'argument europeu: El tribunal argumenta que el castellà és llengua oficial a tot Espanya i que prohibir-ne l'ús com a llengua d'ensenyament privaria els ciutadans del dret a ser educats en la llengua nacional.
- L'equilibri mantingut: El TEDH considera que la sentència va aconseguir un equilibri adequat: incrementar l'ús del castellà en una o diverses assignatures sense alterar el caràcter predominant del català com a llengua vehicular del centre.
- El marc internacional: Segons el tribunal, els tractats europeus encoratgen l'ensenyament en llengües minoritàries però permeten múltiples formes (bilingüisme, multilingüisme, centres privats), sense especificar el pes exacte en els currículums.
El Tribunal Europeu dels Drets Humans ha decidit no admetre la demanda presentada per famílies de l’escola Turó del Drac de Canet de Mar contra la sentència que imposa una assignatura més en castellà al centre arran de la queixa d'una altra família. El tribunal argumenta que la pràctica mantinguda durant anys per centre escolar d’impartir l’ensenyament exclusivament en català “situava les famílies castellanoparlants que residien temporalment o permanentment a Catalunya en una situació de desavantatge significatiu, ja que impedia als seus fills el dret i el deure constitucional d’aprendre el castellà”.
En la seva decisió, feta pública aquest dijous, el tribunal remarca que el castellà és llengua oficial a tot el territori estatal, i per això considera que “prohibir-ne l’ús com a llengua d’ensenyament privaria els ciutadans del seu dret a ser educats en la llengua nacional”. “Rebre educació en la llengua de l’Estat és essencial per facilitar la igualtat d’accés dels alumnes al sistema educatiu estatal i per preservar el principi d’unitat del sistema educatiu”, afegeix.
També subratlla que tal com va assenyalar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en la seva sentència, l’educació exclusiva en català al centre “dificultava la reintegració dels alumnes al sistema educatiu estatal quan es traslladaven a una altra comunitat autònoma on l’única llengua oficial era el castellà”.
El TEDH admet que el Conveni Marc per a la Protecció de les Minories Nacionals encoratja els estats a garantir l’ensenyament en les llengües minoritàries, però remarca que permet que això es dugui a terme de diverses maneres, com ara mitjançant educació bilingüe o multilingüe, classes en llengües minoritàries a les escoles públiques, o escoles privades de llengua minoritària i activitats educatives organitzades per les mateixes comunitats.
De manera semblant, recorda que la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries promou l’ús de les llengües minoritàries en l’educació, però no estableix quin pes concret han de tenir dins dels currículums. Correspon als estats, continua, adoptar el sistema educatiu que considerin més adequat per promoure la diversitat lingüística.
En el present cas, el TEDH conclou que la decisió judicial impugnada no va anul·lar el projecte lingüístic del centre escolar, sinó que simplement va incrementar l’ús del castellà en una o diverses assignatures, sense modificar el caràcter predominant del català com a llengua vehicular. “El tribunal considera que l’Estat demandat va aconseguir un equilibri adequat entre la preservació de la unitat del sistema educatiu i la promoció de la diversitat lingüística, d’acord amb els compromisos internacionals esmentats”, assenyala, alhora que constata que “les decisions judicials impugnades no van interferir de manera discriminatòria en la vida privada o familiar dels demandants”.
També descarta altres motius adduïts per les famílies, com ara la prerrogativa del president del Tribunal Superior de Justícia d’incorporar-se a una secció diferent quan aquesta examinava un assumpte d’especial rellevància, o bé la decisió de no presentar qüestions prejudicials davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.