El TSJC deixa sense efecte la declaració institucional del ple de Barcelona a favor de suspendre relacions amb Israel
Bonet assegura que recorreran contra la decisió judicial i diu que la posició del govern no ha canviat
- Què ha passat: La sentència estima el recurs de l'entitat ACOM i deixa sense efecte la declaració aprovada pel ple el novembre de 2023 amb els vots de PSC, BComú i ERC.
- Per què importa: El tribunal considera que la mesura anava més allà d'una opinió política i tenia caràcter discriminatori en prohibir contractar amb operadors per les seves activitats econòmiques.
- Reacció de Barcelona: La tinenta d'alcaldia Laia Bonet ha assegurat que el govern municipal recorrerà la decisió i que la seva posició sobre el genocidi palestí no ha canviat.
- El següent pas: L'Ajuntament pot presentar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem contra la sentència del TSJC.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha deixat sense efecte la declaració institucional del ple de Barcelona a favor de suspendre relacions amb Israel. El jutjat contenciós administratiu 10 de Barcelona ja havia anul·lat aquesta declaració, que el consistori va aprovar el novembre del 2023. Ara, el TSJC ha estimat parcialment un recurs presentat per l'entitat Acció i Comunicació sobre Orient Mitjà (ACOM), segons ha avançat l'organització. Segons aquesta, el TSJC anul·la la implantació d'una clàusula d'exclusió en la contractació municipal i també la interrupció de relacions institucions amb Israel. La primera tinenta d'alcaldia, Laia Bonet, ha dit que el govern recorrerà contra la decisió judicial.
Bonet ha assegurat que la posició del govern municipal no ha canviat i és la de "condemnar la violència i el genocidi que està exercint l'estat d'Israel sobre la població palestina".
ACOM ha considerat que la declaració "anava molt més enllà" d'una opinió política i ha criticat que "ordenava implantar" en tots els contractes municipals una obligació contractual de caràcter essencial per a "vetar" operadors per les seves activitats econòmiques, així com interrompre les relacions institucionals.
Per a l'organització, la sentència constitueix un "èxit jurídic rellevant". En primer lloc, considera que el tribunal rebutja que la mesura sigui només una declaració política si no que considera que té efectes pràctics i aprecia el seu "caràcter discriminatori". "Invocar els drets humans o presentar una decisió com a declaració institucional no permet eludir els límits competencials ni adoptar mesures discriminatòries", afirma ACOM en un comunicat.
El text es va aprovar amb els vots del govern, BComú i ERC
El text, aprovat amb el vot favorable del govern, BComú i ERC, expressava el rebuig i condemna dels atacs contra la població civil, tant israeliana com palestina, així com el desplaçament forçós de població, la destrucció sistemàtica d’habitatges i d’infraestructures civils o el bloqueig del subministraments de tot tipus a la població de la Franja de Gaza.
Reclamava un alto el foc permanent i definitiu, així com el cessament de la violència contra la població civil palestina de Cisjordània i l'alliberament incondicional i segur dels ostatges presos per Hamàs. També exigia l’establiment de corredors humanitaris per fer arribar ajut a la població civil palestina.
La declaració demanava, a més, el respecte al Dret Internacional i al Dret Internacional Humanitari i l’activació de mecanismes, dins i fora del sistema de les Nacions Unides, incloent-hi els relatius a la Cort Penal Internacional (CPI), per posar fi i perseguir els crims de guerra i de lesa humanitat comesos.
El document també recollia la implementació d’una clàusula d’obligació contractual en tots els contractes públics municipals per garantir que cap operador fes operacions financeres, inversions, compres, contractacions, així com altres activitats econòmiques que anessin en contra del Dret Internacional dels Drets Humans i el Dret Internacional Humanitari.
A banda, afegia que l’Ajuntament interrompia les relacions institucionals amb l'actual govern d’Israel, fins la declaració d’un alto al foc definitiu, i la garantia del respecte als drets bàsics del poble palestí, així com el compliment de les resolucions de Nacions Unides.