VEUCAT
Notícies de Catalunya, comarca a comarca.
Societat

El TSJC resol que la negativa de l’Ajuntament de Martorell d’empadronar una veïna vulnera el dret d’igualtat

La sentència reconeix que l’aplicació arbitrària de la normativa pot constituir “una discriminació"

El TSJC resol que la negativa de l’Ajuntament de Martorell d’empadronar una veïna vulnera el dret d’igualtat

La Secció Cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJC ha estimat el recurs d’apel·lació interposat per una veïna de Martorell, Rosa Maria Roca Rodríguez, contra l’Ajuntament de Martorell, i ha declarat que la negativa municipal a tramitar la seva sol·licitud d’empadronament, tot i demostrar que vivia al municipi, ha vulnerat el dret fonamental a la igualtat. Tot i que l’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, ha defensat la seva negativa a “empadronar ocupes”, la pionera sentència li retreu que "aquesta diferència de tractament" entre uns veïns i uns altres "no es basa en cap causa objectiva, ja que per procedir a l'empadronament només era necessari, al cas d'autos, acreditar la residència efectiva de l'interessat al municipi".

Rosa Maria Roca Rodríguez és una de les sis persones que, assessorades per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), van demandar l’Ajuntament de Martorell per negar-se a empadronar veïns sense un contracte de lloguer o de compra. Tot i que la demanda es va presentar de manera conjunta, la jutgessa del Contenciós va decidir que tan sols es podia tramitar d'un en un.

La sentència recorda que la inscripció al padró municipal és una obligació de les administracions locals i que la seva finalitat és acreditar el lloc on resideix efectivament una persona, amb independència que disposi o no d’un contracte de lloguer, un títol de propietat o una autorització del titular de l’immoble.

Així, considera que l’Ajuntament de Martorell va dispensar a la demandant un tracte “diferenciat” respecte d’altres veïns sense una justificació objectiva i raonable, en exigir-li un títol jurídic que legitimés l’ocupació de l’habitatge, quan la normativa padronal permet acreditar la residència efectiva mitjançant altres elements de prova.

En conseqüència, anul·la la sentència de primera instancia del passat mes d’abril on es desestimava la demanda dels veïns i declara vulnerat l’article 14 de la Constitució, ordenant a l’Ajuntament que restableixi la legalitat i tramiti la sol·licitud d’empadronament.

Per la PAH, la importància de la resolució rau en el fet que vincula expressament l'incompliment de la normativa d'empadronament amb la vulneració del dret fonamental a la igualtat i a la no-discriminació, i reconeix que la negativa injustificada a tramitar una sol·licitud padronal pot constituir una lesió constitucional, més enllà d'una mera infracció de legalitat administrativa.

També destaca que aquestes pràctiques poden tenir conseqüències especialment greus, ja que la manca d'empadronament pot dificultar l'accés a prestacions socials, serveis públics i altres drets vinculats a la condició de veí d'un municipi.

"És un precedent judicial que ens obre
les portes a obtenir nous pronunciaments en els jutjats catalans, als quals es
podran adreçar les persones a qui els ajuntaments vulnerin arbitràriament i
discriminatòriament el dret a l’empadronament, mitjançant el procediment
especial de protecció dels drets fonamentals", ha assenyalat l’advocada Esther Sancho.

Negativa a “empadronar ocupes”

Quan es va admetre a tràmit la demanda dels sis veïns el mes de febrer de 2025, l’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, va assegurar que només s’empadronaria aquelles persones que acreditessin tenir el domicili establert al municipi amb un contracte de lloguer, una escriptura de propietat o l’autorització del propietari de l’immoble. En aquest sentit, assenyalava que ocupar un immoble “és un delicte” i que això mai pot conferir drets. Amb tot, el batlle afegia que el consistori “acataria” la decisió de la justícia. “Les ocupacions s’han de combatre, però si un jutge creu que aquest país ha d’anar cap aquí ho acatarem”, va reblar.

Sobre aquesta sentència, el consistori explica que els serveis jurídics n'estan analitzant el contingut, ja que la resolució no és ferma. En aquest sentit, recorden que en primera instància la resolució els va ser favorable i que "seguiran defensant el seu posicionament davant les diferents instàncies judicials" abans de "modificar el criteri muncipal". 
 

Llegeix l'original a l'ACN