VEUCAT
Notícies de Catalunya, comarca a comarca.
Política

Els dos acusats pels aldarulls al carrer Olzinelles de Barcelona el 2020 neguen haver llençat res als Mossos

L'Audiència de Barcelona els ha jutjat després de cinc suspensions i la fiscalia manté la petició de 6 anys de presó

Els dos acusats pels aldarulls al carrer Olzinelles de Barcelona el 2020 neguen haver llençat res als Mossos

Els dos acusats per desordres públics i atemptat a l'autoritat en el desallotjament d'un bloc ocupat al carrer Olzinelles del barri de Sants de Barcelona el 2020 han negat aquest dijous totalment els fets. En el sisè intent de celebrar el judici a l'Audiència de Barcelona, tots dos han negat haver llençat objectes als Mossos d'Esquadra. En canvi, dos agents han ratificat la seva versió, i la fiscalia els ha mantingut la petició de pena de 6 anys de presó per a cadascun, mentre que les defenses demanen l'absolució. Desenes de persones han donat suport des del carrer als dos encausats, i han lamentat els anys d'espera per finalitzar el procés judicial.

El cas es remunta als fets ocorreguts al carrer Olzinelles 105, quan el Grup d'Habitatge de Sants i l'Escola Popular de Sants van fer pública l'existència d'un bloc ocupat on vivien diverses famílies amb menors en un context d'emergència habitacional.

Cap a les 22.20 hores del 22 de febrer, un nombrós grup de persones era a les portes de l'edifici per evitar-ne el desallotjament aprofitant una rua reivindicativa de Carnestoltes. S'hi van acostar diverses furgonetes dels Mossos, que van ser rebudes, segons la fiscalia, amb crits, insults i tanques d'obra, una taula de 2 metres de llargada i algun altre objecte a la calçada. També van llençar contra els vehicles diversos carros de supermercat plens de runes i escombraries. Un dels carros va impactar contra una furgoneta, però no consten desperfectes de consideració.

En baixar els agents dels vehicles, van rebre, segons el relat de la fiscalia, llançaments de pedres, ampolles i altres objectes, que no van patir lesions. En l’escrit, relata que un d’ells “es va disposar” per llançar una porta de fusta contra els efectius dels Mossos amb l'ajuda d'un altre activista, però “sense aconseguir-ho gràcies a la intervenció d’un altre agent”. Pel que fa a l’altre acusat, detalla que va llançar “almenys una ampolla de vidre” contra els policies i que ambdós “increpaven de forma agressiva i altisonant” els agents.  

La intervenció policial durant aquella mobilització va acabar amb identificacions massives i amb l'obertura d'una causa penal contra aquests dos militants del moviment per l'habitatge.

Versions contradictòries

El judici ha començat amb la declaració del cap de les quatre furgonetes antiavalots de l'ARRO que van acudir al lloc a petició d'unitats de seguretat ciutadana. Quan van arribar, ha dit, algunes de les 60 persones concentrades van rebre amb llançaments de carros de supermercat i llançaments de pedres, material d'obra i ampolles, així com una porta que feia de taula. Segons ell, els llançaments "no van ser massius, però sí puntuals i contundents". En un d'aquests moments, quan ell ja era fora del furgó, ha assegurat que va veure un dels acusats com llençava una pedra o ampolla des d'uns 5 o 6 metres de distància.

Amb una actuació ràpida, els antiavalots van establir-se davant la porta de l'immoble i van encerclar els concentrats, que van calmar-se i van ser identificats un a un, ha explicat. També van entrar a l'edifici per escorcollar els diversos pisos, on van trobar 13 ocupants.

Un altre mosso que va intervenir al lloc ha explicat que van rebre llançaments de pedres i ampolles, però no va poder identificar cap dels dos acusats com a autors dels llançaments.

D'altra banda, dos testimonis de la defensa han negat haver vist cap llançament dels acusats cap a la policia.

Finalment, els acusats han negat taxativament haver fet llançaments a la policia, haver desobeït ordres d'agents o haver-los increpat. Tots dos han dit que van conèixer que els havien acusat molts mesos després dels fets, i que els retards judicials han afectat la seva vida els últims anys per la "incertesa" d'un procediment ple d'entrebancs.

Les defenses han al·legat que una recent sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans sobre l'encerclament del Parlament el juny del 2011 exigeix als tribunals individualitzar els fets i les penes per a les persones participants en aldarulls, i no se'ls pot responsabilitzar dels fets genèrics que ocorren durant aldarulls en els quals han estat presents.

Sisè intent de judici

La primera vista del judici, del 21 de gener del 2023, es va anul·lar adduint temes administratius. La segona citació, del 4 de juliol del mateix any, també va ser per una baixa mèdica. I les dues últimes vegades,  del febrer del 2024 i el gener del 2025, “per inconcrecions en les acusacions que van generar indefensió”, tal com van apuntar des del grup de suport Olzinelles Absolució. A la cronologia s’hi afegeix el 3 de juny d’enguany i la nova citació per aquest dijous. Les defenses han demanat la nul·litat del procediment per defectes en la tramitació de la causa per manca de concreció de l'acusació, la prescripció dels fets o, alternativament, una pena rebaixada amb l'atenuant de dilacions indegudes. Les magistrades han tirat endavant la vista i han dit que resoldran les qüestions en la sentència.

L'Anna, del grup de suport 'Olzinelles absolució', ha denunciat en declaracions als mitjans a les portes de l'Audiència, que el judici s'hagi suspès fins a cinc vegades des del 2023. "Creiem que una part de la repressió és precisament aquesta dilació del procés, aquest allargament innecessari, en què veiem que des del 2020, en què va ser aquest desnonament, han passat sis anys", ha afirmat, recordant que els demanen sis anys de presó a cadascun.

"Per tant, amb aquesta pena de banqueta, és com que ja han complert això, perquè el que busca la repressió és desmobilitzar i que no continuem lluitant ni als carrers, com està passant ara", ha afegit.  L'Anna ha apuntat que des del grup de suport sempre han intentat fer actes "polítics" a l'espera del judici perquè els hauria pogut passar "a qualsevol". "Aquesta repressió el que ens ha d'impulsar és organitzar-nos encara més", ha assegurat.

Des del grup de suport, han indicat, esperen que el judici acabi en absolució perquè "l'atestat no es correspon amb el que es va viure aquell dia". De fet, han apuntat que entenen la causa com un "muntatge policial" i un element "desmobilitzador" de l'activisme que lluita pels drets de la classe treballadora.

El grup de suport denuncia que les acusacions es basen principalment en atestats policials que consideren contradictoris i que el procediment ha funcionat com una eina de desgast contra les persones encausades i contra el conjunt del moviment. També assenyalen que la causa ha estat marcada per diverses irregularitats i ajornaments que han allargat el procés durant més de sis anys, amb canvis en les acusacions, contradiccions entre els atestats policials i les proves audiovisuals aportades per la defensa, i reiterades suspensions del judici. Per als col·lectius de suport, aquest judici transcendeix la situació dels dos activistes. Un dels encausats denuncia que “mantenir una causa oberta durant més de sis anys té un fort impacte a la vida personal i busca desgastar i desmobilitzar el moviment per l’habitatge”.

Llegeix l'original a l'ACN