Els dos acusats per aldarulls durant un desnonament a Sants el 2020 afronten la cinquena convocatòria de judici
El grup de suport Olzinelles Absolució exigeix l’exculpació i diu que als investigats se’ls “ha aturat la vida”
- Què ha passat: Els dos acusats compareixeran el 3 de juny a l'Audiència Provincial de Barcelona pels aldarulls durant un desnonament al Carnaval de 2020.
- Les acusacions: Els demanen sis anys de presó per desordres públics i atemptat contra l'autoritat, les penes més elevades sol·licitades fins ara.
- L'argument de la defensa: Els grups de suport reclamen l'exculpació dels activistes perquè 'l'habitatge és un dret i defensar-lo no pot ser un delicte'. Porten sis anys en judici en suspens.
Els dos activistes de Sants acusats de participar en uns aldarulls durant un desnonament, dut a terme durant la celebració del Carnaval del 2020, afronten la cinquena convocatòria de judici. Serà el pròxim 3 de juny a l’Audiència Provincial de Barcelona i els demanen sis anys de presó a cadascú per suposadament ser autors de desordres públics i atemptat contra l’autoritat. “Les penes més elevades sol·licitades fins ara”, ha reblat Anna, del grup de suport Olzinelles Absolució. L’activista ha exigit l’exculpació d’ambdós perquè “l’habitatge és un dret i defensar-lo no pot ser un delicte”. La membre del moviment ha explicat que el fet d’estar sis anys pendent d’un procés judicial als dos encausats se’ls “ha aturat la vida”.
La integrant del grup de suport ha explicat que les dues persones tornen al banc dels acusats per cinquè cop. La primera vista, del 21 de gener del 2023, es va anul·lar “per un error administratiu”. La segona citació, del 4 de juliol del mateix any, “per una baixa mèdica” i les dues últimes, del febrer del 2024 i el gener del 2025, “per inconcrecions en les acusacions que van generar indefensió”. És a dir, ha recalcat, “es van vulnerar els drets a defensa de les encausades”.
L’activista ha recordat que els fets es remunten en el marc d’una “rua festiva i reivindicativa”, organitzada pel Grup d’Habitatge de Sants i l'Escola Popular de Sants, durant el Carnestoltes del 2020. Un acte per “denunciar la gentrificació, l’especulació, l’encariment dels lloguers i els desnonaments” al barri. En aquest ambient, segons ha continuat Anna, es va anunciar l’ocupació d’un bloc al carrer Olzinelles amb famílies amb menors que havien estat desnonades.
La membre de la plataforma ha detallat que els Mossos d’Esquadra van “irrompre de forma agressiva” per executar el desnonament i van identificar totes les persones. L’activista ha assenyalat que “mesos després” van rebre dues notificacions que se les acusava d’atemptat contra l’autoritat i desordres públics. “Els atestats policials no es corresponen amb la realitat”, ha criticat la integrant del grup de suport Olzinelles Absolució. A parer seu es tracta “una vegada més d’un muntatge policial” davant els moviments en defensa del dret a l’habitatge.
En aquesta línia, la portaveu de la Confederació Sindical de l’Habitatge de Catalunya (COSHAC), Marta Espriu, ha denunciat que són accions per “desarticular” aquests grups. Ha concretat que “les despeses judicials no són menyspreables”, ja que anualment, de mitjana, segons ha puntualitzat, es destinen 35.000 euros per cada cas en costes. Espriu considera que el fet que s’hagi dilatat el procediment judicial del cas Olzinelles “no implica directament l’absolució”.
D’altra banda, la membre del grup de suport ha indicat que la demora judicial suposa que als dos acusats se’ls “ha aturat la vida” i “el projecte de vida” que “no es pot calcular”. “Això ja forma part de la criminalització” i del “càstig que s’imprimeix contra les persones que s’organitzen”, ha subratllat.