Els jutjats socials de Barcelona ja preveuen judicis laborals per al 2029

Els jutjats socials de Barcelona ja assenyalen judicis laborals per a finals del 2028 i principis del 2029. És una de les principals conseqüències de l'increment d'assumptes i la falta de recursos humans en aquesta jurisdicció, que tracta indemnitzacions per acomiadaments principalment. Després de la pandèmia es van acordar uns reforços, però després van decaure i ja no s'han renovat. A això, s'hi afegeixen baixes no cobertes i altres moviments de funcionaris. La presidenta del tribunal d'instància de Barcelona, Cristina Ferrando, reclama més mitjans per reduir el temps d'espera en una jurisdicció que ha de resoldre deutes pendents d'empreses amb treballadors.

Als jutjats socials declaratius el nombre d'assumptes que es van registrar l'any 2025 va ser de 41.884 procediments, quantitat que va suposar una mitjana de 1.396 assumptes per cada jutjat. Aquesta xifra d'assumptes ingressats va ser un molt inapreciable 0,5% inferior a la de l'any 2024, però molt lluny del mòdul d'entrada fixat pel Consell General del Poder Judicial de 900 assumptes. Ens trobem, doncs, en un 50% més d'entrada.

Les dades de l'any 2025 no indiquen que es produeixi una recuperació i una normalització de la situació, ja que ha augmentat el nombre d'assumptes pendents de resoldre (12,83%), sense que hi hagi possibilitats reals de recuperar el nivell normal de resposta. Més aviat al contrari, una de les constants que va creixent és la durada estimada dels assumptes als òrgans socials, que és de 16,21 mesos de mitjana, mentre que aquesta dada l'any 2024 era de 14,25 mesos. Així doncs, l'augment evident de la litigiositat dels anys previs, que no ha disminuït l'any 2025, té un origen cert en els drets i les accions exercitables davant els tribunals, que ha provocat en l'ordre social no només un augment en el nombre d'assumptes, sinó també en la seva complexitat.

El fet que la producció legislativa no s'hagi vist acompanyada de la creació de més places judicials ha provocat que es produeixi un clar "desquadrament" entre drets, instruments per exercir-los i tutela judicial, que, segons l'opinió dels magistrats socials, ha incidit negativament en aquestes xifres. En aquest sentit, l'avenç i la progressió de drets en l'ordre social, a més, s'ha vist reflectit, no només en les lleis, sinó també a les decisions jurisprudencials innovadores o que canvien doctrina, i que generen, naturalment, un efecte d'augment de la càrrega de treball dels jutges socials.

El nombre de sentències dictades (11.779) ha disminuït un 6,37% respecte de l'any 2024 (12.577), si bé, en termes generals, els assumptes resolts (35.501) han estat gairebé els mateixos, una mica inferiors (0,46% menys) que l'any anterior (35.666).

Els jutjats socials d'executòries van tenir una entrada de 5.576 assumptes, que suposa un lleuger augment respecte de l'any 2024 (5.517), si bé es va produir una baixada del nombre d'executòries pendents. Així, a l'inici de l'any, hi havia 2.703 assumptes pendents i al final de l'any, n'hi havia 2.474, és a dir, un 8,47% menys, cosa que significa que ha millorat la situació. Les funcions dels jutjats d'executòries són essencials per descarregar de treball d'execució els jutjats declaratius, però precisament per aquesta raó s'ha considerat i proposat la revisió de l'assumpció de totes les execucions definitives, i no només les dineràries, ja que el seu nivell de càrrega de treball ho pot permetre.