Els Museus Vaticans porten a Barcelona la primera exposició a l'Estat feta íntegrament amb obres seves
El Museu Diocesà exhibeix crucifixions i pietats de Guttuso, Manzù o Fazzini marcades per la Segona Guerra Mundial
- Què s'exposa: Pintures i escultures de grans artistes com Giacomo Manzù, Renato Guttuso, Marino Marini i Pericle Fazzini, centrades en la Passió de Crist. Majoritàriament obres de finals dels anys 30 fins als 50, en la Col·lecció d'Art Modern i Contemporani dels Museus Vaticans.
- Per què importa: Primera col·laboració total dels Museus Vaticans amb una institució espanyola i primera mostra dedicada íntegrament a les seves col·leccions a l'Estat. La directora Barbara Jatta subratlla que els museus són 'molt més' que la Capella Sixtina i la Sixtina.
- Context artístic: Els artistes van usar la iconografia religiosa per expressar el dolor i l'opressió del segle XX, especialment durant la Segona Guerra Mundial. Origen de la col·lecció: en 1973, el papa Pau VI va regalar als museus unes 900 obres.
- On i quan: Museu Diocesà de Barcelona, fins al 8 de desembre. El catàleg s'ha presentat aquest dilluns amb Barbara Jatta i la comissària Rosalia Pagliarani.
Els Museus Vaticans porten a Barcelona la primera exposició feta íntegrament amb obres seves a l'Estat. El Museu Diocesà de Barcelona acull fins al 8 de desembre 'Art sacre italià del segle XX dels Museus Vaticans', una mostra de pintures i escultures d'artistes com Giacomo Manzù, Renato Guttuso, Marino Marini, Carlo Carrà i Pericle Fazzini. La directora dels Museus Vaticans, Barbara Jatta, explica en declaracions a l’ACN que la institució ha col·laborat amb museus diocesans de tot el món, però que "encara no ho havia fet mai a Espanya". Jatta reivindica la col·lecció d'art modern i contemporani, que "no gaire gent coneix", davant la imatge d'uns museus associats a les antiguitats, la Capella Sixtina i Rafael.
La mostra fa un recorregut per les imatges de la passió de Crist, des de la solitud i la traïció del petó de Judes fins a diverses crucifixions i pietats, i es tanca amb la resurrecció. La major part de les obres són de finals dels anys trenta fins als anys cinquanta i procedeixen de la Col·lecció d'Art Modern i Contemporani dels Museus Vaticans.
L'exposició, una iniciativa de c2c exhibitions, és la primera col·laboració entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona. El museu també ha editat un catàleg de la mostra, que s'ha presentat aquest dilluns amb la presència de Jatta i de la comissària, Rosalia Pagliarani.
Una col·lecció poc coneguda
Jatta, que fa deu anys que dirigeix els Museus Vaticans, diu que intenta "dialogar molt" amb els museus diocesans, tant italians com de la resta del món. Considera una bona tria la del director del Museu Diocesà, Robert Baró, de donar a conèixer una part dels museus que sovint passa desapercebuda.
"Els Museus Vaticans són molt més" que la Capella Sixtina, remarca la directora, que recorda que l'art religiós del segle XX va néixer en un període "difícil i dramàtic", també des del punt de vista espiritual. Segons Jatta, aquella època va donar molts artistes i molta creativitat, però també "molta espiritualitat".
La col·lecció té l'origen en el papa Pau VI, que el 1964 va reunir els artistes a la Capella Sixtina. Gairebé deu anys després, el 23 de juny de 1973, va donar als Museus Vaticans un conjunt d'unes 900 obres que van formar el primer nucli de la col·lecció. Moltes de les peces exposades a Barcelona en formen part.
Fins ara, els Museus Vaticans havien col·laborat amb museus de l'Estat amb préstecs d'obres concretes. Jatta subratlla que aquesta és la primera mostra dedicada íntegrament a les seves col·leccions i es mostra oberta a noves col·laboracions amb museus catalans i espanyols.
El dolor de la guerra
Per la seva part, la comissària Rosamia Pagliarani explica que les crucifixions de la mostra remeten sobretot als anys de la Segona Guerra Mundial. Els artistes, diu, van recórrer a aquesta iconografia per expressar "el dolor, la solitud i l'opressió de l'home modern", que ells mateixos havien viscut "en pròpia pell".
Un altre eix són les pietats, que dialoguen amb Miquel Àngel i El Greco. La comissària destaca la de Francesco Messina, que evoca la 'Pietà Rondanini' de Miquel Àngel. L'escultor en tenia una còpia en guix feta expressament a Florència i la va conservar tota la vida.
L'exposició es tanca amb la resurrecció. S'hi pot veure l'esbós final en bronze de la gran escultura que Pericle Fazzini va fer per a l'Aula Pau VI, la sala d'audiències del Vaticà, que encara avui fan servir els papes. Va ser un encàrrec directe de Pau VI.
Diversitat en la col·lecció
Pagliarani assenyala que, tot i les diferències, tots els artistes mantenen el diàleg amb la tradició cristiana. Posa l'exemple de Renato Guttuso, "declaradament comunista" i amb carnet del partit, que no va abandonar aquesta iconografia perquè la considerava "un vehicle potentíssim de comunicació".
La comissària també destaca una obra que pot sorprendre el públic: la d'Aldo Carpi sobre l'execució d'Omar al-Mukhtar, comandant de les tropes libianes, durant el colonialisme italià. Carpi recorda aquest episodi "molt brutal" amb una composició de germanor entre religions. La mostra es pot visitar fins al 8 de desembre.