VEUCAT
Notícies de Catalunya, comarca a comarca.
Societat

Els reforços als jutjats penals de Barcelona contra la multireincidència redueixen a quasi la meitat els temps d'espera

L'increment sentències xoca amb els retards en la seva execució per falta de recursos humans als jutjats d'executòries

Els reforços als jutjats penals de Barcelona contra la multireincidència redueixen a quasi la meitat els temps d'espera

Els reforços als jutjats penals de Barcelona des de la primavera del 2025 comencen a donar fruits. Els judicis ràpids han passat de celebrar-se a gairebé dos anys vista a aproximadament un any. Els 39 magistrats penals van celebrar uns 8.500 judicis ràpids l'any passat, 3.580 dels quals els van fer els jutges de reforç. Uns altres 5.000 casos es van resoldre per conformitat al mateix jutjat de guàrdia. No obstant això, la falta d'efectius als jutjats d'executòries fa que hi hagi unes 16.000 sentències pendents d'aplicar. La presidenta del tribunal d'instància de Barcelona, Cristina Ferrando, demana més reforços de magistrats i funcionaris a gairebé totes les jurisdiccions de la capital catalana.

Segons la memòria del 2025, els jutjats penals han seguit augmentant el número d'assumptes ingressats. Del 2020 al 2025 s'ha passat de 12.200 a 20.300 casos, amb una mitjana d'increment de 2.000 assumptes cada any. D'aquests més de 20.000, 8.500 van ser judicis ràpids per a delictes menys greus, com furts de multireincidents, robatoris amb violència, petit tràfic de drogues o violència masclista amb penes de fins a cinc anys de presó. Des del maig del 2025 es va implantar un reforç temporal prorrogable per als judicis ràpids a través del pla de xoc contra la multireincidència, amb diverses places de magistrats més, no tots a temps complet, que se sumen als quatre que ja hi havia de reforç estructural. Aquests reforços han resolt 3.580 dels 4.300 assumptes ingressats, 1.380 més que l'any 2024. El retard en l'enjudiciament arriba a l'any i mig, aproximadament.

Ferrando demana que els reforços temporals es prorroguin més enllà del pròxim 31 de desembre, i que la pròrroga es decideixi l'abans possible per poder obrir les agendes d'aquests jutges a partir de l'1 de gener. També li agradaria que els reforços estructurals fossin places fixes, que s'incrementessin encara més les places i que s'ampliés la plantilla de funcionaris. De les 12 places que va demanar el TSJC fa un any, el juny de l'any que ve n'arribaran sis: quatre d'enjudiciament i dues d'executòries.

Però el que més preocupa a la presidenta del tribunal d'instància és el col·lapse als jutjats d'executòries, els encarregats d'aplicar les sentències, sigui les ordres de presó, mesures cautelars, embargaments, multes o altres. Actualment, hi ha unes 16.000 sentències penals d'adults pendents d'executar. Hi ha quatre magistrats titulars i quatre de reforç, però sobretot falta personal especialitzat a les oficines judicials.

Pel que fa als judicis immediats per delictes lleus com furts inferiors a 400 euros, que jutgen els jutjats d'instrucció en funcions de guàrdia, els resultats també són molt satisfactoris. Hi ha dos jutjats de guàrdia cada dia totalment consolidats, mentre que un tercer s'estudiarà si es pot activar estacionalment, només els mesos amb més detencions per furts. Aquests judicis se celebren en menys d'un mes des de la denúncia.

Dades generals

En general, l'any 2025 els òrgans judicials de Barcelona van ingressar 449.999 assumptes en total i en van resoldre 453.053, per la qual cosa van poder absorbir la totalitat de l'entrada, i l'any va acabar amb 302.445 assumptes pendents. Els assumptes ingressats van patir un increment total del 7,08% respecte de l'any anterior. L'ordre jurisdiccional penal va concentrar l'increment més gran de càrrega de treball i va encapçalar el creixement (+6,7% en instrucció i +6,59% als penals d'enjudiciament). El va seguir el civil, amb un creixement més contingut (+2,25%). Destaca el notable augment als jutjats mercantils (+25,8%) a causa del creixement d'assumptes concursals de persona física, el que es coneix com a llei de segona oportunitat. També va destacar el notable augment de les execucions judicials.

Des de l'any 2021 ha augmentat progressivament el nombre d'assumptes ingressats a nivell global sense que aquest augment hagi comportat un proporcional augment a la planta judicial que ha crescut de manera molt puntual amb la creació tan sols de tres places judicials entre el 2021 i el 2025. A aquest creixement cal afegir-hi la creació de dues places més el 31/12/25.

Pel que fa a l'activitat resolutiva, es va incrementar un 6,08% respecte de l'any anterior. Als jutjats de primera instància l'increment va ser del 5,43%. Els jutjats penals la van incrementar en un 6,59%, els d'instrucció en un 7,03% i els mercantils en un 8,81% respecte de l'any anterior. Al tancament de l'any es detecta una disminució de la pendència als jutjats de primera instància (un 8,29% menys que en el període anterior). I un increment de la pendència a la jurisdicció penal (+6,59% a l'àmbit penal d'enjudiciament i +7,03 % en instrucció), a l'àmbit mercantil (+11,93%) i a l'ordre social (+12,8 %) mentre que a l'ordre contenciós administratiu la pendència ha disminuït en un 3%.

En l'àmbit d'execució, el còmput global mostra un notable augment de les execucions ingressades, així com un augment de les resoltes. Tot i això, l'any va concloure amb un increment d'execucions pendents respecte de l'any anterior. Destaca el fort increment dels ingressos als jutjats de primera instància (+76,2%) i de família (+26,9%).

La memòria proposa un augment de 39 places per a la capital catalana, que actualment compta amb 209, increment que ja va demanar la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el maig de l'any passat. En concret, 14 places serien per a la secció civil, 8 per a la secció penal d'enjudiciament, 4 per a execucions penals, 5 per a la secció social i 4 per a la secció mercantil. L'1 de juny de l'any que ve, però només es crearan 17 noves places al tribunal d'instància de Barcelona: 7 civils, 4 penals, 3 socials, 2 d'executòries i una mercantil.

Llegeix l'original a l'ACN