VEUCAT
Notícies de Catalunya, comarca a comarca.
Economia

Els serveis d'emergències simulen l'evacuació d'un metro al túnel de l'L-3 entre plaça Catalunya i Passeig de Gràcia

La falta de llum i cobertura, la poca amplada del túnel i persones amb discapacitat han afegit dificultats al simulacre

Els serveis d'emergències simulen l'evacuació d'un metro al túnel de l'L-3 entre plaça Catalunya i Passeig de Gràcia

Protecció Civil de la Generalitat i Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) han organitzat aquesta matinada un simulacre d’emergència al túnel de la línia 3 del metro de Barcelona, entre les estacions de Plaça Catalunya i Passeig de Gràcia, per posar a prova els procediments d’evacuació i coordinació operativa en un escenari complex dins de la xarxa ferroviària subterrània. S'ha simulat l’aturada d’un tren per una interrupció del subministrament elèctric en un tram especialment estret del túnel, on no és possible evacuar pels laterals de la via. A conseqüència de la manca de subministrament elèctric, el túnel ha quedat sense il·luminació i els passatgers han hagut d’esperar l’arribada dels equips d’emergència per iniciar l’evacuació.

El simulacre ha consistit en un exercici tècnic i operatiu de resposta davant d'un tall general d'energia, com el viscut el 28 d’abril del 2025, que ha deixat un tren (simulat amb un model de la nova sèrie 7000) completament aturat a l'interior d'un túnel de via única estreta, a uns 300 metres de l'estació de Passeig de Gràcia i sense possibilitat de sortida lateral. Per aconseguir el màxim realisme possible, l'escenari s'ha executat amb "energia zero", recreant una foscor total a la infraestructura on només funcionava l'enllumenat d'emergència. Des del Centre de Control de Metro (CCM) s'ha ordenat l'evacuació, de manera excepcional a través de la porta frontal del comboi, de tot el passatge. Els passatgers han hagut de baixar a les vies seguint les indicacions del personal de metro, caminant per la infraestructura fins a accedir a l'andana de Passeig de Gràcia. L’exercici ha permès practicar l’evacuació frontal dels passatgers des del comboi, incloent-hi l’acompanyament fins a l’estació de Passeig de Gràcia i la recerca de dues persones simuladament desorientades al túnel.

Durant el simulacre també s’ha avaluat la coordinació entre els diferents grups actuants, les comunicacions operatives en una zona amb cobertura limitada o nul·la, la integració dels serveis d’emergència al Centre de Comandament Avançat (CCA) i els procediments d’atenció als afectats.

Els Bombers de Barcelona han participat en el simulacre com a grup d’intervenció amb una sortida de nou vehicles. S’han integrat al Centre de Comandament Avançat i entre les seves funcions s’han centrat en la col·laboració en la coordinació global de l’emergència, l’accés i assegurament de la zona afectada i el rescat i evacuació de les persones afectades cap a zones segures per a la seva atenció sanitària.

La Guàrdia Urbana ha participat amb un dispositiu específic orientat a garantir la seguretat, la coordinació operativa i la gestió de la mobilitat a l’exterior de l’estació. En aquest marc, el cos també s’ha integrat al CCA, des d’on s’han coordinat les actuacions conjuntament amb la resta de serveis d’emergència.

Pel que fa a les funcions operatives, les patrulles desplegades han actuat com a part del grup d’ordre, amb tasques de regulació del trànsit, assegurament dels accessos i facilitació de l’arribada dels serveis d’emergència, així com el manteniment de la seguretat a l’entorn.

El dispositiu ha comptat amb efectius de l’Eixample del torn de nit, amb les dotacions necessàries per cobrir els punts de trànsit i les afectacions derivades de l’exercici, sota la direcció del cap del dispositiu.

En el simulacre també hi ha participat el CUESB, que ha desplegat una Unitat Mòbil d’Emergències i un vehicle de suport, amb un equip integrat per comandament municipal, comandament d’empresa, cap de torn, dos tècnics (de treball social i/o psicologia) i dos tècnics d’intervenció logística. Així mateix, s’ha comptat amb la presència d’una observadora del Servei d’Urgències i Emergències Socials.

Els Mossos d’Esquadra han activat les unitats de seguretat ciutadana, de subsol, sala i de l’Àrea Regional del Transport Urbà (ARTU), sota la coordinació operativa del cap de torn regional operatiu (CTRO), per tal de donar cobertura al simulacre. Per fer l’experiència el més realista possible, no s’ha informat prèviament les patrulles de la realització de l’exercici esmentat.

Entre els objectius planificats, des d’un punt de vista genèric, ha estat el de gestionar l’emergència i observar la col·laboració amb la resta de serveis i detectar aquells aspectes de millora. En termes més específics, la unitat de seguretat ciutadana de l’Eixample, que ha estat dels primers serveis a arribar al lloc dels fets, s’ha coordinat amb Guàrdia Urbana per donar seguretat a l’entorn i ha gestionat els incidents a la via pública. Per la seva banda, la unitat de subsol ha col·laborat amb bombers en l’evacuació dels passatgers i en la recerca de les persones extraviades. Finalment, agents de l’ARTU han donat suport logístic des del centre de control de TMB.

Per la seva part, Protecció Civil de la Generalitat ha coordinat el seguiment de l’exercici des del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT), on s’ha valorat l’activació del pla PROCICAT per emergències no incloses en plans especials, i ha participat també al Centre de Comandament Avançat per reforçar la coordinació entre operatius.

TMB ha coordinat les actuacions vinculades al seu Pla d’Autoprotecció (PAU), així com tota la logística de l’exercici, la gestió dels figurants i la coordinació tècnica de la infraestructura ferroviària.

Aquest exercici ha permès posar a prova la coordinació entre serveis i reforçar els protocols d’actuació davant situacions d’emergència complexes en l’àmbit del transport públic.

El simulacre també ha servit per analitzar les dificultats de comunicació a l’interior del túnel, on la cobertura de telefonia mòbil i de la xarxa RESCAT és limitada o inexistent en alguns punts, i valorar possibles mesures complementàries per garantir les comunicacions en situacions d’emergència.

Llegeix l'original a l'ACN