Els treballadors d'Urgències de l'Hospital del Mar fan vaga per denunciar el "col·lapse" i l'increment d'agressions
La direcció defensa que els pacients "no estan desatesos" i diu que s'han reforçat els llits i la seguretat
- Què ha passat: Dimecres, personal d'Urgències de l'Hospital del Mar fan jornada de vaga convocada pels principals sindicats. Denuncien sobrecàrrega assistencial, més de 200 pacients en un espai per a 120, acumulació als passadissos durant més de 24 hores i augment d'agressions físiques i verbals.
- El context: El col·lapse és «estructural» des de gener, no puntual. Una persona de 92 anys va morir a Urgències durant l'estiu. Alguns pacients grans han superat les 160 hores d'espera. El 2017, Salut va prometre que el 2021 no hi hauria pacients més de 24 hores a Urgències.
- Les demandes: Pla de contractació i plantilla estructural, obertura dels llits tancats, més recursos per a primària, mesures de seguretat contra agressions. Els sindicats interpel·len la consellera Olga Pané, antiga gerent del Consorci Parc de Salut Mar.
- La resposta: Hospital del Mar assegura que ha habilitat 67 llits addicionals, augmentat plantilla (24% infermeria, 33% TCAI) i desplegat hospitalització domiciliària. Defensa que pacients als passadissos «no estan desatesos» i ha reforcet seguretat amb càmeres i més vigilància.
Els treballadors d'Urgències de l'Hospital del Mar fan aquest dimecres una jornada de vaga per denunciar el "col·lapse" del servei i reclamar solucions a la "sobrecàrrega assistencial" que pateixen. El Comité d'Empresa, integrat pels sindicats FTC-IAC, CGT, CCOO, UGT, SATSE i Metges de Catalunya, ha plantejat la protesta com l'"últim recurs" davant la "manca de resposta efectiva" de la direcció i Salut. Ha indicat que la situació ha comportat "un augment de les agressions físiques i verbals" a professionals i l'acumulació de pacients als passadissos durant més de 24 hores. Fonts del centre han defensat que els malalts "no estan desatesos" i que s'han habilitat 67 llits addicionals i mesures per reforçar la seguretat i les plantilles.
El Comitè d'Empresa ha assegurat que es tracta d’un problema "estructural" que no respon a pics de feina puntuals. José Manuel Sancho, de CCOO, ha explicat que el servei està "col·lapsat des del gener" i que la situació s’ha mantingut també durant els mesos d’estiu. "Abans les urgències tenien pics sobretot a l’hivern, amb la grip i després amb la covid, però ara no és així. Aquest estiu ha estat horrible, hi ha hagut col·lapse cada dia. Les urgències estan col·lapsades de gener a desembre", ha afirmat.
En aquest sentit, el col·lectiu ha sostingut que la situació no respon a un problema puntual de gestió, sinó a un "abandonament institucional crònic". En aquest sentit, ha recordat que el 2017 el Departament de Salut va anunciar que el 2021 cap pacient passaria més de 24 hores a urgències per manca d’un llit d’hospitalització.
En aquest sentit, els representants dels treballadors han denunciat l’acumulació de malalts als passadissos, pendents d’un llit d’hospitalització, i han advertit que aquesta situació obliga el personal a assumir cures continuades de complexitat sense disposar dels mitjans ni de les ràtios adequades. "No podem tenir persones als passadissos de 90 o 92 anys, o de 80 o 82 anys, durant hores i hores, fins i tot dies, perquè no creiem que sigui una atenció digna", ha defensat Sancho.
Més de 200 pacients en un espai per a 120
Xavi Tarragon, del sindicat FTC-IAC, ha assegurat que el detonant de la mobilització va ser la mort d’una persona de 92 anys al servei d’urgències durant l'estiu. "No podem permetre que això succeeixi", ha reblat.
Tarragon ha afirmat que és habitual superar els 200 pacients en un espai dissenyat per acollir-ne entre 110 i 120. Com a exemple, ha indicat que dilluns hi havia 190 pacients a urgències, dels quals 44 feia més de 24 hores que hi eren i 21 superaven els 75 anys. "Tampoc cal ser gaire espavilat per entendre que tenir persones d’edat avançada tantes hores en un servei d’urgències té conseqüències nefastes. Està acreditat científicament que aquestes estades agreugen l’evolució i la patologia, i incrementen la morbimortalitat, la iatrogènia i els deliris, sobretot en persones fràgils", ha detallat.
En aquest sentit, el Comitè d'Empresa ha afirmat que més de 64 pacients han arribat a superar les 24 hores d’espera en un sol dia i que s’han registrat casos de persones d’edat avançada que han estat més de 160 hores a urgències.
Agressions físiques i verbals
Els professionals del servei d'Urgències han assegurat que s'està treballant sota un "estrès ambiental insostenible" i han denunciat l’escalada d’agressions verbals i físiques que pateixen. El Comité ha atribuït l'increment d'aquests episodis a la tensió generada per la saturació diària del servei. En aquest sentit, han retret a la direcció que no hagi implementat prou mesures de seguretat ni protocols efectius per fer front a aquesta situació.
Mercè Terrer, representant d’UGT al Comitè, ha assenyalat que l’hospital es troba en una "zona molt tensionada, on arriba molta gent" i on es fa imprescindible disposar de més recursos per donar resposta adequada l'augment de la quantitat de pacients.
Demandes per revertir la situació
Davant d’aquest escenari, els treballadors han exigit un pla de contractació i un augment estructural de la plantilla del servei per reduir la sobrecàrrega de feina. També han demanat l’obertura dels llits que, segons el Comitè d’Empresa, estan tancats. Segons diuen, aquesta mesura facilitaria "el drenatge" d’urgències. Tarragon (FTC-IAC) ha assegurat que a l’Hospital del Mar hi ha dues plantes senceres tancades i que el Consorci Parc de Salut Mar, al qual pertany el centre, també té un nombre important de llits tancats en altres dispositius, com l’Hospital de l’Esperança i el Centre Fòrum.
Els representants sindicals també han reclamat més recursos per reforçar l’atenció primària, que consideren fonamental per reduir l’afluència als serveis d’urgències. A més, han exigit mesures de seguretat i protecció per erradicar les agressions contra el personal assistencial.
Missatge directe per a Pané
Els representants sindicals han recordat que la consellera de Salut, Olga Pané, havia estat durant tretze anys gerent del Consorci Parc de Salut Mar i que, per tant, coneix la realitat del centre. També han explicat que no han mantingut cap intercanvi directe amb ella, però sí amb l’actual cap de recursos humans i el gerent de l’hospital. Segons han relatat, tots dos entenen i comparteixen la problemàtica, però els han traslladat que no disposen dels recursos necessaris. Per tot pelgat, han reclamat a la gerència i al Consell Rector del centre que demanin a la Conselleria els recursos que necessita el Consorci Parc de Salut Mar per tenir cura dels pacients i dels treballadors.
L’Hospital del Mar diu que ha reforçat els recursos davant l’augment de la pressió assistencial
La directora assistencial de l’Hospital del Mar, Glòria Nohales, ha reconegut un increment de més del 5% dels pacients a urgències i ha assenyalat que es tracta d’una sobrecàrrega assistencial estructural que "hauria de ser atesa des de moltes perspectives". Per fer-hi front, ha explicat que el centre ha habilitat 67 llits addicionals en diferents dispositius i ha destacat el desplegament de l’hospitalització domiciliària. També ha detallat que les plantilles d’urgències s’han reforçat amb un increment del 24% del personal d’infermeria i del 33% dels tècnics en cures auxiliars d’infermeria (TCAI).
Nohales ha assegurat que els pacients que passen més de 24 hores a urgències, encara que sigui als passadissos, "no vol dir que estiguin desatesos" i ha insistit que tots reben atenció. Ha explicat que alguns necessiten romandre a urgències en observació i que d’altres esperen els recursos necessaris per rebre l’alta. També ha assenyalat que hi ha malalts que, per la seva evolució, necessiten vigilància estricta. Sobre el pacient que va morir al passadís a l’agost, ha indicat que el cas s’ha estudiat al comitè de qualitat assistencial i de seguretat i que s’han aplicat les mesures necessàries perquè no torni a passar.
Pel que fa a la seguretat dels professionals, ha condemnat les agressions i ha recordat que els professionals estan exercint la seva tasca laboral, que és "cuidar i curar", i que necessiten "un medi de treball segur i confiable". En aquest sentit, ha explicat que el centre disposa de càmeres de vigilància a tota la institució, ha augmentat les rondes del personal de seguretat en punts estratègics i ha implementat millores estructurals per preservar els professionals davant possibles comportaments agressius.