Els veïns desallotjats de Badalona afronten l'última nit d'hostal pagat: "No podem viure sota d'un pont"
Els afectats reclamen una solució habitacional mentre no puguin tornar i l'Ajuntament no ha previst allargar l'ajuda
- Què ha passat: Els veïns del carrer Covadonga van ser desallotjats per esquerdes detectades pels Bombers. L'Ajuntament ha pagat hostals d'urgència durant unes pocs dies, però aquesta nit venca el termini.
- El problema: Sis famílies segueixen a l'hostal sense poder tornar a casa. Una afectada alerta: 'No podem viure sota d'un pont'.
- El següent pas: L'Ajuntament descarta ampliar l'ajuda per ara, però Serveis Socials valora opcions per cobrir el temps que els veïns romanin fora de casa.
La vintena de famílies desallotjades del carrer Covadonga de Badalona reclamen una solució habitacional mentre no puguin tornar a casa seva. Els afectats van haver d'abandonar les seves llars, situades als números 14-16, després que els Bombers van detectar unes esquerdes que fan que no sigui segur viure-hi. Alguns han pogut reubicar-se a casa de familiars, però unes sis famílies les han reallotjat d'urgència en hostals que, diuen, no són adequats. Això serà fins aquesta pròxima nit, quan venç el termini de dies que l'Ajuntament es va comprometre a cobrir, però els veïns consideren que ha estat poc temps perquè encara no poden tornar a casa: "No podem viure sota d'un pont", denuncia una de les afectades, la Maria.
Fonts de l'Ajuntament han assegurat a l'ACN que, ara per ara, no hi ha canvis en la previsió d'ampliar l'ajuda, si bé fonts dels afectats han detallat que Serveis Socials estaria valorant alguna solució per cobrir el temps que els veïns sense alternativa hagin de romandre fora de casa.
El desallotjament implica una vuitantena de persones de vint pisos, i es deu a l'aparició de les esquerdes al sostre d'un dels habitatges. Guàrdia Urbana i Bombers es van traslladar al lloc, i el Grup d’Estructures Col·lapsades dels Bombers va determinar que l'edifici estava "en molt mal estat", motiu pel qual calia desallotjar els veïns.
Tots van aconseguir recol·locar-se en cases de familiars, tret de sis famílies, que es van acollir a l'ajuda habitacional d'emergència que els va oferir l'Ajuntament. Aquest ajut, però, cobria sis nits, i la darrera és la de dimarts a dimecres, quan hauran de deixar els hostals i pensions on els han reubicat.
"Ens van desallotjar i ens van dur a una pensió indigna, ningú es podia quedar allà amb els seus fills", relata en Juan, veí de l'immoble afectat. L'alternativa va ser un hostal al barri del Raval, a Barcelona, lluny del seu entorn i en un ambient que, asseguren, no és l'òptim per a les famílies.
Al bloc hi conviuen diversos perfils, alguns dels quals de vulnerables. "Hi ha des del petit propietari fins al que hi és de lloguer, i algun pis que és propietat encara de l'Incasòl", explica el portaveu de la plataforma Sant Roc Som Badalona, Carles Sagués. "Les situacions socials i econòmiques són més aviat precàries, com és en general el perfil de les famílies d'aquest districte", afegeix.
És per aquest motiu que reclama que l'Ajuntament faci un acompanyament a les famílies, tant aquelles que han pogut instal·lar-se en cases de familiars com aquelles que s'han acollit a l'ajuda municipal. És per això que aquest dimarts al matí s'han desplaçat a l'oficina de districte del centre cívic de Sant Roc, on han reclamat ajuda per poder tirar endavant més enllà d'aquesta nit.
La Maria i l'Antonio són un matrimoni amb quatre fills, i han viscut tota la vida al barri, els darrers 15 anys al pis ara afectat, amb un lloguer social. "La meva cunyada viu a Tarragona, li hem dut els nens, però nosaltres ens hem quedat a l'hostal, al Raval", explica l'Antonio. "És molt mal lloc", afegeix la Maria.
Demà, però, hauran de fer les maletes de l'hostal, però no les tenen totes. Coincideix amb la convocatòria de vaga, i no saben com s'ho faran per tornar a casa, tenint en compte que es preveuen problemes de mobilitat amb transport públic.
A més, asseguren que no tenen on anar, donat que no poden abusar més dels seus familiars. "No podem viure a sota d'un pont", recalca la Maria. La Mercedes, una altra veïna que fa 21 anys que viu en el seu pis, demana una solució: "Que ens arreglin els pisos i que puguem entrar".
Acompanyament necessari
Amb aquest dibuix, Sagués assegura que l'Ajuntament ha d'acompanyar els veïns i no deixar-los de la mà de Déu. "Si hi ha una família amb menors, o dones embarassades, o parelles que acaben de ser pares, etcètera, potser requereixen un tracte diferent", explica.
Considera, a més, que el fet que només sis famílies s'hagin acollit a l'ajuda municipal pot permetre redirigir els recursos previstos per a la resta i sumar més nits en hostals per als qui no han trobat una solució. Aquest aspecte està ara sobre la taula del govern municipal, tot i que encara no els han donat una resposta.
Amb tot, aquest dimarts han registrat una petició adreçada als responsables polítics i tècnics per analitzar la situació amb màxima urgència.
Rehabilitació necessària
Després de desplaçar-se al centre cívic de Sant Roc, els veïns s'han traslladat a les oficines municipals del Viver, on hi ha centralitzats, entre d'altres, els serveis socials locals. Aquí han aconseguit una informació valuosa per a ells. L'Ajuntament els ha informat que un cop els pisos estiguin apuntalats, podran tornar a casa.
Ara per ara, tenen el pressupost d'una empresa, i en els pròxims dies tindran una segona proposta. Un cop estigui validada, caldrà apuntalar els habitatges, i això els permetrà tornar a viure-hi. Caldrà, però, analitzar l'estructura de l'edifici, per garantir que és estable, i determinar quins treballs caldrà dur a terme.
Els veïns estimen que aquesta primera actuació, provisional, els suposarà un pagament d'uns 300 euros per veí.
Plou sobre mullat
Sagués, però, destaca el greu problema de l'habitatge a Badalona, sobretot en barris com el de Sant Roc. Recorda que ara fa un any va haver-hi el cas de l'esfondrament d'un bloc al carrer Canigó, i que encara avui en dia hi ha famílies que no han pogut tornar a casa. "Hi va haver-hi una reacció de l'Ajuntament que semblava molt positiva, però passats un parell de mesos, vam tornar a caure en aquest 'que cadascú s'espavili', i això és el que no pot ser", diu.
Assenyala que hi ha un "degoteig constant" d'edificis amb problemes, com ara esfondraments. "Reclamem un pla d'actuació per rehabilitar edificis que es faci també amb suport de l'administració, perquè el que no es pot demanar és que famílies, que potser són les que tenen més dificultats econòmiques, hagin d'assumir tota la despesa que significa el manteniment d'un edifici determinat", conclou.