En el que portem de 2026 s’han cremat 4.571 hectàrees a Catalunya en 461 incendis, 72 dels quals intencionats
Els Agents Rurals alerten que l’estiu serà “complicat” i reclamen extremar la precaució
- Saldo alarmant: A 2026 s'han cremat més hectàrees que en tots els dotze mesos del 2025. Més de la meitat de la superfície es va cremar en els últims 15 dies, amb el foc de les Gavarres com a protagonista.
- Incendis criminals: 72 dels 461 incendis van ser intencionats, com el de Tiana (Maresme). Altres 148 es van deure a negligències.
- Estius cada cop pitjors: Els períodes d'altes temperatures i baixa humitat s'allarguen més, complica els estiuets. Els Agents Rurals reclamen extremar precaucions.
Aquest 2026 s’han cremat a Catalunya 4.571 hectàrees en 461 incendis, la meitat de la superfície cremada durant tot l’any passat. Del total, més de 4.000 hectàrees han cremat en els últims 15 dies, la meitat de les quals a l’incendi de les Gavarres. Segons dades dels Agents Rurals, dels 461 incendis d’aquest any, 72 han estat intencionats, com el que va cremar a Tiana (Maresme) a finals de juny, i 148 ocasionats per negligències. Jordi Pasalaigua, cap de la Unitat de Planificació i Coordinació Operativa d'Agents Rurals, reconeix que cada any els estius són “més complicats” perquè els períodes d’altes temperatures i baixa humitat “cada cop s’allarguen més”. És per això que insisteix en la necessitat d’extremar la precaució.
Des de la sala de comunicacions d’Agents Rurals a Torreferrussa, on es gestionen els avisos del 112 relacionats amb el medi ambient (uns 500 diaris a tot Catalunya), Jordi Pasalaigua destaca que, tot i que durant tot l’any fan tasques de prevenció, és durant els episodis més crítics de l’estiu quan es destinen els prop de 600 agents del cos a treballar sobre el terreny per evitar els incendis en uns boscos “cada cop més predisposats a cremar”.
Pasalaigua explica que les principals feines de prevenció són detectar com més aviat millor les columnes de fum, inspeccionar les activitats que es fan al medi natural o vetllar pel compliment de la normativa pel que fa a la prevenció d’incendis. En aquest sentit, una de les tasques destacades durant l’estiu és l’acompanyament a la sega, un operatiu especial de prevenció d'incendis i suport al sector primari que té per objectiu reduir el nombre d’ignicions i minimitzar els danys derivats dels treballs de sega del cereal.
En la línia de la prevenció, el cap de la Unitat de Planificació i Coordinació Operativa d'Agents Rurals destaca la importància del Pla Alfa, una eina “cada cop més coneguda i utilitzada per la ciutadania” per saber amb “un cop d’ull” com està el territori. Aquí, ha recordat que el pla és fa diàriament municipi per municipi per donar el màxim d’informació a la ciutadania. “La majoria de gent està molt conscienciada i adequa les seves activitats al nivell del pla”, ha assenyalat des de la Unitat de Sistemes Geogràfics on s’elabora el Pla Alfa.
Junt amb el Pla Alfa, que actualment té 107 municipis de 17 comarques en nivell 4 per perill extrem d’incendi, Pasalaigua ha destacat la restricció d’accés als espais naturals amb més risc com una mesura també molt efectiva. “Aquest dijous tenim sis espais naturals tancats, i es demostra que quan la gent no accedeix al medi natural, les ignicions es redueixen dràsticament”, rebla.
Actuació durant i després dels incendis
Quan el foc no s’ha pogut evitar amb la prevenció, l’actuació dels Agents Rurals consisteix, inicialment, a acotar la zona cremada per preservar el màxim que es pugui l’espai on s’ha originat el foc. A partir d’aquí, i quan la zona ja és completament segura, com a policia científica treballen per “descobrir les causes i els causants del foc”.
Paral·lelament, també es treballa per delimitar la zona cremada amb l’ajut de drons i mitjans aeris, per qüestions de seguretat i per la millor perspectiva que es té des de l’aire, per calcular l’extensió afectada.
Des de la zona que es va cremar a l’incendi de Tiana de finals de juny, uns dels intencionats d’aquest estiu, Jaume Castelló, sotscap de l'Àrea Regional de Barcelona d'Agents Rurals, explica que quan detecten indicis d’intencionalitat és quan l’agent major o el cap de comandament activa la unitat canina per trobar elements accelerants.
Normalment, la unitat actua amb dos gossos per aconseguir la màxima fiabilitat. Anna Subirós, del Grup Especial Caní (GEK9) d'Agents Rurals, explica que si un gos marca una zona i el segon ho fa al mateix lloc, tenen clar que “allà hi ha alguna cosa” i que cal agafar mostres per enviar-les al laboratori de l'Institut Nacional de Toxicologia de Barcelona
Pel que fa a la unitat de drons, normalment actua en incendis petits d'una o dues hectàrees per agafar imatges del punt d'inici del foc i delimitar el perimestre de l'incendi.