En marxa el dispositiu de neteja a la plaça Catalunya després del desallotjament de l’acampada
L’operatiu municipal treballa a l’espai que ha estat ocupat durant un mes i mig
- Què ha passat: Els tècnics municipals netejen i desinfecten l'espai cèntric. S'han retirat 45 tones de deixalles i 150 tendes. Hi ha hagut 3 detencions per ordres vigents.
- El context: L'acampada ocupava la plaça des del 29 de setembre (mes i mig). Seguia el model de Madrid i es mobilitzava pel dret a l'habitatge. Els comerciants i restauradors n'havien demanat el desallotjament.
- Seguent pas: Barcelona Oberta demana completar la neteja i concretar el calendari d'activitats festives de Nadal a la plaça Catalunya.
El dispositiu de neteja a la plaça Catalunya està en marxa després del desallotjament de l’acampada per l’habitatge que feia un mes i mig que ocupava l’espai cèntric de Barcelona. L’accés a la plaça no es permet mentre duren els treballs. Els tècnics municipals, equipats amb granotes de treball i màscares, s’han dedicat a netejar i desinfectar l’espai. Alguns portaven mànegues i eines per retirar pintades. En l'operatiu d’aquesta matinada s’han desallotjat 295 persones que feien nit a l’acampada. Després del desallotjament, els serveis socials han atès tres persones i s'han retirat 45 tones de deixalles i 150 tendes. A més, hi ha hagut tres detencions, derivades d’ordres de detenció vigents.
El desallotjament de la plaça Catalunya era una petició de les associacions de comerciants i restauradors, que insistien de la importància de l’espai per a la celebració de Nadal a la capital catalana.
Barcelona Oberta, que representa eixos comercials i actors privats de la capital, ha demanat aquest dilluns que l'Ajuntament completi la neteja de la plaça de Catalunya i concreti el calendari d'activitats festives.
El tinent d'alcaldia de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, ha defensat el dispositiu que la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra i ha argumentat que "els motius que havien donat sentit a la protesta ja no existien". Batlle ha negat que hi hagués hagut cap procés de negociació amb els acampats i ha assegurat que només s'havien fet “alguns contactes informals”.
L’acampada de Barcelona va seguir l’exemple de la Puerta del Sol de Madrid, que va començar el 26 de setembre en mig de les protestes pel dret a l'habitatge després del desnonament de Maricarmen, una dona de 87 anys a Madrid. L'acampada madrilenya es va desallotjar el 3 de novembre.
L’embrió de la mobilització a Barcelona es va gestar el 28 de setembre, després d’una concentració de protesta davant del Palau de Congressos aprofitant la presència del president espanyol, Pedro Sánchez. Finalment, la gent hi va començar a acampar el 29 de setembre. L’acampada barcelonina va néixer sense l’impuls de cap organització concreta, però el Sindicat de Llogateres va fer una crida a sumar-s’hi uns dies més tard, l’1 d’octubre. El 9 d’octubre, però va anunciar que hi deixava de participar directament. Llavors van explicar que ho feien per centrar els seus esforços en la preparació de la vaga general.