Endesa instal·la 39 noves caixes niu a Mollet de Peralada per potenciar la reproducció del xoriguer petit

Endesa està instal·lant 39 noves caixes niu a Mollet de Peralada (Alt Empordà) per "potenciar" la reproducció del xoriguer petit. L'espècie, que s'havia extingit a Catalunya com a nidificant als anys 80, està catalogada com a protegida com a vulnerable i juga un important paper ecològic com a controlador natural d'insectes. Durant les últimes dècades, el Departament de Territori ha dut a terme mesures per afavorir la seva reproducció i l'any passat ja es va assolir un rècord històric amb 95 parelles a la zona, una xifra que superava fins i tot la població de la plana de Lleida, on també cria. La companyia elèctrica participa en el projecte cedint els suports elèctric i fent-se càrrec de la seva col·locació.

Territori i Endesa fa temps que col·laboren estretament per recuperar i afavorir la reproducció del xoriguer petit. Durant anys el departament ha anat adoptant mesures i la companyia s'hi ha sumat oferint espais "segurs" aprofitant les torres elèctriques per instal·lar-hi caixes niu. A Mollet de Peralada, un dels punts on fa anys que s'actua i on compten amb el suport de Mas Hortús -propietari dels terrenys-, el xoriguer petit hi troba un important espai on alimentar-se perquè es troba en plena plana i amb diversos camps de cultius al voltant. Aquí Endesa hi tenia instal·lades algunes caixes niu de fusta. Ara, la companyia n'ha substituït onze de malmeses i n'està col·locant 39 de noves de formigó, un material molt més resistent.

Les instal·len de dues en dues o de quatre en quatre, en suports propers entre si, perquè faci sensació de colònia. I és que aquesta espècie acostuma a nidificar d'aquesta manera. Aquesta disposició, a més, ha propiciat que altres espècies de com el mussol, el gaig blau o el xot o xoriguer comú utilitzin les estructures per fer niu.

Fa tres anys, Endesa va instal·lar 52 equips (38 proporcionats per Endesa i 14 pel Departament) a 28 torres elèctriques de diferents línies de mitjana tensió i baixa tensió ubicades a diversos indrets del terme de Mollet. El criteri, seguint les indicacions dels tècnics, era el d’aconseguir una "nidificació d’alta densitat". Les dades apunten que les mesures estan donant els seus fruits. Durant l’últim trienni (2023, 2024 i 2025), s’han instal·lat i monitorat caixes niu en diversos punts de l’Empordà, especialment a les zones de Mas Fils, Hortus i Cagaloca. L'any passat la xifra va arribar a les 95 parelles, enguany s'ha situat en 93.

El percentatge d’ocupació més alt s’ha observat a Mas Fils. D’aquestes noranta-cinc parelles nidificants, 36 ho han fet a caixes instal·lades per Endesa. Igualment, s’ha registrat nidificació d’altres aus protegides, com el mussol, el gaig blau o l’òliba, fins a arribar a un total de 56 caixes ocupades.

La tècnica de xoriguer petit de Forestal Catalana, Mònica Alonso, diu que les xifres són "bones" i que n'estan satisfets. Aquestes sumades a les 98 detectades a Lleida aproximen la població a les prop de 200 parelles reproductores.

De fet, el principal problema que patia l'espècie era la falta d'espais segurs on fer nidificació. "Les torres elèctriques en aquesta zona propícies i ens hi van afegir", explica la responsable de Biodiversitat a Catalunya d'Endesa, Inma Ordóñez. Aquesta ha estat la "clau de l'èxit" perquè aquestes estructures no són accessibles als predadors naturals terrestres com les genetes o les fagines.

A més, en alguns casos es va modificar la configuració dels pals de llum per instal·lar-hi una creueta metàl·lica -a suficient alçada perquè no estigui a l’abast de depredadors- per a poder-hi col·locar dues caixes alhora. A més, els cables trenats o aïllats d’aquests suports fan impossible el risc d’electrocució.

Extingit a Catalunya als finals dels 80

El xoriguer petit és un ocell rapinyaire que pertany al gènere dels falcons. De mida petita, s’alimenta principalment d’insectes i es troba al sud d’Europa, Orient Mitjà, Àsia central i Àfrica. Hiberna a l’Àfrica subsahariana, on poden utilitzar dormidors comunals de milers d’exemplars en un sol lloc, malgrat que cada vegada es queden més exemplars a passar l’hivern a la península Ibèrica.

Cria principalment en forats de construccions humanes (en edificis antics, murs o ruïnes, o sota teules) tant en àrees urbanes com en zones rurals. Algunes poques colònies s’ubiquen en llocs naturals (cingleres). A Catalunya és una espècie estival. L’arribada a les zones de cria va de finals de febrer fins a abril i hi roman fins a mitjans de setembre.

A Catalunya es va extingir en estat salvatge l’any 1987 i s'ha estat reintroduint des de principis dels anys noranta als secans de la Plana de Lleida (àrees de la Noguera, l’Urgell, el Segrià i les Garrigues) i a l’Alt Empordà. En el seu dia n'hi va arribar a haver parelles, ja desaparegudes, al Bages i al Barcelonès. La presència gironina disposa de dos nuclis: un als límits de la serra de l’Albera i un altre a Castelló d’Empúries, on trobem l’única colònia urbana del territori. A tot Catalunya enguany s’ha comptabilitzat la xifra rècord de 170 parelles.