VEUCAT
Notícies de Catalunya, comarca a comarca.
Societat

Entitats i veïns denuncien que una dona de l'Hospitalet s'ha suïcidat pocs mesos després de ser desnonada

Lamenten "l'abandonament institucional" i exigeixen investigar la "cadena d'omissions" i depurar responsabilitats

Entitats i veïns denuncien que una dona de l'Hospitalet s'ha suïcidat pocs mesos després de ser desnonada

Entitats i veïns de l'Hospitalet han denunciat que l'Olga, una veïna de 54 anys de Santa Eulàlia, es va suïcidar el 7 de setembre passat, després de ser desnonada del seu pis, ara fa cinc mesos, i en un context de problemes de salut mental. Han criticat "l'abandonament institucional" que va patir la víctima i han reclamat que s'investigui la "cadena d'omissions" que, segons sostenen, va precedir la seva mort, així com que es depurin responsabilitats. També han alertat que els problemes de salut mental associats a aquestes situacions "no s'atenen prou". El Sindicat d'Habitatge i l'Associació de Veïns de Santa Eulàlia han convocat un acte de protesta el 3 d'octubre, a les 19 hores, a la plaça Pius XII de la ciutat.

L’Olga tenia 54 anys i dues filles, una de les quals encara és menor d’edat. Segons ha explicat Cristian Jiménez, portaveu de l’Associació de Veïns i Veïnes Som Santa Eulàlia, la dona havia comprat un pis al carrer Comerç del barri feia uns vint anys i hi havia contractat una hipoteca amb Banc Sabadell. Després de separar-se, segons el relat de Jiménez, no va rebre la manutenció de les seves filles, es va quedar sense feina i no va poder continuar assumint els pagaments.

Jiménez ha assegurat que l’Olga va arribar a un acord amb el banc perquè l’entitat es quedés el pis i ella hi pogués continuar vivint a canvi d’un lloguer social. Segons el portaveu veïnal, aquest acord es va mantenir fins que l’habitatge va ser venut a Promontoria Coliseum Real Estate, un fons d’inversió que, segons ha dit, té participació de Banc Sabadell. Així, ha indicat que poc després es va iniciar el procés de desnonament.

El portaveu veïnal ha recordat que l’Olga va aconseguir aturar un primer llançament amb l’ajuda del Sindicat d’Habitatge de l’Hospitalet, però ha apuntat que el procediment es va reactivar després que el Congrés tombés el decret de moratòria dels desnonaments amb els vots del PP, Vox i Junts.

Ha assegurat que la víctima va intentar trobar una sortida a la situació i que va contactar amb mitjans de comunicació, la Sindicatura de Greuges i partits polítics. En aquesta línia, ha relatat que, fins i tot, va assistir a una comissió d’estudi sobre salut mental al Parlament.

Intent de suïcidi abans del desnonament

Segons el relat de Jiménez, la nit anterior al desnonament, que va fer-se el 15 d’abril,  l’Olga va amenaçar de llevar-se la vida. Es va activar el protocol antisuïcidi i la dona va ser traslladada a la unitat d’urgències psiquiàtriques de l’Hospital de Bellvitge, on hores després va rebre l’alta.

Segons Jiménez, l’advocat de l’Olga va demanar que s’aturés l’execució del desnonament, però el jutge va decidir continuar endavant. Ha detallat que el magistrat va obrir un expedient a l’advocat perquè el jutjat va considerar que “la petició de suspensió del desnonament per la situació de salut de la dona no estava prou acreditada”.

Jiménez ha aprofitat per posar el focus en l’atenció a la salut mental de les persones afectades per processos de desnonament. Ha considerat que aquesta realitat “no està prou estudiada ni prou atesa” i ha assenyalat les conseqüències que, segons afirma, poden tenir aquestes situacions en les famílies, en les persones menors d’edat i en el seu entorn educatiu.

En paral·lel, ha criticat el funcionament dels serveis socials de l’Hospitalet. Ha assegurat que el sistema “ha fet fallida”, que els professionals que treballen al servei “estan desbordats” i que el recurs que hi ha a la ciutat no dona resposta a la quantitat de persones que cal atendre. Ha lamentat que no existeixi una mesa d’emergència com a tal i que, sovint, l’alternativa que s’ofereix a les persones que es queden al carrer, és un alberg a Gavà durant dues nits.

Mesures i depurar responsabilitats

Jiménez també ha recordat el cas d’un veí del barri del Gornal de l’Hospitalet que, l’11 de novembre del 2010, es va suïcidar davant una ordre de desnonament imminent. Segons el portaveu veïnal, va ser “el primer suïcidi associat a la situació de l’habitatge, el país i la crisi hipotecària”. Setze anys després, ha afirmat, es veuen obligats a “denunciar un nou assassinat”.

Ha reclamat a l’Ajuntament, el Govern i les administracions competents que adoptin les mesures necessàries “perquè aquesta sigui l’última mort vinculada al negoci immobiliari”. També ha exigit que s’investigui l’actuació de les administracions i la “cadena d’actuacions i omissions” que va conduir a la mort de l’Olga. A més, ha reclamat explicacions públiques i que es depurin responsabilitats, així com revisar els protocols d’actuació dels jutjats i de la sanitat pública, especialment en situacions de deteriorament greu de la salut mental o de risc de suïcidi.

“No va ser una desgràcia inevitable”

Pau Segura, portaveu d’Habitatge L’Hospitalet, també ha carregat contra l’actuació de les administracions. “No acceptem que el cas de l’Olga es presenti com una desgràcia inevitable i sense responsables”, ha afirmat. Ha assenyalat el Banc Sabadell i els accionistes de Promontoria com a responsables, segons les seves paraules, “de la pèrdua de l’habitatge i de l’empitjorament de l’estat de salut de l’Olga”. També n’ha fet responsable la Generalitat, el govern espanyol i el PSC i el PSOE, als quals acusa d’estar “al servei dels interessos de la indústria immobiliària per davant de les vides de la classe treballadora”.

S’ha referit al govern socialista de l’Hospitalet i ha criticat que hagi posat una “catifa vermella als especuladors”. Sobre el cas de l’Olga, ha afirmat que les autoritats municipals en tenien coneixement i “no van fer res”. També ha lamentat que les autoritats judicials neguessin la suspensió del desnonament "tot i conèixer la situació de vulnerabilitat de la dona i la seva família" i d'haver rebut "la comunicació de l’advocat sobre el risc de suïcidi". Finalment, ha assenyalat els Mossos d’Esquadra pel seu paper en l’execució del llançament.

Per la seva banda, amigues i veïnes de la víctima, han afirmat que la seva mort “és conseqüència directa del procés de despossessió i maltractament al qual des de fa més de 10 anys bancs, fons voltors i administracions van sotmetre l’Olga”.

Han recordat que era sòcia de l’Associació de Veïns del barri i que havia militat ERC. A més, han explicat que la dona va participar en l’organització del referèndum de l’1 d’Octubre a la ciutat a través del CDR de Santa Eulàlia.  

Llegeix l'original a l'ACN