Entitats socials alerten de desigualtats territorials i manca de recursos en el desplegament de la llei d'infància

Catalunya és un dels territoris de l'Estat on més s'ha avançat en el desplegament de la Llei orgànica de protecció integral a la infància i l'adolescència davant la violència (LOPIVI), segons el dossier Catalunya Social presentat per la Plataforma d'Infància de Catalunya (PINCat) i la Taula d'Entitats del Tercer Sector. L'informe ha destacat els avenços assolits gràcies a la implantació del model Barnahus o les millores en l'àmbit educatiu amb la figura del COCOBE, però ha alertat que encara hi ha desigualtats territorials, manca de recursos, formació i coordinació entre serveis. Ha posat com a exemple l'atenció als problemes de salut mental entre infants i joves o a menors migrats i famílies vulnerables o monoparentals.

La LOPIVI, que acaba de complir cinc anys, ha suposat un canvi important en la manera d’abordar la protecció de la infància i l’adolescència, segons el dossier 'El desplegament de la LOPIVI a Catalunya: de la llei a la protecció efectiva'. El document ha indicat que la norma prioritza la prevenció i la detecció precoç de les violències, reforça l’atenció i la recuperació de les víctimes i promou entorns segurs per als infants i adolescents.

L’informe ha assenyalat que la llei també ha reforçat la idea que la protecció de la infància és una responsabilitat compartida entre escoles, serveis socials, salut, cossos de seguretat, administracions i entitats socials, esportives i de lleure.

Segons el dossier, l’aplicació de la LOPIVI és desigual al conjunt de l’Estat, però Catalunya és un dels territoris amb un desplegament més avançat. Entre els elements que ha destacat hi ha el model Barnahus, que ofereix una atenció integral i coordinada als infants i adolescents víctimes de violència sexual, així com els avenços en la col·laboració entre els àmbits social, educatiu, sanitari i de seguretat.

L’educació, un dels àmbits amb més avenços

L’àmbit educatiu és el que ha experimentat més canvis, amb la implantació de la figura del coordinador o coordinadora de coeducació, convivència i benestar (COCOBE), nous protocols de prevenció i mesures per millorar la convivència als centres.

El dossier també ha recollit avenços en els serveis de suport a les famílies i la parentalitat positiva, els mecanismes de detecció en l’àmbit sanitari, les unitats policials especialitzades i els protocols dels centres de protecció. Paral·lelament, ha destacat les actuacions de sensibilització davant les violències digitals i les mesures de protecció en els àmbits del lleure i l’esport.

Malgrat aquests avenços, l’informe ha alertat que persisteixen reptes importants. L’accés als recursos continua sent desigual segons el territori, especialment en salut mental infantil i juvenil i en l’atenció a famílies en situació vulnerable, migrants o monoparentals.

També ha indicat que la prevenció encara és insuficient, que la formació dels professionals és desigual i que la coordinació entre serveis continua presentant dificultats, fet que pot dificultar l’intercanvi d’informació i la resposta davant situacions de violència.

El dossier ha advertit igualment que molts infants i adolescents encara no coneixen prou bé els canals d’ajuda i denúncia. En àmbits com el lleure i l’esport, ha assenyalat que la implantació de les figures de protecció continua sent desigual i que la figura del delegat o delegada de protecció encara no està prou definida.

José Antonio Ruiz, co-coordinador de la PINCat, ha insistit que cal “un sistema amb més recursos, millor coordinació entre serveis i amb formació obligatòria per a totes les professionals i sobretot que tots els infants sàpiguen com i on demanar ajuda”. Ha afegit que la protecció dels infants “no depèn d’un únic servei”, sinó que requereix que escoles, serveis socials, salut, policia i altres agents treballin conjuntament. En aquest sentit, l’informe ha mostrat que els millors resultats s’obtenen quan els diferents sistemes cooperen, comparteixen informació i actuen de manera coordinada.

Cinc prioritats per consolidar el desplegament de la LOPIVI

L’informe ha identificat cinc prioritats per avançar cap a un model integral de protecció de la infància centrat en els drets dels infants i adolescents.

En primer lloc, ha apostat per incrementar els recursos humans i econòmics dels serveis de protecció. També ha indicat la necessitat de garantir una formació obligatòria i continuada per a totes les persones professionals, millorar la coordinació entre sistemes i serveis, disposar de sistemes d’informació i dades compartits i reduir les desigualtats territorials.

El document ha plantejat recomanacions dirigides tant a les administracions públiques com al tercer sector social. Pel que fa a la Generalitat, ha demanat reforçar el desplegament de la LOPIVI amb més recursos, una millor regulació de les figures de protecció, formació obligatòria per als professionals i sistemes d’avaluació que permetin mesurar l’aplicació efectiva de la llei. També ha reclamat reduir les desigualtats territorials, millorar la coordinació i l’intercanvi d’informació entre serveis i garantir una participació més activa d’infants, adolescents i entitats socials en la presa de decisions.

Pel que fa als ajuntaments i al tercer sector social, l’informe ha apostat per reforçar la prevenció i el suport a les famílies, millorar la coordinació local, promoure la participació infantil i consolidar les polítiques de protecció i bon tracte. Finalment, ha destacat la necessitat d’enfortir el treball en xarxa entre entitats, impulsar la innovació i garantir mecanismes de seguiment i millora contínua dels serveis.