Escòcia, Gal·les i el Nord d'Irlanda signen una declaració conjunta a favor del dret a l'autodeterminació

Els líders dels partits que governen Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord han firmat aquest dilluns a Cardiff, a Gal·les, un memoràndum d'entesa que reclama el dret a l'autodeterminació de les tres nacions. "Cap govern de Westminster té dret a bloquejar la democràcia o soscavar el principi que el nostre poble decidirà sobre el seu futur", han remarcat en un comunicat signat pel líder nacionalista escocès, John Swinney; el de Plaid Cymru, Rhun ap Iorwerth, i les líders del Sinn Féin, Mary Lou McDonald i Michelle O'Neill. En el text també han demanat al govern britànic que "prepari, planifiqui i faciliti" un canvi constitucional, i han remarcat que creuen que el futur de les tres nacions "és dins de la Unió Europea".

(En aquesta actualització s'ha afegit la informació del comunicat que han signat els tres partits després de la trobada)

En el comunicat, els dirigents han deixat clar que les tres nacions tenen "històries, identitats i tradicions polítiques diferents" i que, per tant, cadascuna té el dret de determinar el seu propi futur, "a través de mitjans democràtics i d'acord amb els desitjos del seu poble".  

En aquest sentit, han subratllat que les tres nacions "mereixen una ambició més gran, una oportunitat econòmica més gran i una veu més forta per determinar els seus propis futurs". I han recordat que, per primera vegada, els primers ministres d'Escòcia, Gal·les i el Nord d'Irlanda estan compromesos amb la independència del Regne Unit. "No podria haver-hi un senyal més clar que l'era de Westminster arriba a la seva fi", han destacat.

El Partit Nacionalista Escocès, el Plaid Cymru i el Sinn Féin han defensat que és "millor" que les tres nacions "treballin juntes com a iguals, compartint idees i experiència, i construint relacions basades en el respecte mutu i els interessos comuns". "Creiem que el canvi constitucional està arribant", han ressaltat.

Enfortir la cooperació en àmbits clau

Les tres formacions han acordat que treballaran en diferents àmbits en els quals la feina conjunta "pugui marcar una diferència real". D'una banda, volen construir economies productives i pròsperes, que creïn bons llocs de feina, que abordin la desigualtat i que assegurin que la riquesa i les oportunitats es distribuiran de manera més justa.

D'altra banda, volen "expandir" els seus propis recursos energètics per reduir les factures de les famílies i les empreses. A més, també han acordat treballar conjuntament per "reconstruir i enfortir les relacions europees", ja que consideren que el Brexit ha perjudicat l'economia i ha limitat les oportunitats de la població. "Creiem que el futur de les nostres nacions pertany a la Unió Europea", han deixat clar.

Pel que fa al dret d'autodeterminació, els tres partits han assenyalat al comunicat que cada formació "té diferents posicions constitucionals" i que cada nació "determinarà el seu propi futur a la seva manera i al seu temps".

"El que ens uneix és la determinació d'assegurar que les veus de les nostres nacions siguin escoltades, que la nostra gent tingui l'oportunitat de prosperar i que la cooperació entre Escòcia, Gal·les i Irlanda pugui enfortir-se", han ressaltat.

La trobada d'aquest dilluns entre els líders polítics té lloc pocs dies després que el primer ministre britànic, Andy Burnham, digués al Parlament que podria autoritzar un nou referèndum d'independència a Escòcia si hi hagués un "consens clar" a favor de celebrar-lo.