Ester Invernon publica 'Després de tu', una novel·la que aborda les ferides que travessen una família durant dècades

L’escriptora Ester Invernon (Mataró, 1973) torna aquesta setmana a les llibreries amb la seva nova novel·la ‘Després de tu’ (La Campana). Després de posar punt final a la Trilogia d’Albons, l’autora proposa una història - protagonitzada per dues germanes bessones estimades de forma desigual - que aborda la culpa i les ferides que travessen una família durant dècades. En aquest sentit, el llibre es pregunta si és possible afrontar el mal causat, assumir les decisions ajornades així com revisar un vincle familiar construït sobre el ressentiment. “Per mi la gran pregunta és: si qui teòricament t'ha d'estimar més no t'estima com tu voldries, et pots estimar?”, apunta Invernon en una entrevista a l’ACN, “i tot això, passa a la família”.

La trama de ‘Després de tu’ gira al voltant de la història de la Laura i la Raquel, dues germanes idèntiques per fora que, per contra, presenten una manera d’entendre la vida radicalment diferent. La primera ha construït una existència familiar a Cabrils amb en Mikel i les seves filles bessones, la Júlia i la Martina. La segona, en canvi, ha fet carrera en el sector de la moda i passa bona part de l’any viatjant entre Barcelona, Nova York i altres ciutats.

Malgrat la distància, les dues germanes han mantingut durant anys una lleialtat intensa. Aquesta relació s’esquerda, però, quan surt a la llum un secret de joventut que altera l’equilibri entre la Laura, en Mikel i la Raquel. Un esdeveniment inesperat obliga la Raquel a tornar i a afrontar allò que havia deixat pendent, reconsiderant la vida que havia construït lluny de la família.

La narració alterna el present amb episodis de la infantesa i l’adolescència de les bessones, i retrocedeix també fins a la joventut de la Núria, la seva mare. Aquest moviment temporal posa el focus en els rols familiars i també en certs prejudicis, que poden portar un conflicte antic a reaparèixer en la generació següent.

Invernon reconeix que tenia ganes de parlar sobre l’evolució de patrons, la identitat, la culpa i el perdó. També els secrets, presents en totes les cases. “Un secret no deixa de ser res més que tot allò que no som capaços de dir-nos a nosaltres mateixos”, recorda, “a les famílies es couen moltes coses, i potser també per això és el llibre que més m’ha costat d’escriure, perquè m’ha portat a treballar moltes coses meves”.

A la novel·la, les dues protagonistes principals són bessones, amb totes les particularitats que això implica. Una condició que es converteix en l’estructura simbòlica i narrativa de la novel·la i que mostra també com les etiquetes de la infància acaben condicionant la conducta de cadascuna, així com la manera com s’interpreten a si mateixes.

Un altre tema és el pas del temps i les diferències que travessen a cadascuna de les generacions de dones que surten, des de la Núria a la Júlia i la Martina. “Volia mostrar com ha canviat la manera de criar”, explica, “i també el paper de dona en general, que és un tema que mai he deixat de banda des de la primera novel·la que vaig escriure”.

La importància de l’escriptura

La relació d’Invernon amb l’escriptura es remunta a cinc o sis anys enrere, quan va començar a escriure i publicar amb una primera novel·la molt ben rebuda: ‘Ningú va dir que seria fàcil’. La van seguir ‘Un estiu per estimar’, ‘I la vida va d’això’ i ‘Dins el teu record’. L’autora reconeix que tot plegat l’ha canviat, com a persona, com a escriptora i, fins i tot, com a mare. “Per mi va ser un salvavides”, recorda, “que et llegeixin és brutal”.

“Estic molt contenta i agraïda i amb aquest darrer llibre m’ha passat per primera vegada que he escrit sense por”, afegeix. També reconeix que publicar al setembre sempre és un plaer, tenint en compte la proximitat d’un esdeveniment tan especial com és La Setmana del Llibre en Català. “Penso que per a mi és la millor plaça”, conclou.