Experts en diàleg social demanen "enfortir" la cultura del pacte davant "l'avenç de la deslegitimació" de la democràcia

Experts en diàleg social han reivindicat aquest dijous la necessitat "d'enfortir" la cultura del pacte per preservar la democràcia i frenar "l'avenç terrible de la seva deslegitimació". La II Escola d'Estiu del Diàleg Social, organitzada pel Departament d'Empresa i Treball, ha reunit a Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat) una seixantena de representants i experts en concertació social. Al llarg de la jornada s'ha presumit del "lideratge" de Catalunya en aquest àmbit des dels 80, si bé s'ha ressaltat la necessitat de "recosir" fissures per preservar-ho. Regular la IA a l'entorn laboral, incrementar la presència de la dona als òrgans de poder i facilitar l'accés a l'habitatge són reptes que es demanen afrontar des del diàleg social.

La jornada, celebrada a la colònia Güell, ha posat el focus en el llegat local i internacional del diàleg social, destacant com aquest ha anat del bracet de l'assentament de la democràcia. El conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ha assegurat a l'ACN que al llarg de les dècades Catalunya s'ha posicionat com a territori referent en concertació social, "amb una eina que ha esdevingut una institució del tot consolidada".

Sàmper ha presumit del fet que nombrosos consellers d'altres governs autonòmics han lloat la capacitat de la Generalitat d'articular la negociació entre els principals sindicats i patronals, "en qüestions tan complexes com l'aprovació dels pressupostos". "El diàleg social és imprescindible avui en dia", ha asseverat el conseller, que ha recordat com el papa Lleó XIV ha apel·lat al consens reiteradament durant la seva visita a l'estat espanyol.

La directora de la Càtedra de Memòria Democràtica de la UAB, Carme Molinero, ha refermat la "solidesa" del diàleg social a Catalunya, "que per ara ningú posa en qüestió". Així i tot, ha advertit que una eventual irrupció de l'extrema dreta en poder superiors podria fer trontollar el sistema.

En aquest sentit, ha remarcat com el govern dels Estats Units "ha desarticulat totes les normes" mentre a Europa, ha dit, "s'ha treballat al llarg del temps per reafirmar valors que abans eren marginals". "Ara s'està imposant la llei del fort sobre el feble, de manera que la deslegitimació dels sistemes polítics està avançant terriblement", ha sentenciat, tot advertint que aquestes dinàmiques "només serveixen per aguditzar els conflictes, i això no hi ha democràcia que s'ho pugui permetre".

Per aquest motiu, Molinero ha demanat "cuidar afectuosament" el diàleg social per vetllar de retruc per la continuïtat del sistema democràtic, "i no pensar que la democràcia són només les institucions encarregant-se que les coses funcionin". Ha remarcat que la ciutadania "ha de fer-se seva la voluntat de buscar el diàleg i evitar la confrontació per trobar un punt d'acord que faci possible la convivència". "Cal implicació de tothom si no volem un futur més fosc que el present que vivim", ha afegit.

Des dels moviments socials, l'historiador Emilio Palacios, de la Fundació Utopia, ha presumit del Baix Llobregat com a bressol del diàleg social a durant la dècada dels 70, fet que ha atribuït a la coincidència d'activistes compromesos amb reivindicacions internacionals obreres i socials. També a l'onada migratòria dins la península, la qual va propiciar "una situació asfixiant".

Tot i celebrar que la concertació social s'ha mantingut al llarg dels anys, "amb l'estat del benestar com a gran victòria", ha dit que actualment "l'entristeix" veure que part dels agents han perdut capacitat d'incidir en les patronals "per culpa d'una fragmentació que tendeix a l'individualisme en les causes que es defensen".

"Dècades enrere la part empresarial es va trobar davant una força social que els va obligar a acceptar la negociació, però ara l'escenari és diferent", ha lamentat. Considera que "recosir" els moviments socials és indispensable per garantir la utilitat del diàleg social "en un moment clau en què la intel·ligència artificial està trastocant el mercat laboral".

Així, ha situat la IA i les noves tecnologies al capdavant dels reptes que s'hauran de posar sobre la taula de la concertació social a curt termini "perquè impactarà de ple al contingut de totes les professions". Palacios també ha avisat que caldrà afrontar eines per "aturar el deteriorament" de l'estat del benestar, alhora que veu necessari arribar a un consens per fer que les dones guanyin presència als òrgans de poder empresarials.

"Però no es pot deixar de banda qüestions que sembla que no són laborals i que hi estan íntimament relacionades, com l'accés a l'habitatge", ha afegit aquest historiador, que ha defensat que poder disposar d'una llar "és quelcom que ho condiciona tot". "Tenim una llista molt ambiciosa de reptes a tractar des del diàleg social, però d'això es tracta", ha reblat.