Fiscalia assegura que les contractacions de Manté i Batesteza per Innova van ser un acte "capritxós de l'administració"
El ministeri públic defensa la validesa de la declaració de Prat i assenyala que no buscava exculpa els seus fills
- Qui és acusat: Carles Manté i Jorge Batesteza van ser contractats per Innova sense seguir normativa de concurrència i publicitat, incomplint protocols interns.
- Per què importa: La fiscal afirma que tots dos tenien incompatibilitats pels càrrecs públics al CatSalut i es van contractar per no perdre nivell adquisitiu davant un canvi polític.
- Altres implicats: Fiscalia considera Natalia Torrell (assessora jurídica) i Esther Ventura (directora financera) cooperadores necessàries per validar contractes i factures il·legals durant quatre anys.
- Següent pas: El judici quedarà vist per sentència aquest divendres després que les defenses presentin els seus al·legats finals.
Fiscalia ha assegurat que les contractacions de Carles Manté i Jorge Batesteza per Innova van ser un acte "capritxós de l'administració" perquè aquests poguessin mantenir el poder adquisitiu adquirits com a director i gerent d'Infraestructures del CatSalut, respectivament. En el tràmit dels informes finals, la fiscal ha defensat la validesa de la declaració del llavors director general del hòlding municipal, Josep Prat. Ha assenyalat que ha mantingut la "mateixa actitud processal" des de l'inici de la investigació i ha dit que "no s'ha apreciat cap mena d'enemistat" cap a la resta dels acusats en la seva confessió ni tampoc la voluntat d'afavorir la seva persona ni exculpar els seus fills, investigats en una causa ja arxivada.
El ministeri públic ha afirmat que els contractes de Manté i Batesteza no van seguir els procediments legals marcats per la normativa vigent, ja que no es van aplicar els principis de concurrència i publicitat ni tampoc el protocol intern de contractació d'Innova. La fiscal ha considerat que s'ha acreditat que la seva contractació va ser "arbitrària i totalment contrària a les normes". "No es posa en dubte la valia de tots dos, però va ser un acte capritxós de l'administració", ha asseverat. De fet, ha subratllat que tots tenien règim d'incompatibilitats perquè havien ocupat càrrecs públics i van passar a l'empresa privada. "Hi va haver un canvi polític i aquestes dues persones s'havien de contractar perquè no podien perdre nivell adquisitiu", ha afirmat.
Alhora, ha defensat que la declaració de Prat té validesa perquè davant de la Guàrdia Civil i al llarg de la instrucció sempre ha mantingut la mateixa versió. "Les declaracions de Prat són els típics casos de portes giratòries, que tan freqüentment es veu en les altes esferes", ha remarcat. "No ha existit un ànim exculpatori, ha col·laborat des del minut zero", ha insistit. També ha dit que no ha tingut la voluntat d'exculpar els seus fills.
En aquest sentit, ha al·legat que es tracta d'un acte de prevaricació perquè tant Prat com Manté i Batesteza sabien que firmaven un contracte "il·legal". A més, ha indicat que Natalia Torrell i Esther Ventura són cooperadores necessàries "d'aquestes conductes", ja que, per un costat Torrell va validar els contractes, i per l'altra, Ventura les factures. "Torrell va intervenir en la redacció dels contractes i va veure com Prat i Manté feien els esborranys", ha subratllat la fiscal. "Com a assessora jurídica, era coneixedora de com s'havia de fer la contractació pública, sabia que era incorrecte i il·legal", ha insistit, ja que va transcriure l'esborrany i el va enviar.
"Podien fallar el control de l'Ajuntament de Reus, tal com van dir secretari i interventor municipal perquè no tenien els recursos i Innova triplicava el pressupost del consistori, però Torrell podia haver parat la realització de la contractació", ha reiterat. Pel que fa a Ventura, el ministeri públic ha incidit que com a directora financera del hòlding municipal sabia que les factures de Manté es refacturaven a l'Hospital Sant Joan de Reus. "Ventura era la cap i la que tenia el control de les factures, eren unes factures especials com va dir Prat, no es pagaven ni es firmaven pels caps d'àrea, sinó que ho feia el director general", ha puntualitzat i ha afegit que aquestes es van validar i refacturar durant quatre anys.
Respecte a la malversació de cabals públics, la fiscal ha assegurat que no s'han pogut acreditar els treballs de Manté, ja que no hi ha informes, estudis ni memòries que demostrin les feines fetes. "No hi ha cap informe de la consolidació del resultat final dels treballs de la seva assessoria, no s'ha aportat res a la causa, entenem que va treballar poc i si va treballar no era mereixedor del que va cobrar, uns 13.500 euros al mes, més IVA o 16.000 amb IVA", ha concretat.
En el cas de Batesteza, que ha reconegut els fets en el pacte assolit, ha assenyalat que en la primera fase del projecte va treballar com a assessor d'Innova i, en canvi, en la segona fase, amb la contractació de la seva empresa BBATS, ja "no queda acreditat que hagi fet feines per Innova". El ministeri públic ha considerat que tant Batesteza com Sergi Luqui i Jose Vicente Gómez Rebollo sabien que acabarien fent la modificació del contracte de Proyect Management i que va existir "un acord fraudulent" per modificar-lo.
Finalment, Fiscalia ha recordat que ha sol·licitat l'atenuat molt qualificada per les dilacions indegudes per a tots els investigats i també l'atenuant de col·laboració per Prat. "La resta dels acusats no són mereixedors de la pena en el seu grau mínim perquè aquestes han de tenir una funció reducadora, ressocialitzadora i de reinserció", ha tancat.
"Sou d'or a costa de les arques públiques"
En paral·lel, l'acusació particular també ha defensat que no es va seguir el procediment de contractació i que no s'han acreditat els treballs de Manté. "El contracte diu que s'han de fer uns estudis i que a cada factura s'ha d'acompanyar uns reports sobre l'evolució dels treballs, segons Manté, Prat li va dir que no calia fer-los, però per contracte s'havien d'aportar", ha remarcat. En el seu al·legat, l'advocada de l'Ajuntament de Reus ha recordat que Manté va seguir facturant sense contracte i sense cap pròrroga fins al 2011. "Són 720.000 euros facturats per anar a dinar els dilluns i tres dies setmanals que no estan acreditats, es volia respectar el sou del director del CatSalut, el que es perseguia era un sou d'or a costa de les arques públiques", ha etzibat.
L'acusació popular, exercida per la CUP, ha afegit que no hi ha cap documentació que acrediti la solvència de CCM Estratègies, de Manté, ni informes ni memòries que acreditin les seves feines. "La presidència de Shirota no és un salvo conducte per justificar la feina, tal com ha introduït la defensa, s'introdueixen elements que no tenen cap relació amb l'assessoria", ha defensat el lletrat. "No és el judici de Shirota, aquesta és una peça separada" de la principal, ha remarcat. Alhora, l'advocat de l'acusació popular ha assenyalat que l'exalcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, va avalar la contractació, sabent que tant Manté com Batesteza tenien "incompatibilitat pels càrrecs al CatSalut".
Pel que fa a la modificació del contracte del Proyect Management, el lletrat ha afirmat que va ser una contractació "orquestrada". "S'acaba construint un acord verbal perquè Batesteza comenci a fer uns treballs mentre estava a Innova durant uns mesos fins que se signa la modificació del contracte", ha dit. En la sessió d'aquest dijous, també ha presentat el seu informe la defensa de Batesteza, que ha afirmat que el processat ha assumit la responsabilitat jurídica-penal dels fets perquè des que va ser detingut s'ha vist "sotmès a un judici paral·lel a la pena del banc dels acusats, a la mort civil d'unes conseqüències incommensurables que comparades amb les penals assumides es magnifiquen".
A banda de les informes, les defenses també han presentat les seves conclusions. Quatre d'elles han demanat l'atenuant molt qualificada de dilacions indegudes als seus escrits i que les costes processals recaiguin en els regidors de la CUP. La resta de les defenses faran els seus al·legats finals aquest divendres quan es preveu que el judici quedi vist per sentència després de més d'un mes de judici.