Francesc Parcerisas: "Em costa molt pensar a prendre decisions de per vida, soc un tastaolletes"

El poeta, escriptor i traductor Francesc Parcerisas (Barcelona, 1944) ha publicat ‘Fer-ne vuitanta’ (Quaderns Crema), un àlbum d’estampes i evocacions que repassen la seva trajectòria vital del 1944 al 2024. L’autor celebra cada any amb una fotografia i unes paraules que en matisen el record. Entre els instants escollits s’hi pot trobar el seu bateig, diversos viatges, mudances, casaments, moments relacionats amb la vida acadèmica, la mort dels pares o episodis històricament rellevants com la mort de Franco. Parcerisas explica que la tria no ha sigut senzilla perquè sempre ha tingut a l'abast una gran diversitat d’experiències. “Em costa molt pensar a prendre decisions de per vida, soc un tastaolletes”, reconeix.

Parcerisas és conegut per la seva contribució a la poesia, però també per la seva tasca d’escriptor, traductor, crític, professor i director i degà de la Institució de les Lletres Catalanes. A Quaderns Crema ha publicat volums com ‘L’edat d’or’ (1983), ‘Focs d’octubre’ (1992), ‘Seixanta-un poemes’ (2014), així com els dietaris ‘La primavera a Pequín (2013), ‘Un estiu’ (2018) o ‘La tardor em sobta’ (2022).

Aquesta vegada, de la mà de la mateixa editorial, l’autor s’endinsa en un terreny totalment diferent amb un llibre que fa una selecció d’imatges acompanyades d’un text breu que matisa el record de cadascuna. Concretament, hi ha una il·lustració per any. “És una idea que m’ha donat molta més feina de la que em pensava”, explica, “perquè és a l’hora de triar que t’adones de quines coses són importants a la vida i què és allò que vols que quedi plasmat al projecte”.

La selecció de moments

El resultat permet fer un recorregut autobiogràfic que s’inicia el 1944, amb una imatge en blanc i negre del seu bateig, i acaba amb una fotografia casolana en color que data del 2024. Entremig: estius, viatges, casaments, morts, trobades, feines, estudis, naixements i una llarga llista de moments que porten a Parcerisas a afirmar que ha viscut una vida plena. “La veritat és que he tingut la sort que m’han ofert un menú generós de coses que podia fer i sempre he pogut triar el que volia”, reconeix, “no he hagut de prendre decisions forçades”.

Al llibre, l’escriptor hi incorpora també alguns moments històrics, com per exemple la mort de Franco, el 1975, que va impactar de ple en el context del moment. “Havia viscut trenta anys en una dictadura, amb el record i el pes de la guerra i de la postguerra”, recorda, “una conjuntura difícil d'imaginar perquè no es tracta només d’unes coses concretes, sinó del clima que es respirava, l’atmosfera”. Un altre record que destaca és el procés català, un “moment d’engrescament extraordinari” que a hores d’ara celebra haver viscut. “És una cosa extraordinària a la qual crec que no s'hi pot renunciar”, detalla.

Un món canviant

Preguntat pel pas del temps, Parcerisas té clar que el món del principi del llibre poc té a veure amb el del final. “El dia a dia segurament va més de pressa, però sobretot ha canviat el món”, reconeix. Un procés que creu que es va iniciar a partir dels anys seixanta quan els Estats Units van passar a tenir l’hegemonia mundial. “Els transports es van accelerar, també la globalització”, explica, “quan jo era nen, l’anglès era una llengua exòtica”.

També ha canviat la percepció de les mateixes fotografies, ja que actualment n’hi ha algunes d’abans d’arribar al món i tot, referint-se a les ecografies. “La imatge s’ha convertit en una cosa molt diferent del que era, les fotografies tenen una vida absolutament efímera i, en canvi, abans es feien per un motiu concret, per una celebració especial. Ara en tenim tantes que no en parem d’esborrar”, conclou.