Funcas atribueix la crisi de l'habitatge a una oferta insuficient després d'una dècada de desajust
El centre d’anàlisi assegura que el risc ara no és la bombolla de crèdit sinó l’escassetat estructural
- Què diagnostica Funcas: La construcció de nous habitatges ha quedat sistemàticament per sota de la creació de noves llars durante una dècada, generant una escassetat estructural.
- Per què és diferent: El problema actual no és un excés de finançament o una bombolla com la del 2008, sinó una manca persistent de habitatge que coexisteix amb vulnerabilitat financera.
- Implicacions més àmplies: L'habitatge afecta ja la mobilitat laboral, la formació de llars, la natalitat, la desigualtat entre generacions i la productivitat econòmica.
- L'advertència: Usar esquemes analítics d'fa quinze anys pot portar a diagnòstics equivocats i mesures que no resolguin les causes reals.
Funcas atribueix la crisi d'accés a l'habitatge a una oferta insuficient després d'una dècada en què la construcció de nous habitatges s'ha situat per sota de la creació de noves llars. En l'últim número de ‘Quaderns d’Informació Econòmica’, l'entitat sosté que el principal risc actual no és una nova bombolla immobiliària com la del 2008, sinó una escassetat estructural d'habitatge, i defensa que ampliar l'oferta és clau per millorar l'accessibilitat. Segons el centre d’anàlisi, el problema ja no és un excés de finançament ni una oferta descontrolada, sinó una escassetat estructural d'habitatge que conviu amb una demanda persistent i noves formes de vulnerabilitat financera.
Per això, adverteix que analitzar la situació actual amb els mateixos esquemes que fa quinze anys pot conduir a diagnòstics equivocats i a mesures que no resolguin les causes del problema.
Funcas ha apuntat que l'habitatge ha deixat de ser únicament un bé de mercat per convertir-se en una infraestructura que condiciona aspectes com la mobilitat laboral, la formació de llars, la natalitat, la desigualtat patrimonial entre generacions i la productivitat.