Hereu situa Catalunya i València en el nou mapa de la indústria de defensa: "És un canvi molt històric"

El ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, ha situat Catalunya i València en el nou mapa de la indústria de defensa i seguretat i ha assegurat que es tracta d’un "canvi molt històric". En la seva intervenció al Foro Mediterráneo de Prensa Ibérica, celebrat al CosmoCaixa de Barcelona, Hereu ha afirmat que fa dos o tres anys l’arc mediterrani gairebé no apareixia en aquest sector i que, quan va arribar al ministeri, "ni València ni Catalunya" constaven en alguns mapes industrials de defensa. El ministre també ha reivindicat el paper polític i econòmic de l’arc mediterrani i ha dit que representa "la major esmena" que es pot fer a "l’Espanya centralista" i a la "concepció unitarista" de l’Estat.

Hereu ha assegurat que Catalunya i València “comencen a estar en el mapa” de la indústria de defensa i seguretat perquè disposen de “molts ecosistemes industrials” que es poden connectar amb “el gran esforç europeu i espanyol” en aquest àmbit. Segons el ministre, aquest impuls s’ha de llegir com una oportunitat industrial vinculada a la defensa del “model social i polític” europeu.

“El que l’arc mediterrani gairebé no tenia fa dos o tres anys és la indústria de la defensa i la seguretat”, ha afirmat Hereu, que ha recordat que en arribar al ministeri va veure mapes amb “molts corredors a Espanya”, però sense presència de Catalunya ni València. “Ara comencen a estar en el mapa”, ha afegit.

El ministre ha sostingut que l’arc mediterrani tindrà a partir d’ara “molta més presència” en aquest sector de la que havia tingut històricament. “No em facin analitzar per què estaven al marge d’aquest mapa de la defensa, de la indústria de la defensa, perquè segurament era per dos vectors que no es volien trobar”, ha dit. “Ara hi estem treballant molt intensament i això també és un canvi molt històric”, ha conclòs.

"Motor industrial"

En clau política, Hereu ha reivindicat l’arc mediterrani com una realitat que qüestiona la visió centralista de l’Estat. “Per a mi, l’arc mediterrani i el que representa és la major esmena que un pot fer a l’Espanya centralista, a la concepció unitarista de l’Estat espanyol”, ha afirmat. Segons el ministre, aquest concepte té una “dimensió política” perquè interpel·la sobre si Espanya s’ha d’entendre com una realitat “diversa i plural” o com una realitat “unitària” que només entén “d’una llengua, d’una concepció i d’un sol node”.

Hereu ha anat més enllà i ha definit l’arc mediterrani com “el concepte més antitètic” a una Espanya que només s’entén “des d’una sola perspectiva”. Per això, ha dit, històricament ha tingut “tants enemics” i “tants impediments” per articular-se com una realitat amb diversitat però també amb capacitat de ser “un gran referent”.

El ministre també ha destacat el pes econòmic de l’arc mediterrani i l’ha definit com el “principal motor industrial” d’Espanya. Segons ha detallat, aquest territori representa el 47% del valor afegit brut industrial i més del 50% de les exportacions. Per això, ha defensat que és un dels escenaris “primordials” per impulsar el canvi de model productiu cap a una economia “més oberta” i amb més pes de la indústria manufacturera.

En turisme, Hereu ha afirmat que l’arc mediterrani concentra el 56% de les places hoteleres i representa el 60% del model turístic espanyol des del punt de vista de l’atractiu internacional. El ministre ha admès que aquesta concentració planteja reptes de “sostenibilitat social i ambiental” i ha defensat la necessitat de transformar el model per desconcentrar, diversificar, digitalitzar i desestacionalitzar l’activitat turística.

"Un projecte en marxa"

Hereu ha explicat que el Ministeri d’Indústria i Turisme està invertint 7.200 milions d’euros en política industrial i 3.400 milions en la transformació del model turístic. També ha citat projectes concrets vinculats a l’arc mediterrani, com el primer Cupra Raval de Seat, la planta de PowerCo a Sagunt, Ford a Almussafes, la transformació de la petroquímica de Tarragona i Cartagena, Navantia, o els 200 milions assignats a Cemex a Alcanar per a la descarbonització de la indústria cimentera.

El ministre ha situat aquests projectes en el marc de “l’emergència del nou gran hub industrial d’Europa”, que ha identificat amb Espanya, però ha remarcat que l’arc mediterrani n’és una “base fonamental”. També ha esmentat els PERTE de renovables, hidrogen i emmagatzematge, i de microelectrònica i semiconductors, així com els 719 milions aprovats per al projecte de la gigafactoria europea establerta a Catalunya i compartida amb Madrid, que ha definit com una de les grans infraestructures per abordar l’estratègia europea de la intel·ligència artificial.

Finalment, Hereu ha reivindicat el corredor mediterrani com un projecte “en marxa” després de dècades de reivindicació. Segons ha dit, en els darrers vuit anys s’han licitat més de 8.000 milions d’euros i hi ha més de 5.000 milions en obres. Ha citat els trams Castellbisbal-Martorell, Martorell-Tarragona, Tarragona-Castelló i Castelló-València, i ha admès que hi ha tant cansament acumulat per l’espera que es pot arribar als resultats finals “una mica esgotat”.