Hernández presenta el fons de Can Duran, que documenta prop de vuit segles d'història del patrimoni rural vallesà
El conjunt està integrat per 686 unitats documentals en suport paper i 64 pergamins
- Què és: Un conjunt de 686 documents en paper i 64 pergamins del mas de Can Duran (Palau-solità i Plegamans) i Can Patxau (Sentmenat), amb documentació entre 1171 i 1945. Inclou contractes, testaments, inventaris i registres comptables.
- Per què importa: Ofereix un testimoni excepcional sobre l'evolució de la propietat de la terra, les estratègies familiars i la gestió patrimonial dels masos vallesans, essencial per a la recerca de la història agrària i familiar del país.
- Accés i exposició: El fons és consultable presencialment a l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental i telemàticament a través d'Arxius en Línia. S'ha inaugurat també l'exposició 'Can Duran: Societat i món rural'.
La consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha presidit a l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental la presentació del fons documental de Can Duran, un dels conjunts documentals patrimonials "més rellevants" conservats per la Xarxa d'Arxius Comarcals de Catalunya i "un llegat excepcional per a la història agrària i patrimonial" del Vallès. El fons documenta prop de vuit segles d'història del patrimoni rural vallesà. El conjunt està integrat per 686 unitats documentals en suport paper i 64 pergamins i reuneix documentació produïda entre els anys 1171 i 1945. Es pot consultar a través d'Arxius en Línia.
El fons agrupa la documentació generada pel mas de Can Duran, de Palau-solità i Plegamans, i incorpora també la del mas de Can Patxau, de Sentmenat. Amb una cronologia que s'estén entre els anys 1171 i 1945, constitueix "un testimoni excepcional sobre l'evolució de la propietat de la terra, les estratègies familiars i la gestió patrimonial dels masos vallesans al llarg de gairebé vuit-cents anys".
El conjunt està integrat per 686 unitats documentals en suport paper i 64 pergamins. Entre la documentació conservada hi ha establiments i contractes d'arrendament, capítols matrimonials, testaments, poders notarials, inventaris de béns, registres comptables, documentació judicial, correspondència i nombrosos impresos i publicacions. Aquest ampli ventall documental permet reconstruir no només la gestió del patrimoni familiar, sinó també les relacions socials, econòmiques i institucionals dels seus titulars al llarg dels segles.
El fons documental de Can Duran és consultable tant presencialment a l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental com a través del portal Arxius en Línia.
Durant la jornada també s'ha inaugurat l’exposició 'Can Duran: Societat i món rural a través d’un fons patrimonial del Vallès Occidental', que mostra una selecció dels documents més representatius del conjunt.
En l'acte també hi han intervingut l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart; el director general de Patrimoni Cultural, Joaquim Borràs; el director de l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental, Xavier Gayán, i el titular del fons, Pere Duran, que va cedir la documentació en règim de comodat a la Generalitat de Catalunya l’any 2025. La jornada ha comptat igualment amb una taula rodona dedicada al valor històric del fons, amb la participació dels especialistes Miquel Pérez Latre, cap de l’Àrea dels Fons Històrics de l’Arxiu Nacional de Catalunya; Maria Luz Retuerta, exdirectora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, i Joan Soler, director de l’Arxiu Històric de Terrassa.
La consellera Hernández ha destacat que el fons Can Duran és una aportació documental "d’un valor excepcional per al foment de la recerca de la història agrària, patrimonial i familiar. No només en el context de la comarca, sinó també per al conjunt del país". Per això, Hernández ha agraït a la família Duran Vall-llosera, haver "conservat, vetllat i preservat" aquesta documentació "al llarg de moltes generacions".
Segons ha expressat l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, per a la ciutat, a través de l'Arxiu Comarcal, és "un honor i un orgull acollir el llegat de vuit segles d'història, de vida al territori, un fons que ens permet arribar a les arrels de la Catalunya del 2026". En aquest sentit, ha afegit que "participar en la conservació d’aquest fons és també treballar per preservar la memòria i fer-la accessible, posant aquest patrimoni a disposició de la ciutadania".