Homenatgen els activistes antifranquistes que van participar fa 60 anys en el segrest de la Mare de Déu de Núria

El Santuari de Núria ha acollit aquest dijous la celebració del 60è aniversari del segrest de la Mare de Déu de Núria, una acció duta a terme el juliol del 1967 per activistes antifranquistes. La comissió organitzadora ha volgut recordar els fets perquè no quedin en l'oblit. Entre d'altres, s'ha homenatjat als excursionistes Xavier Margais i Toni Ribas, protagonistes del robatori, que el van idear com un acte de protesta emmarcat en la campanya 'Volem bisbes catalans'. Un dels actes destacats ha estat la donació d'una reproducció de la verge de Núria per part de la família d'un dels participants en el segrest, Nemesi Solà. El seu fill, Aureli Solà, ha dit que avui se salda "un greuge amb uns patriotes que van defensar la cultura i el país".

L'homenatge al 60è aniversari del segrest de la Mare de Déu de Núria, que ha comptat amb la participació d'unes 200 persones, ha començat a primera hora del matí amb una pujada a peu al santuari des de Queralbs (Ripollès). A quarts de 12 de migdia han arrencat els actes oficials amb la rebuda dels caminadors, els parlaments i la inauguració d'una placa en record dels fets, dissenyada per Domènec Batalla i Manel Daví, que s'ha col·locat al camí d'entrada a Núria, sota la creu d'en Riba.

Tot seguit, ha tingut lloc un dels actes destacats de l'homenatge que ha consistit en la donació, per part de la família de Nemesí Solà -un dels impulsors de l'acció i mort fa dos anys als 94 anys- d'una reproducció de la verge. Es tracta d'una figura de guix de la Mare de Déu de Núria que va fer un escultor de Barcelona i que va voler regalar als activistes que havien participat en l'acció. Durant molts anys va estar amagada i ara la família de Solà l'ha volgut donar al santuari. El seu fill, Nemesí Solà, ha explicat que fins fa poc desconeixien que la tenien a casa perquè estava molt ben guardada. Segons ha dit, forma part també d'una història que encara té molts interrogants pel pacte de silenci dels seus impulsors. I s'ha mostrat molt emocionat i agraït per aquest homenatge.

Per la seva banda, el president de la comissió organitzadora de l'acte, Manel Daví, ha explicat a l'ACN que l'objectiu principal de l'homenatge era precisament "treure de l'oblit aquest fet tan important de la nostra història". Segons Daví, durant molts anys "va quedar oblidat per por d'explicar-ho per por de les represàlies" i, per tant, ha dit, "el silenci era total".

A l'acte hi han participat alguns dels activistes que ho van viure en primera persona i que encara són vius com Xavier Margais, que en el moment dels fets tenia 20 anys. Margais s'ha mostrat molt emocionat: "No tinc paraules per descriure el que sento". L'activista també ha volgut recordar aquells que ja no hi són i que van participar en l'acció.

Acte de protesta contra el nomenament d'un bisbe espanyol

Els excursionistes Xavier Margais i Toni Ribas van protagonitzar el segrest de la imatge de la Mare de Déu de Núria el 9 de juliol de 1967. Darrere d'aquella acció hi havia altres activistes antifranquistes catalans com Xavier Polo, Josep Almeda o Nemesi Solà. El robatori era un acte de protesta contra el nomenament d'un bisbe espanyol que van fer titular de la diòcesi de Barcelona, i també s'emmarcava dins la campanya 'Volem bisbes catalans'.

El mateix 9 de juliol, després del segrest, van començar a circular uns fulls signats per una inexistent 'Comissió de sacerdots i militants d'Acció Catòlica', que demanava el retorn de l'abat Aureli Maria Escarré, expulsat per Franco arran d'unes declaracions al diari francès Le Monde. Per retornar la imatge també demanaven la dimissió de l'arquebisbe espanyol Marcelo Gonzàlez com a titular de la diòcesi de Barcelona i el lliure nomenament de bisbes autòctons de Catalunya.

Un dels participants en el segrest, Xavier Polo, ha explicat aquest dijous que l'acció es va produir perquè no volien que la Mare de Déu de Núria "estigués segrestada per un criminal de guerra i un assassí com era Franco que també perseguia el català". De fet, asseguren que el franquisme volia fer servir la coronació de la verge com un "èxit" del règim. Finalment, la coronació de la imatge es va fer igual, però amb una rèplica. La premsa de l'època, nacional i internacional, es van fer ressò del segrest que era precisament el que perseguien els activistes. El 1971 es va nomenar Narcís Jubany com a arquebisbe de Barcelona i Aureli Maria Escarré va poder tornar a Catalunya. En haver complert el que es demanava, la imatge de la Mare de Déu de Núria es va retornar l'any 1972.

Polo també ha explicat que van estar molt temps amb "la Nina amunt i avall", que era com l'anomenaven en clau. I ha afegit, "avui estic molt content perquè la Nina ha tornat a venir aquí".

L'acte ha comptat amb el suport de la Unió Excursionista de Vic, el Club Muntanyenc l'Hospitalet i l'Ajuntament de Queralbs. Per finançar l'acte també s'ha engegat una campanya de mecenatge.