VEUCAT
Notícies de Catalunya, comarca a comarca.
Societat

Homenatgen les víctimes de la repressió franquista en un acte al Fossar de la Pedrera de Montjuïc

El conseller Espadaler subratlla que "mantenir viva la memòria de les víctimes" és assumir un "compromís de futur"

Homenatgen les víctimes de la repressió franquista en un acte al Fossar de la Pedrera de Montjuïc

El Fossar de la Pedrera al Cementiri de Montjuïc ha acollit aquest dissabte l'acte d'homenatge a les persones executades, empresonades i perseguides pel règim franquista per motius polítics i ideològics. Se celebra cada any en el marc del Dia Nacional en Memòria de les Víctimes de la Guerra Civil i de les Víctimes de la Repressió de la Dictadura Franquista. L'acte ha estat presidit pel conseller de Justícia, Ramon Espadaler, que ha subratllat que "mantenir viva la memòria de les víctimes és assumir un compromís de futur". La commemoració d’enguany ha estat especialment significativa perquè coincideix amb el 50è aniversari de l’Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya.

Durant l’acte, el conseller Espadaler ha reivindicat el paper pioner d'aquesta entitat, ja que va situar l’any 1976 la memòria democràtica, la reparació i la dignificació de les víctimes al centre de la seva activitat, abans fins i tot que ho fessin les institucions públiques. En aquest sentit, ha destacat la seva tasca durant aquests 50 anys per preservar el record de les persones represaliades i ha subratllat que "aquestes reflexions, que són feixugues i temorenques, són les que de veritat normalitzen i reparen, posen veritat i honoren la memòria de les persones represaliades".

El titular de Justícia i Qualitat Democràtica ha remarcat que la memòria democràtica és una responsabilitat col·lectiva que també s’ha de traduir en polítiques públiques. "La democràcia no ens ha vingut donada, no és perenne", ha afirmat, i ha defensat la necessitat de mantenir aquestes cites anuals com a espais de record i reconeixement a les víctimes. En aquest sentit, ha agraït a l’Associació “l’esforç” i la tasca sostinguda durant cinc dècades per mantenir viva la memòria de les més de 1.700 persones que reposen al Fossar de la Pedrera.

Com cada any, la data de la commemoració està vinculada estretament a la figura del president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys, executat al castell de Montjuïc el 15 d’octubre de 1940. Enguany fa 86 anys del seu afusellament.

El conseller Ramon Espadaler ha presidit la commemoració, organitzada pel Memorial Democràtic ‒adscrit al Departament de Justícia i Qualitat Democràtica‒ i Cementiris de Barcelona, amb la col·laboració de l’Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya. L’acte ha comptat també amb l'assistència del president del Parlament de Catalunya, Josep Rull i Andreu; Raquel Gil Eiroá, tinenta d’alcaldia de Promoció Econòmica, Treball, Feminisme i Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, així com representants de l’entitat memorialista.

Després dels parlaments institucionals, s’ha ofert un concert d’homenatge a càrrec de músics formats a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), preparat i dirigit pel músic i musicòleg Joaquim Rabaseda, amb interpretacions d’obres de Beethoven.

El concert ha recuperat un episodi de la memòria cultural del país. El 17 de gener de 1937 es va organitzar al Palau de la Música Catalana un concert “a profit de les víctimes del feixisme”. Un trio de corda va obrir l’actuació amb la Serenata en re major, op. 8, de Beethoven. Va ser una manera de reivindicar la cultura a la rereguarda i d’emparar-se en els referents clàssics per denunciar la barbàrie.

Posteriorment, les autoritats han fet dues ofrenes florals: una al monument als Immolats i una altra a la tomba del president Lluís Companys, acompanyada del cant de l’himne nacional de Catalunya.

El Fossar de la Pedrera, un espai de memòria i dignitat democràtica

El Fossar de la Pedrera acull les restes de fins a 1.717 executats entre 1939 i 1952 a Barcelona, la majoria dels quals van ser afusellats al Camp de la Bota per motius polítics i ideològics. La fossa comuna més gran del país és també un espai de record i reconeixement a totes les persones que van patir empresonament, persecució i repressió per defensar la llibertat, la democràcia i els drets humans.

L’espai es va dignificar el 1985, a iniciativa de l’Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, amb la participació de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. El projecte, dissenyat per l’arquitecta Beth Galí, va convertir aquest indret en patrimoni memorial concebut per preservar el record de les víctimes i fer visible la repressió exercida pel règim franquista.

Quatre dècades després, el Fossar continua sent un referent de les polítiques de memòria democràtica del país. L’any 2009 es va incorporar a la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic. Gràcies a la senyalització, els visitants poden explorar el conjunt i conèixer la història per mitjà dels diferents elements que formen el recorregut.

Llegeix l'original a l'ACN