Identificats a Barcelona casos d'una infecció cutània associada a animals transmesos per contacte íntim entre persones

Un estudi liderat per professionals dels Serveis de Microbiologia i de la Unitat d’ITS Drassanes del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, ha descrit nou casos de dermatofilosi diagnosticats a Barcelona entre desembre de 2025 i març de 2026. Les dades clíniques, epidemiològiques i genòmiques observades apunten a una possible transmissió entre persones en el context de contacte íntim o sexual. La dermatofilosi és una infecció cutània poc freqüent en humans causada per bacteris del gènere 'Dermatophilus'. Fins ara, els casos humans descrits a la literatura científica s’havien relacionat principalment a persones en contacte amb animals, especialment bestiar, cavalls o altres mamífers.

El treball ha estat publicat a la revista 'Emerging Infectious Diseases'. En aquest estudi, s’han analitzat nou casos detectats a Barcelona. Els pacients eren homes que havien tingut sexe amb altres homes i que presentaven lesions cutànies lleus, com ara erupcions, pàpules o nòduls, localitzades sobretot a la zona genital, els engonals, les cuixes o l’àrea de la barba. Tots van evolucionar favorablement i van respondre bé al tractament antibiòtic, sense complicacions.

L’anàlisi microbiològica i genòmica de les mostres va indicar que els microorganismes identificats eren molt similars entre si, fet que reforça la hipòtesi d’un origen comú recent. “Els resultats apunten a un possible canvi en el patró de transmissió d’aquest bacteri, que fins ara s’havia associat sobretot a l’exposició animal. A més, les dades genòmiques mostren que els bacteris formen un llinatge diferenciat dins del gènere 'Dermatophilus', fet que obre la possibilitat que corresponguin a una espècie bacteriana encara no descrita i que podria tenir un comportament epidemiològic diferent del conegut fins ara”, explica Juan José González, adjunt del Servei de Microbiologia de Vall d’Hebron i cap del grup de Microbiologia del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). “Tot i això, es tracta d’una infecció poc freqüent i els casos observats han tingut una clínica lleu”, afegeix.

Els autors assenyalen que les manifestacions clíniques poden ser poc específiques. Per aquest motiu, Vicente Descalzo, adjunt del Servei de Malalties Infeccioses de Vall d’Hebron i investigador del grup de Malalties Infeccioses del VHIR, destaca que “és important que els professionals tinguin en compte aquesta infecció davant determinats quadres cutanis, per tal de facilitar-ne el diagnòstic i el tractament”.

En aquest context, el grup d’estudi d’Infeccions de Transmissió Sexual de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica també ha distribuït un document informatiu entre els seus membres en què es recullen aquests casos i un altre clúster similar detectat simultàniament a Lió i París. El document assenyala que la malaltia podria estar emergint com una dermatosi bacteriana transmissible en xarxes sexuals amb alta exposició. Arran d’aquesta comunicació, els investigadors han tingut coneixement de nous casos compatibles en altres ciutats de l’Estat i d’Europa, fet que suggereix que no es tracta d’un fenomen estrictament local i que podríem estar davant d’una infecció cutània emergent, probablement infradiagnosticada.

Tot i que encara calen estudis addicionals per determinar amb precisió i l’abast i els mecanismes de transmissió implicats, els autors subratllen la importància d’augmentar la sospita clínica davant lesions cutànies compatibles, promoure la presa de mostres microbiològiques i impulsar una vigilància coordinada entre les unitats d’infeccions de transmissió sexual, microbiologia i salut pública.