Identifiquen tres dades clíniques que poden ajudar a detectar persones amb TOC amb més risc de conductes suïcides

Un estudi coliderat per investigadors de la Unitat de TOC de l'Hospital Universitari de Bellvitge-IDIBELL i de la Universitat de Santiago de Compostela ha identificat tres factors clínics que poden ajudar a detectar les persones amb trastorn obsessivocompulsiu (TOC) que presenten un risc més elevat de conductes relacionades amb el suïcidi: els antecedents familiars de suïcidi, la presència d'un trastorn afectiu i els antecedents de consum problemàtic de substàncies. Tots aquesta elements figuren a la història clínica dels pacients. La recerca ha analitzat 199 persones amb TOC ateses a a unitat i seguides durant una mitjana de 17,8 anys.

El trastorn obsessivocompulsiu és un trastorn psiquiàtric caracteritzat per pensaments, imatges o impulsos intrusius que generen un malestar important (les obsessions) i que poden portar la persona a repetir conductes o rituals mentals (les compulsions) per intentar reduir l’angoixa. Tot i que històricament s’havia considerat que el risc de suïcidi en les persones amb TOC era similar al de la població general, la recerca dels darrers anys ha mostrat que presenten una probabilitat més elevada de tenir pensaments i conductes suïcides.

“El risc de conductes relacionades amb el suïcidi en persones amb TOC és més elevat que a la població general. Un dels elements que cal tenir en compte és que moltes persones amb TOC presenten també altres trastorns associats, com la depressió o l’ansietat”, ha explicat Cinto Segalàs, de la Unitat de TOC del Servei de Psiquiatria de l’Hospital de Bellvitge i membre del grup de Psiquiatria i Salut Mental de l’IDIBELL.

Tres factors que ja es poden valorar a la consulta

L’equip investigador ha analitzat diferents combinacions de variables clíniques i sociodemogràfiques per determinar quines aportaven més informació. Les tres que, combinades, han ofert els millors resultats han estat els antecedents familiars de suïcidi, la presència d’un trastorn afectiu i els antecedents de consum problemàtic de substàncies. La gravetat dels símptomes del TOC, en canvi, no ha millorat de manera substancial la capacitat predictiva.

També s’ha estudiat el possible paper de les experiències traumàtiques durant la infància. “Hi ha molts estudis que relacionen les situacions traumàtiques a la infància amb una probabilitat més elevada de patir trastorns mentals a l’edat adulta. Per això vam voler comprovar si incorporar aquesta informació millorava també la capacitat de predir el risc en persones amb TOC, però no va aportar una millora significativa al model”, ha explicat el doctor Segalàs.

Els autors han plantejat, però, que el trauma infantil podria tenir una relació indirecta amb el risc a través del desenvolupament posterior de trastorns afectius o problemes relacionats amb el consum de substàncies, una hipòtesi que requerirà nous estudis.

La principal implicació clínica ha estat que no cal aplicar l’algoritme a cada pacient perquè els resultats siguin útils. Les tres variables ja formen part de la informació que habitualment poden recollir psiquiatres i psicòlegs clínics durant la valoració.

“Les variables ja les tenim en compte a la pràctica clínica. No és que apliquem l’algoritme a cada pacient, però si una persona presenta aquests factors, hi hem d’estar més alerta: podem fer un seguiment més freqüent, valorar si cal ajustar el tractament o mobilitzar més recursos assistencials. L’objectiu és adaptar el seguiment al risc i a les necessitats de cada persona”, ha afegit Segalàs.

Una eina d’orientació, no de certesa

L'investigador ha insistit que els resultats no s’han d’interpretar com una fórmula capaç d’anticipar una conducta individual. El model presenta una capacitat predictiva moderada i l’estudi s’ha realitzat amb una mostra limitada procedent d’una única unitat especialitzada. Per això, els resultats s’han d’entendre com una primera eina d’orientació que necessita validació en cohorts més grans i diverses.

“En psiquiatria, bona part de la valoració clínica es basa en l’entrevista, la història clínica i l’evolució de la persona. Per això és especialment interessant que tres variables senzilles que ja recollim habitualment ens puguin ajudar a orientar millor el risc i decidir qui necessita un seguiment més estret”, ha destacat el doctor.

De cara al futur, l’equip ha volgut aprofundir en la relació entre el trauma infantil i altres elements associats al risc i ampliar la mostra en col·laboració amb altres unitats de TOC. “Ens interessa comprovar si el trauma infantil, encara que no millori directament la predicció del risc de suïcidi, pot estar relacionat amb el desenvolupament d’un trastorn afectiu, que sí que és un dels factors identificats. També volem ampliar la mostra, en contacte amb altres unitats de TOC d’arreu d’Europa i del món, per millorar la fiabilitat del model”, ha conclòs.