Identifiquen un mecanisme que manté en estat d’espera les cèl·lules amb mutacions abans que es formi el tumor

Un estudi liderat per l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) revela un mecanisme molecular fins ara desconegut entre la mutació capaç d’iniciar un càncer i l’aparició del tumor. El treball, publicat a la revista científica PNAS i en col·laboració amb la Universitat de Barcelona, mostra com la cèl·lula es queda en un estat d'espera, que des de l’IDIBELL descriuen com una “bomba de rellotgeria biològica”, fins a trobar un entorn favorable per desenvolupar el tumor. Els investigadors han estudiat aquest mecanisme en l’onocogen MYC, un gen alterat present en més del 60% dels tumors humans, i apunten que la troballa obre una finestra d'oportunitat per intervenir abans que el càncer es desenvolupi.

L’estudi s’emmarca en la idea que el desenvolupament del càncer no és un procés que es desencadeni immediatament per l'aparició d'una mutació oncogènica. El model dominant en biologia del càncer ha plantejat durant dècades que les mutacions en gens clau -oncogens- impulsen de forma més o menys directa la formació de tumors, però cada vegada hi ha més evidències que aquestes mutacions iniciadores -driver mutation- i les que s'acumulen posteriorment poden estar presents en els teixits aparentment sans durant anys, fins i tot dècades, sense que aparegui un tumor clínicament detectable.

El doctor Antonio Gentilella, que encapçala l’equip en Metabolisme del càncer de l'IDIBELL i professor titular de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la UB, assenyala que aquestes cèl·lules acumulen “el potencial necessari per créixer, com una bomba de rellotgeria biològica", en declaracions recollides pel centre de recerca.

En aquest estudi, els investigadors han demostrat que la mutació oncogència - concretament han estudiat l’oncogen MYC- “prepara” la cèl·lula per créixer, però no és capaç per si sola de generar massa tumoral, i han identificat un mecanisme clau, l’eix molecular MYC-LARP1-mTOR, que connecta els dos processos.

L'oncogen MYC activa un programa que posa en marxa la maquinària cel·lular necessària per produir proteïnes i créixer i la proteïna LARP1 manté aquest programa llest però inactiu, a l'espera d'un senyal, que arriba quan l'entorn proporciona les condicions necessàries per créixer i el programa rep el permís per executar-se a través de mTOR. Així, l’eix MYC-LARP1-mTOR actua com un interruptor biològic que separa temporalment la preparació i l’execució del creixement tumoral.

El treball s'ha fet en models de càncer colorectal, però l’abast podria ser molt major ja que MYC està alterat en més del 60% dels càncers humans. Això suggereix que aquest eix molecular pot estar implicat en més tipus de tumors i els investigadors tenen evidències preliminars que el model pot ser vàlid per a altres tumors.

Una finestra d'oportunitat encara sense aplicacions clíniques directes 

L’estudi proposa una nova manera de conceptualitzar l'inici del càncer com un procés de dos passos i els investigadors assenyalen que aquesta visió obre un possible marge d’intervenció abans que el càncer aparegui. En aquest sentit, LARP1 seria la diana molecular més important, en connectar funcionalment MYC, que prepara la maquinària per a l'expansió del tumor, i mTOR, que dona el senyal perquè s’activi.

El doctor Gentilella deixa clar que “encara és aviat per parlar d'aplicacions clíniques directes”, però la troballa apunta que “alterar LARP1 interfereix amb aquest reservori de cèl·lules latents i el procés d'iniciació del càncer”. L'equip treballa en aquesta línia i els primers resultats obtinguts en models animals confirmen que LARP1 resulta clau per a l'aparició del tumor i ajuden a estudiar el període de latència tumoral i desenvolupar estratègies destinades a impedir que el càncer arribi a manifestar-se.