Illa reivindica el Míting de la Llibertat davant dels “extremistes” que s’alimenten de les desigualtats
Raimon Obiols defensa que el missatge d’unitat civil del 1976 és avui "més necessari" que aleshores
- Què ha passat: El president de la Generalitat ha clausurat l'acte de commemoració del 50è aniversari del Míting de la Llibertat (1976) defensant que la llibertat no pot ser "egoista" ni "insolidària". Ha advertit que "l'individualisme ens fa més vulnerables".
- L'advertència: Illa apunta que els "extremistes" s'alimenten de les desigualtats i les dificultats materials de la gent. Va critica una visió de la llibertat que ignori la solidaritat col·lectiva.
- L'herència: Raimon Obiols, impulsor del míting del 1976, ha defensat que el missatge d'"unitat civil" d'aleshores no només continua vigent, sinó que avui és "més necessari" que fa mig segle.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reivindicat aquest dilluns el llegat del Míting de la Llibertat davant dels “extremistes” que s’alimenten de les desigualtats i de les dificultats materials de la gent. En la cloenda de l’acte institucional de commemoració del 50è aniversari del míting, celebrat a l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Illa ha defensat que la llibertat no pot quedar reduïda a una visió “egoista” i “insolidària”. “L’individualisme no ens fa més lliures, ens fa més vulnerables”, ha advertit. En el mateix acte, Raimon Obiols, un dels impulsors del míting del 1976, ha defensat que el missatge d’“unitat civil” d’aleshores no només continua vigent, sinó que avui és “més necessari” que fa 50 anys.
El cap del Govern també ha advertit del risc que els extremismes intentin apropiar-se del concepte de llibertat. Ha defensat que, si fa mig segle el repte era derrotar els hereus de la dictadura i recuperar les llibertats democràtiques, avui cal defensar-les davant dels qui “les buiden de significat” o les utilitzen contra els drets i la democràcia. “La llibertat no es construeix d’una vegada i per sempre”, ha subratllat.
Illa ha aprofitat l’homenatge per portar el concepte de llibertat al present. Segons el president, mai s’havia pronunciat tant aquesta paraula i, alhora, mai havia estat tan “buida de significat” i tan “amenaçada”. En aquest sentit, Illa ha contraposat una concepció individualista de la llibertat amb una idea vinculada als drets, la comunitat i els serveis públics. “La llibertat necessita de l’altre, necessita d’una arquitectura social i d’una comunitat”, ha sostingut.
"La política lenta"
Abans de la intervenció d’Illa, la periodista Esther Vera ha mantingut una conversa amb Raimon Obiols, un dels principals organitzadors del Míting de la Llibertat. Obiols ha recordat aquell acte com una expressió d’esperança col·lectiva i ha reivindicat el paper del PSC com a projecte de continuïtat. “L’èxit del PSC ha estat fruit de la tenacitat, de la política lenta”, ha dit. Segons l’exdirigent socialista, el partit no ha estat una formació de “fast politics”, sinó de “fer solc”.
Obiols també ha alertat que venen “temps molt complicats” i ha defensat que el missatge de comunitat democràtica, pluralisme, respecte i unitat civil del 1976 manté plena actualitat. “Aquell missatge de la unitat civil de l’any 1976 no sols segueix vigent, sinó que potser és més necessari avui que aleshores”, ha afirmat.
"La democràcia no va ser regalada"
L’acte ha comptat també amb intervencions del conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, que ha alertat que "aquesta democràcia no ens va ser regalada, ens va costar molt de dolor, i no és un dret guanyat per sempre".
També ha intervingut Jordi Font i Cardona, patró de la Fundació Rafael Campalans, que ha dit que aquell va ser el míting en què el socialisme català emergia de les catacumbes".
El Míting de la Llibertat es va celebrar el 22 de juny del 1976 al Palau Blaugrana de Barcelona, set mesos després de la mort de Franco, sota el lema “Guanyem la llibertat, la resposta socialista”. Va reunir milers de persones i és considerat el primer gran acte polític de masses de la Transició. També va esdevenir l’acte fundacional del PSC-Congrés, una de les peces que posteriorment donarien lloc a l’actual PSC.