Indra desenvoluparà les noves estacions remotes del sistema de navegació per satèl·lit europeu Galileo
La companyia ha signat dos contractes per valor de 52,3 milions i preveu fins a 50 nous llocs de treball a Barcelona
- Què ha passat: Indra ha signat dos contractes amb l'Agència Espacial Europea per desenvolupar estacions remotes de Galileo, l'alternativa europea al GPS. Les estacions receptores (GSS) reben i comproven els senyals de la xarxa.
- Els números: El total és de 52,3 milions d'euros, dels quals 29,6 van per al contracte de les estacions GSS. El projecte es liderat des del 22@ de Barcelona i preveu fins a 50 nous llocs de treball.
- Per a qui importa: Per a la Unió Europea, que reafirma la independència tecnològica davant el GPS nord-americà. Per a Barcelona, com a pol tecnològic de desenvolupament de projectes espacials europeus.
Indra Group desenvoluparà les noves estacions remotes del sistema de navegació per satèl·lit europeu Galileo, la competència del GPS nord-americà. La companyia ha signat aquest dimarts a Barcelona dos contractes per valor de 52,3 milions d'euros amb l'Agència Espacial Europea (ESA) per desplegar la segona generació d'estacions receptores (GSS) i estacions d'enllaç ascendent (ULS). El contracte de les estacions GSS -que reben i comproven el senyal de la xarxa Galileo- està dotat amb 29,6 milions d'euros i estarà liderat des del districte tecnològic 22@ de Barcelona. "Necessitarem talent per desenvolupar aquest projecte i preveiem fins a 50 nous llocs de treball a la capital catalana", ha apuntat Carlos Álvarez, director del programa.
El contracte de Barcelona anirà acompanyat de les empreses GMV i Thales Six, i suposarà la construcció de dues estacions GSS en una primera fase, ampliable a 15 estacions en un futur. Pel que fa a les estacions d'enllaç ascendent (ULS), l'acord ascendeix a uns 22,7 milions d'euros i el projecte s'impulsarà des de Madrid, amb un impacte laboral similar i la implicació de diverses empreses com Idneo, Anteral i Acorde, especialitzades en comunicacions per satèl·lit, tecnologies de radiofreqüència, infraestructures 'cloud' i ciberseguretat. En aquest cas, es tracta d'estacions que envien dades a la xarxa de 28 satèl·lits Galileo per redistribuir la informació entre els usuaris.
Les estacions remotes GSS i ULS del sistema de navegació Galileo estan situades arreu del món i, generalment, en territori europeu. "No són més grans que una sala d'estar, estan dotades de grans antenes i no compten amb operadors humans", ha comentat Álvarez. "Les futures estacions seran de nova generació i amb les últimes tecnologies, molt més flexibles i segures davant de possibles atacs magnètics o cibernètics", ha recalcat el també responsable de Missions de Navegació a Indra Space. "Es desplegaran en les mateixes ubicacions, però amb millors prestacions i serveis per als usuaris", ha puntualitzat Álvarez, que ha recordat que Galileo ja l'utilitzen més de 5.000 milions de dispositius arreu del món.
"El nou Galileu 2.0 tindrà molta més precisió en la ubicació, més que el GPS, amb millores evidents en serveis de navegació per carretera, ferroviària o aèria", ha enumerat el responsable de Missions de Navegació a Indra Space. "A banda, també serveix per a tasques de les forces de l'ordre o del sector militar", ha puntualitzat Álvarez. Com a contractista principal dels dos projectes, Indra assumirà el disseny, el desenvolupament i el lliurament de les noves estacions. També encapçalarà dos equips industrials europeus que combinaran les seves capacitats tecnològiques per desenvolupar les infraestructures de segona generació, amb la participació d'universitats espanyoles en les tasques d’innovació i transferència tecnològica.
Sàmper: "Indra és un actor estratègic en l'àmbit europeu"
El conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ha estat l'encarregat de cloure la jornada -que s'ha celebrat a la seu de la CNMC a Barcelona- just abans de la firma dels dos contractes. "Catalunya allarga la mà a Indra, un actor estratègic en l'àmbit europeu", ha defensat Sàmper, que ha recordat les tres dècades de presència de la companyia al territori i els seus més de 3.500 treballadors. "Europa s'havia adormit en termes de defensa i tecnologia aeroespacial, i benvingudes siguin totes les autonomies estratègiques que podem desenvolupar", ha assenyalat el titular d'Empresa i Treball. "Cal recuperar ara el terreny i guanyar en sobirania estratègica en matèria de defensa i seguretat", ha conclòs Sàmper.