Iolanda Batallé guanya el VIII Premi Proa de Novel·la amb 'Lluny de Califòrnia'
L'autora recupera un episodi de la seva joventut als Estats Units: "Tots som un desastre ple d'amor"
- Què ha passat: La novel·la 'Lluny de Califòrnia' narra la història d'una escriptora de cinquanta anys que revisa un amor vicut a Berkeley als vint-i-tres. El premi, dotat amb 40.000 euros, arribarà a les llibreries el 18 de novembre.
- Per què és especial: Batallé va estudiar a Berkeley (1993-1995) i va ensenyar a Los Angeles fins al 1998. Considera el llibre 'el millor' dels vuit que ha escrit, i només podia fer-lo amb la maduresa de la cinquantena.
- La trama: Alternança entre el diari professional d'una editora 'cremada' i el text de la protagonista. Explora com l'amor, la malaltia mental i el pas del temps transformem els nostres desastres.
- Context del premi: Es van presentar 49 obres. El jurat la descriu com 'breu, intensa i elèctrica', i destaca que dialoga amb Woolf, Rodoreda i Bendicho.
L'escriptora i editora Iolanda Batallé (Barcelona, 1971) ha guanyat el VIII Premi Proa de Novel·la amb 'Lluny de Califòrnia'. El llibre aborda la història d'una escriptora de cinquanta anys que s'enfronta a l'amor que va viure a Califòrnia quan en tenia vint-i-tres. Justament, Batallé va estudiar a la Universitat de Berkeley i va ser professora a Los Angeles als anys noranta. Diu que és una novel·la de maduresa que l'ha ajudat a "endreçar i entendre" coses que va viure tres dècades enrere. "Tots som un desastre ple d'amor", defensa la guardonada. El premi està dotat amb 40.000 euros i s'hi han presentat 49 obres. El títol arribarà a les llibreries el pròxim dimecres 18 de novembre.
Maria Viladoms és una escriptora de cinquanta anys. La seva editora l'empeny a tornar a una història que fa tres dècades que evita. Als vint-i-tres anys, acabada de casar amb el Joe, va marxar becada a Berkeley. Allà es va enamorar del Max, un noi de dinou anys amb depressió ciclotímica. La relació es va anar complicant fins que ella va decidir tornar a Catalunya.
La novel·la alterna el dietari professional de l'editora, una dona "cremada" i "farta de tot", amb el text que va escrivint la protagonista. Batallé reconeix que s'ho ha passat molt bé amb aquest personatge, que defineix com "quasi una caricatura". També diu que mai havia treballat tant l'humor i la crítica.
Batallé descriu el llibre com la història d'una jove "plena d'amor" que converteix la seva vida en un desastre i descobreix que hi ha desastres "que l'amor no pot solucionar". La vida, afegeix, també és "paciència i saviesa" i "calma i perdó". D'aquí ve la frase que repeteix al llarg de la presentació: "Tots som un desastre ple d'amor".
Per al portaveu del jurat, Xavier Pla, és una obra "breu, intensa i elèctrica". Assegura que dialoga amb Virginia Woolf, Mercè Rodoreda i Núria Bendicho i que mostra "la cara més aspra i descarnada del dolor, la malaltia mental i el dol". El jurat del VIII Premi Proa de Novel·la també l'han conformat Mar Bosch, Anna Sáez Mateu, Vicenç Villatoro i Josep Lluch.
Tres dècades d'espera
Entre els fets que va viure Iolanda Batallé i el punt final d'aquesta novel·la hi ha trenta anys, i els quatre últims els ha dedicat a escriure-la. És el seu vuitè llibre i el considera "el millor" que ha fet en la seva trajectòria literària. Assegura que no l'hauria pogut fer "fa 30 anys, ni fa 20, ni fa 10". Amb aquesta obra tanca un camí que va començar amb 'La memòria de les formigues'.
A 'Massa deutes amb les flors' parlava del dolor d'una família que va salvar un poble abandonat d'alta muntanya. Ara mira cap a la noia que era als vint anys. "Aquella Maria Viladoms de 20 anys va fugir, la Maria Viladoms cinquantina no fugiria", resumeix. La conclusió que en treu és que "l'amor és ser-hi" quan les coses es compliquen.
De Berkeley a Los Angeles
La salut mental travessa tot el llibre. L'autora recorda que als anys noranta, a Catalunya, aquests trastorns eren "desconegudíssims". A Califòrnia, en canvi, se'n parlava fins i tot a les reunions de professors. La novel·la també mostra com qui estima una persona amb una malaltia mental severa acaba patint-la.
Batallé coneix bé aquell món. Va arribar a Berkeley el 1993 amb una beca, hi va estudiar fins al 1995 i després va fer classes de literatura en un institut de Los Angeles fins al 1998. Després d'anys de tràmits per aconseguir la Green Card, la va rebutjar per tornar a casa. "Ara no me'n penedeixo gens", assegura. Hi té molts amics, però "ara no voldria viure als Estats Units".
La directora de la Llibreria Ona recorda que molts autors en català no poden viure de la literatura. Molts escriuen de matinada, els caps de setmana o en vacances. Per això veu el premi com una empenta per continuar. També celebra entrar en un palmarès on hi ha més escriptores que escriptors, amb noms com Maite Salord, Laura Gost, Eva Comas-Arnal o Núria Cadenes.