Irídia i Òmnium recorren l'arxivament de la investigació per les tortures a les germanes Serra a Via Laietana

Irídia i Òmnium Cultural han recorregut davant l'Audiència de Barcelona l'arxivament de la investigació de la fiscalia per les tortures patides per les germanes Blanca i Eva Serra a la comissaria de la Via Laietana durant el franquisme i la transició. La fiscalia va concloure el març passat, que les germanes Serra van ser víctimes de tortures per motius polítics en un context de repressió franquista. Veu demostrat que van patir quatre detencions amb tortures i qualifica els fets de crims contra la humanitat, reconeixent-les com a víctimes d’acord amb la llei de Memòria Democràtica. Però va arxivar el cas perquè no havia pogut identificar els autors dels fets.

Irídia i Òmnium consideren que el ministeri públic no havia realitzat cap diligència per mirar d’identificar els responsables dels fets. El mateix decret assenyala les dificultats trobades per accedir a documentació policial. El decret de la fiscalia es va traslladar al jutjat d’instrucció número 6 de Barcelona, que, seguint les seves indicacions, havia obert diligències prèvies per l’existència d’un possible delicte de lesa humanitat en forma de tortures. Al mateix temps, va acordar el sobreseïment provisional per falta d’autor identificat.

Davant aquesta decisió, i d’acord amb la voluntat expressada per Blanca Serra abans de la seva mort l'abril passat, Irídia ha interposat, amb el suport d’Òmnium, un recurs d’apel·lació directe davant l’Audiència de Barcelona amb l’objectiu de reobrir la investigació i avançar en la identificació dels responsables de les tortures. El recurs incorpora nous elements rellevants, extrets dels arxius obtinguts per la mateixa fiscalia, entre els quals els números policials dels agents implicats, així com referències al cap de la comissaria de Via Laietana.

Per aquest motiu, en el recurs d’apel·lació se sol·licita que es reobri el procediment i que es practiquin les diligències necessàries per determinar si les persones identificades continuen vives i, en cas afirmatiu, que siguin citades a declarar, d’acord amb els estàndards establerts pel Tribunal Europeu de Drets Humans en matèria d’investigació de tortures i altres violacions greus dels drets humans.

En aquest sentit, la directora d’Irídia, Anaïs Franquesa, subratlla que l’Estat espanyol té l’obligació d’investigar, enjudiciar i sancionar les violacions greus de drets humans, tal com quatre relators de Nacions Unides li han recordat el 2026 en una comunicació oficial. “La investigació de la fiscalia ha obert una porta que ha estat massa temps tancada: els indicis per identificar els responsables i continuar la investigació hi són. Els tribunals tenen l’oportunitat i l’obligació d’acabar amb la impunitat dels crims del franquisme”, afirma.

Malgrat la mort de Blanca Serra, la seva família manté la voluntat de continuar la causa. En aquest sentit, Irídia continuarà, amb el suport d’Òmnium Cultural, impulsant totes les vies jurídiques disponibles per avançar en l'esclariment dels fets i en la identificació dels seus responsables.

“La família de la Blanca Serra volem manifestar la nostra ferma voluntat de seguir amb el procés judicial que va iniciar ella perquè com molt bé deia la Blanca no es tractava només del seu cas i el de la seva germana Eva si no també de fer visibles les diferents formes de repressió que han patit moltes persones durant i després del franquisme, siguin tortures, presó o exili”, afirma Marta Serra Serra, neboda de la Blanca.

Per la seva banda, el president d’Òmnium, Xavier Antich, defensa la necessitat de mantenir viva la memòria de les germanes Serra i la de totes aquelles persones que van ser víctimes de tortures pels seus legítims ideals polítics: “El deure de la societat civil, i d'Òmnium Cultural en particular, és ser fidels i mantenir la lleialtat democràtica envers tots aquells lluitadors que, com les independentistes Blanca i Eva Serra, van ser reprimides, perseguides, humiliades i torturades al forat negre que encara suposa Via Laietana 43”. I això, afegeix Antich, “només per defensar els seus ideals polítics i exercir els drets humans”.

Davant d'això, el president d'Òmnium apel·la a la necessitat de “mantenir viva la memòria i la lluita política i jurídica de les germanes Serra, intentant preservar el mateix coratge, determinació i valentia que van demostrar elles durant tota la seva vida”, i exigeix que la justícia “arribi fins al final en la depuració de responsabilitats penals, i que la comissaria de Via Laietana es converteixi, sense enganys i de manera íntegra, en un espai de memòria, justícia i dignitat”.

Fets i investigació

Les diligències d’investigació es van incoar a conseqüència de la denúncia interposada el novembre del 2024 per Blanca Serra pels maltractaments físics i psíquics que li van ser infligits durant la seva detenció el febrer de 1977. La seva germana Eva, morta prèviament, també va patir maltractaments. La denúncia incloïa quatre detencions entre 1977 i 1982, en les quals es va practicar tortura. Tanmateix, només la detenció i tortures del febrer de 1977, perpetrades per membres de la Brigada Político-Social a les dependències de la Prefectura de Via Laietana, queda dins del període cobert per la llei de memòria democràtica.

Segons la fiscalia, agents de l'anomenada Brigada Político-Social de la Policia Nacional van detenir a la denunciant i a la seva germana per l'únic motiu de la seva activitat política d'oposició a la dictadura i li van infligir violència física i psíquica amb la finalitat d'obtenir informació i aconseguir una confessió, causant-li seqüeles de tipus traumàtic.

Considera, a més, que els fets es van perpetrar en el context de la persecució i repressió política instaurada pel franquisme i en el marc d'un règim institucionalitzat d'opressió sistemàtica i generalitzada, i atribueix a la denunciant la condició de víctima del franquisme, d'acord amb la llei de memòria democràtica.