Jo Nesbø torna a les llibreries amb una nova entrega protagonitzada per Harry Hole que barreja assassinats i cinema
La novel·la 'Sense pietat' posa el focus en la caça d'un criminal que es dedica a recrear escenes de pel·lícules
- Què és: 'Sense pietat' és la nova entrega del detectiu Harry Hole de Jo Nesbø, en què l'investigador persegueix un assassí que recrea escenes de pel·lícules amb els seus crims.
- Tema central: La novel·la explora com l'ambició es pot convertir en una força que ho absorbeix tot, amb la ficció criminal com a vehicle narratiu.
- Paraules de l'autor: Nesbø reconeix que tornar a Hole li continua semblant 'fascinant' i que 'és el meu personatge preferit', sentint que cada vegada s'està tornant més interessant.
- A les botigues: Editada per Proa en català i per Reservoir Books en castellà, és la catorzena aventura del detectiu noruec.
L’escriptor noruec Jo Nesbø torna a les llibreries amb l’esperada novel·la ‘Sense pietat’, editada per Proa en català i per Reservoir Books en llengua castellana. Es tracta de la catorzena entrega protagonitzada pel seu icònic detectiu Harry Hole, que aquesta vegada s’endinsa en la caça d’un misteriós assassí que es dedica a recrear escenes de pel·lícules amb els seus crims. Tot plegat, de la mà d’una història que parla sobre l’ambició, i de com aquesta es pot acabar convertint en una força que ho absorbeix tot. En una trobada amb mitjans, l’autor reconeix que tornar a Hole li continua semblant “fascinant”. “És el meu personatge preferit”, admet, “i sento que cada vegada s’està tornant més interessant".
El llibre comença una nit de Cap d’Any amb un Hole destrossat que no forma part del cos de policia, malda per mantenir-se sobri i intenta superar el fet que la dona que estimava, és morta. És llavors quan rep una trucada del seu fillastre Oleg Fauke – acabat d’estrenar com a treballador a la Unitat d’Homicidis – que l’alerta del descobriment d'un cadàver, al qual aviat seguiran dos més.
Totes les víctimes tenen vincles amb el sector cinematogràfic, i quan a la xarxa apareixen vídeos que recreen escenes d’assassinat icòniques de la història del cinema, la pregunta es fa inevitable: torna a haver-hi un assassí en sèrie a Oslo? Des de fora de la policia, en Harry es veu empès a ajudar l’Oleg i els seus antics col·legues, mentre les seves relacions personals es tornen tan complicades com la ment del criminal que intenta atrapar.
Nesbo explica que tenia ganes de tirar endavant una nova aventura ambientada al món audiovisual, en part, influït per la feina feta durant els darrers anys, durant els quals ha treballat en una sèrie de Netflix sobre Harry Hole. “Alguna cosa havia d’acabar al paper”, admet. També hi juga un paper clau la seva pròpia experiència, la qual reconeix que va estar marcada per la lectura, però també per la música i el cinema dels anys setanta.
L’Oleg juga un paper rellevant en aquesta entrega, però l’escriptor nega que sigui perquè tingui cap pla immediat per fer-lo hereu de Hole, “No dic que no passi, però ara mateix no hi ha cap previsió”, insisteix. Sí que reconeix que la seva relació li ha permès indagar en altres aspectes com, per exemple, una relació més emocional. “És la primera vegada que veiem a Hole en aquesta posició, i és perquè hi he bolcat la meva pròpia experiència com a pare tardà”, apunta.
L’autor creu que des dels primers llibres del detectiu als darrers s’hi pot percebre un canvi, marcat pel fet que Hole en un determinat moment “era feliç”, tot i que no fos un estat “sostingut”. “Això el porta ara a arriscar-se a ser vulnerable, encara que estigui trencat”, reconeix. També el veu com un protagonista amb més informació i bagatge, cosa que el fa encara més “fascinant” per al mateix Nesbo. “Amb l’edat cada vegada estic més menys interessat a fer amics nous i més a relacionar-me amb els antics”, conclou.
Ambició i sinceritat
Un dels aspectes al voltant dels quals orbita el llibre és el concepte de l’ambició. Si bé Nesbo s’hi considera, també assenyala que sempre intenta ser “sincer” amb ell mateix. “Com a escriptor crec que només he rebut recompenses, hi he dedicat moltes hores i molta feina, però mai m’he sentit decebut com a artista”, subratlla, “conec col·legues que sí que s’han sentit decebuts i penso que a mi també m’hauria pogut passar”.
L’escriptor també ha aprofitat per reflexionar sobre la violència, “present a la vida real”, però la qual no busca presentar de la mateixa forma a les seves novel·les. “Crec que hi ha una diferència entre la violència que veiem a les pel·lícules o a les novel·les negres i la de la vida real”, sosté, “és gairebé una metàfora d'allò que ens fa por en la ficció”.
En aquest sentit, opina, que potser allò que atrau a la gent no és necessàriament la violència, sinó “les emocions” que aquesta pot provocar, com la ira o la por. “Probablement fascina menys a la vida real - que sovint és banal i lletja –, una baralla de bar on algú resulta ferit de gravetat, amb perill per a la seva vida, no és el tipus de violència que resulta fascinant”, assegura.