Joan Barrera vol que La Seu d'Urgell torni a exercir la capitalitat de l'Alt Pirineu i Aran
L'alcalde assegura que els serveis aguanten el creixement poblacional, tot i que l'habitatge és insuficient
- Què vol Barrera: L'alcalde (PSC) pretén que La Seu d'Urgell exerceixi de nou la capitalitat de l'Alt Pirineu i Aran, una posició que «mai s'havia de perdre».
- Els projectes clau: Nova residència de 17 milions (90 places, licitació enguany), hospital comarcal (60+ milions), centre d'INEFC Pirineus (12 milions, en construcció) i Pla de barris (12,5 milions).
- El repte de l'habitatge: Tot i que els serveis aguanten els 14.000 habitants actuals, l'oferta de pisos és insuficient per la pressió del mercat d'Andorra. Hi haurà 111 habitatges protegits i accions per als casos d'emergència social.
- Altres avanços: Barrera preveu executar el pas de vianants de Castellciutat a finals d'any o principis del pròxim (70.000 euros) després d'acords amb la propietat privada.
L'alcalde de la Seu d'Urgell, Joan Barrera (PSC), vol que la ciutat torni a exercir la capitalitat de l'Alt Pirineu i Aran i ho recolza en les grans inversions en marxa com són la nova residència, que es licitarà abans que acabi l'any; el nou hospital comarcal, amb un pressupost de 4,5 milions per al projecte executius; el nou centre d'INEFC Pirineus, en construcció, i el Pla de barris, amb una inversió de 12,5 milions. En una entrevista amb l'ACN, Barrera ha assegurat que els serveis de la ciutat aguanten el creixement poblacional, que ja frega els 14.000 habitants, però admet que l'habitatge és insuficient, en part per la pressió del mercat immobiliari d'Andorra.
Segons ha explicat, l'objectiu és “tornar a exercir aquesta capitalitat” que “mai s'havia de perdre” a l'Alt Pirineu i Aran. Per fer-ho, ha defensat, cal “dignificar” la capital de l'Alt Urgell amb una cartera d'inversions que avancen amb el suport de la Generalitat.
Entre els projectes que l'alcalde considera més rellevants, hi ha el de la nova residència, una inversió de 17 milions d'euros que s'ha de licitar abans de final d'any. L'equipament tindrà 90 places de residència, 40 de centre de dia i 16 pisos tutelats, i Barrera confia que estigui obert el 2028. Actualment, la ciutat només té 14 places, i es preveu ampliar-les en 13 més. Barrera ha qualificat la xifra actual d'“infinitament insuficient” i ha reconegut que això obliga moltes persones grans a abandonar la ciutat on han viscut tota la vida, el que genera “un petit trauma”, ha afirmat, a banda dels desplaçaments i el cost que això suposa per als familiars.
L'altra gran aposta és el nou hospital comarcal, una inversió que Barrera situa en més de 60 milions d'euros, tot i que ha advertit que caldrà esperar el projecte final per tenir-ne la xifra definitiva. L'Ajuntament és a punt de poder licitar-ne el projecte executiu, que costarà uns 4,5 milions.
En paral·lel, ja està en construcció el nou centre d'INEFC Pirineus, de 12 milions d'euros, i avança el nou Pla de barris, de 12,5 milions, que ha de transformar el centre històric “a nivell estètic, urbanístic, però també social”. Les inversions que hi ha en marxa a la ciutat també inclouen la construcció del Barnahus, el centre per a infants i joves que han patit abusos sexuals; un camp de futbol 7 i la renovació dels vestidors, i obres als carrers Sant Ermengol, Doctor Robert i de la Bola, entre d'altres. L'alcalde ha recordat, a més, que la reforma del Palau ja s'ha executat.
Uns serveis bàsics que “aguanten” i l'habitatge com a assignatura pendent
Barrera ha defensat que el creixement de població al municipi, que ja frega els 14.000 habitants, no ha tensionat els serveis fins a un punt crític. Segons l'alcalde, la sanitat funciona bé, els serveis socials no han notat un increment significatiu i l'educació és l'àmbit on més s'ha vist l'augment, amb una matrícula superior que, tanmateix, “s'absorbeix amb bona qualitat”. En aquest sentit, l'alcalde preveu que La Seu d'Urgell continuï creixent, i ha recordat que el planejament urbanístic del 2002 ja contemplava una ciutat de 17.000 habitants. Aleshores, la població era de 13.000; va caure per sota dels 12.000 amb la crisi del 2008 i ha tornat a pujar de la mà d'Andorra, fins als 13.700 actuals.
El creixement, però, té una cara més fràgil. La Seu d'Urgell és zona de mercat residencial tensionat i pateix la pressió del mercat immobiliari d'Andorra, un fenomen que s'ha anat estenent a municipis veïns com Ribera d'Urgellet o Montferrer i Castellbò. Barrera ha reconegut que hi ha persones amb problemes per trobar pis i casos d'abusos, i ha defensat que l'Administració ha d'“estar al costat de la ciutadania”.
Així mateix, l'alcalde ha detallat tres vies d'actuació. La primera són els 111 habitatges de protecció oficial de lloguer previstos a l'Horta de Valira, dins del pla de 50.000 de la Generalitat, que espera poder començar a construir a final d'any. Una part serà per a joves, una altra per a gent gran i una de més petita per a casos d'emergència, amb un preu màxim fixat en 8,65 euros el metre quadrat. Barrera ha celebrat la xifra com “una gran notícia”, però n'ha admès la insuficiència, assegurant que “necessitaríem quatre vegades això”, ha dit, tot i considerar-ho un “bon inici”.
La segona via és l'edifici de Cal Pensament, cedit a l'Ajuntament en usdefruit per 99 anys, on s'estan construint 11 pisos per a joves i un per a salut mental, i que l'alcalde espera tenir acabat a principis de l'any vinent. La tercera és una borsa pròpia per a emergències socials, per a la qual el consistori ha comprat cinc pisos quan abans no en tenia cap. A això, Barrera ha sumat les facilitats urbanístiques per a nous edificis, que han permès que ja s'estiguin construint més de 169 habitatges. “Hem fet tot el possible”, ha assegurat, tot i reconèixer que és una tasca que “costa molt en el moment actual”. Sobre Andorra, ha explicat que s'han traslladat “totes les queixes i totes les converses necessàries” per frenar un fenomen que, a parer seu, “no s'hauria d'haver produït”.
El pas de vianants de Castellciutat, desencallat
L'alcalde també s'ha referit al pas de vianants de Castellciutat, una infraestructura llargament reivindicada pels veïns, que fa poques setmanes van tallar la via en senyal de protesta. Barrera ha explicat que l'Ajuntament ha mantingut set reunions amb la propietat en un any i mig. “Tenim els diners, tenim el projecte, tenim aquest acord a punt d'acabar i, per tant, de seguida que ho tinguem, ho tirarem endavant”, ha assegurat Barrera, que preveu que sigui una realitat a finals d'any o principis del vinent. L'alcalde ha recordat que, quan el govern actual va entrar al consistori, va modificar el projecte anterior perquè no s'adequava a les exigències de Carreteres ni a les demandes de la propietat. “El privat sempre ha de lluitar pels seus interessos, ho entenem, i nosaltres hem de treballar per tota la ciutadania”, ha afegit. L'obra, d'uns 70.000 euros, inclou l'enderroc d'un carregador a la parcel·la privada i adequacions de vorera.